ACN Brussel·les – Els eurodiputats han expressat un cop més el seu suport majoritari a Ucraïna, hores abans de la votació que ha de donar llum verda al préstec que la Unió Europea destinarà al país per 35.000 milions d’euros. “La nostra assistència és una obligació moral”, ha reivindicat aquest dimarts davant el ple d’Estrasburg l’eurodiputada de Renew i ponent del procediment, la sueca Karin Karlsbro. La votació al Parlament Europeu és el darrer pas perquè les institucions europees iniciïn els procediments formals per activar l’ajuda, una iniciativa impulsada en el marc del G7 i que pretén utilitzar els beneficis generals pels actius russos congelats -al voltant de 3.000 milions d’euros anuals- per reemborsar gradualment aquests diners.
Durant la seva intervenció, l’eurodiputada Karlsbro ha qualificat la votació d’aquest dimarts “d’històrica” i ha subratllat que es tracta d’un “moment decisiu per al món”. “La gent valenta d’Ucraïna no tan sols mira al seu territori; també veiem una defensa dels valors de la democràcia i la llibertat europea”, ha reivindicat.
Al mateix temps, ha destacat el fet que es pugui fer ús dels actius russos immobilitzats, cosa que fins fa uns mesos “es deia que no era possible”. “Avui demostrarem que molta gent estava equivocada”, ha afegit.
En aquesta línia, el comissari de Justícia, Didier Reynders, també ha intervingut al ple per agrair al conjunt de les institucions europees la seva tasca per adoptar una proposta presentada fa poc més d’un mes, a finals de setembre. “Quan existeix una urgència, podem actuar de forma ràpida amb les institucions”, ha reivindicat.
<strong>Debat entre eurodiputats</strong>
El debat posterior a les intervencions inicials ha posat de manifest un suport majoritari de l’Eurocambra, amb formacions com els populars, els socialdemòcrates o els liberals destacant el “compromís” d’Ucraïna per defensar la seva sobirania nacional i els valors europeus.
Els Verds s’han expressat en la mateixa línia, exigint al mateix temps que s’imposin menys obstacles a Kíiv per rebre ajudes. “La situació és extraordinària, no volem imposar més condicionalitats”, ha expressat l’eurodiputada txeca Markéta Gregorová.
L’Esquerra, al mateix temps, ha manifestat el seu suport a Ucraïna tot i que també ha aprofitat l’ocasió per reclamar més suport a Gaza i ha qualificat el sistema actual “d’hipòcrita”. “Hauríem de condemnar tots els crims, tant si els provoquen Putin o Netanyahu”, ha apuntat l’eurodiputada i presidenta del grup, la francesa Aubrey Manon.
Per part de l’extrema dreta, els Conservadors i Reformistes (ECR) també han manifestat l’ajuda a Ucraïna, mentre que els Patriotes d’Orbán i el grup dels Sobirans, on es troba Alternativa per Alemanya, han carregat contra el préstec. Des del grup dels Patriotes, l’eurodiputat Thierry Mariani ha criticat la “manca de visió” de la Unió, en considerar que quan s’aixequin les sancions contra Rússia els actius deixaran d’estar disponibles per al reemborsament.
En paral·lel, des de la formació dels Sobirans, l’eurodiputat Milan Uhrík ha lamentat que les ajudes les paguin els contribuents europeus i ha qüestionat la figura del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el seu executiu. “Què fa ara mateix el govern ucraïnès pels valors europeus?”, ha preguntat.
La votació del ple sobre el préstec a Ucraïna se celebrarà aquest mateix dimarts al voltant de les dotze del migdia.
<strong>Un préstec a mitges</strong>
L’acord forma part de la iniciativa impulsada pels aliats del G7, que van establir l’entrega de 45.000 milions d’euros (50.000 milions de dòlars) a Ucraïna “al més aviat possible”. En l’acord inicial, s’havia pactat que els Estats Units i la Unió Europea contribuirien al préstec a parts iguals, aportant 18.000 milions d’euros (20.000 milions de dòlars) cadascú, mentre que la quantitat restant correspondria als altres membres del G7.
No obstant això, Washington exigia com a condició per realitzar la seva aportació que el règim de sancions de la UE contra Rússia s’estengués a un període d’almenys tres anys en comptes de les actualitzacions de cada sis mesos. Hongria és l’únic estat díscol en aquest aspecte, però el seu posicionament manté bloquejat el suport del gegant nord-americà.
En aquest sentit, Hongria ja ha apuntat que aquesta qüestió s’haurà de resoldre després de les eleccions als Estats Units, que se celebren el 5 de novembre, mantenint així aturada una part del préstec.
