ACN Barcelona – La Model, Espai de memòria acull des d’aquest dijous i fins al 31 de juliol l’exposició fotogràfica ‘1.322. Refugis antiaeris de Barcelona’, que explora des d’una perspectiva artística un patrimoni civil únic: la xarxa de defensa passiva de la Guerra Civil que, entre el 1937 i el 1939, va salvar la vida de milers de persones i que ha esdevingut un referent europeu no sempre reivindicat a Catalunya. La mostra parteix de la investigació de la periodista i fotògrafa Ana Sánchez i l’historiador Xavier Domènech que, durant anys, s’han endinsat al subsòl de més de 400 refugis. L’exposició, amb 170 imatges, en mostra una quarantena, molts dels quals, per primera vegada. Una quarantena d’objectes acompanyen i contextualitzen les instantànies
L’autora i comissària de l’exposició, Ana Sánchez, assegura que busquen oferir una mirada al present a vuit dècades de patrimoni, fent-lo visible a través de la fotografia. Segons la fotògrafa i periodista, les instantànies s’han il·luminat amb llum barroca, contrastada i amb clarobscurs molt marcats. Hi apareixen, sovint, detalls “humanitzadors”, amb “restes de la vida quotidiana sota les bombes”. En alguns casos, l’aigua li ha funcionat “com a aliada”, no per mostrar “la ruïna”, sinó per enfortir un espai “poderós on es pot tocar el passat”.
De la seva banda, Xavi Domènech, historiador i també comissari de l’exposició, reivindica la construcció “colossal” de refugis, obra principalment de la ciutadania. “El mapa dels refugis coincideix amb del teixit civil de la ciutat, els espais on hi ha més vida col·lectiva”, assevera. En aquest sentit, constata que Barcelona està imbrincada amb la història d’una ciutat “foradada”, un passat que “encara està present” i que no s’ha reivindicat prou pels “40 anys de dictadura”. “Conèixer no és el mateix que descobrir”, ha clarificat. Per Domènech, el més important de la mostra i la investigació és el què aporta en termes de “visualització del patrimoni”, que mostra “l’excepcionalitat de la vida al refugis per descobrir allò que massa vegades ha estat cobert”, ha conclòs
<strong>Una mostra organitzada en cinc àmbits</strong>
Organitzada per la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, ‘1.322’ mostra 40 refugis que ocupen les galeries 3 i 4 de la Model. La selecció d’instantànies dels refugis n’il·lustra la tipologia i l’adaptació a la vida de cada barri. La gran majoria són comunitaris, impulsats pel teixit ciutadà sota l’auspici institucional. La població civil va participar en la construcció, plantejada sovint com a biblioteca, bany públic o centre d’una vida cultural futura.
Al costat dels comunitaris, en destaquen els construïts per treballadors de fàbriques com l’Elizalde, la Damm o l’F-14, un dels centres d’armament més importants de la Generalitat republicana situat a l’Escola dels Salesians de Sarrià i responsable de la fabricació del fusell Mauser, que també tenen protagonisme a la mostra.
També hi ha espai per als refugis institucionals, els privats i zones que van ser utilitzades com a protecció, com són estacions de metro o ferrocarril.
Entre els que s’hi podran veure, destaquen el de la Plaça Tetuan, l’Hospital Sant Pau, el Passatge Simó, Can Robacols, les places de Gràcia Revolució, la Fàbrica Damm, el refugi utilitzat per Juan Negrín, el de la plaça del Diamant, la Societat la Lira de Sant Andreu o el 307, els últims tres oberts al públic.
La mostra s’acompanyarà d’una quarantena d’objectes catalogats durant les intervencions arqueològiques, que ajudaran a posar vida a una quotidianitat sota les bombes. Serà la primera vegada que els materials, conservats al Centre de Col·leccions de la Zona Franca, es mostraran al públic gràcies a la col·laboració del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Un dels objectes més excepcionals que completa la mostra serà la sirena de Can Jorba, localitzada als antics magatzems, que s’inserirà dins d’una de les cel·les acompanyada del so real amb l’objectiu d’oferir una experiència “més enllà de les imatges”, segons Sánchez.
