ACN Barcelona.-La Llei de Barris ha permès fer 3.900 actuacions a 143 barris de 117 municipis de Catalunya des de la seva aprovació el 2004. La iniciativa ha comptat amb una inversió conjunta de 1.123 milions d’euros. D’aquests, 582 milions, el 52% del total, han estat una aportació de la Generalitat. El 48% restant, corresponent a 541 milions d’euros, ha vingut per part dels ajuntaments. El percentatge mitjà d’execució dels projectes aprovats en aquest període ha estat d’un 84,5%. En les primeres convocatòries, el grau de compliment de les actuacions va superar el 95%, una xifra que ha caigut pràcticament fins al 60% en les darreres convocatòries per l’impacte de la crisi financera i sanitària.
La Llei de Barris aprovada el 2004 ha comportat una inversió conjunta entre la Generalitat i els ajuntaments de 1.123 milions d’euros en 3.900 actuacions a tot Catalunya. L’àrea metropolitana de Barcelona ha concentrat pràcticament el 60% de la inversió, ja que concentra una gran part de la població i una important “demanda dels barris”. La inversió conjunta en aquesta àrea ha estat de 628 milions d’euros per a 1.808 actuacions. El 66% del pressupost s’ha destinat en la millora de l’espai públic i els equipaments, mentre que un 12,1% s’ha destinat a la millora socioeconòmica. Les comarques centrals han rebut una inversió de 78,2 milions d’euros per a 23 projectes. Les comarques gironines han concentrat 25 actuacions, amb una inversió de 74 milions d’euros; el Camp de Tarragona, 14 projectes de 56,5 milions; les comarques de Ponent, 11 actuacions de 36,5 milions; les Terres de l’Ebre, quatre projectes de 15,3 milions, i l’Alt Pirineu i l’Aran, tres actuacions de 3,6 milions. El percentatge d’execució mitjà dels projectes ha estat del 84,5%, una xifra “prou alta atesa la dificultat d’un programa que depenia de la Generalitat i els ajuntaments”, segons el secretari de Territori i Mobilitat del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, Isidre Gavín. Les primeres convocatòries, realitzades a partir de 2004, van tenir un nivell de compliment mitjà del 98,4%. Aquesta xifra ha anat disminuint amb el pas dels anys i s’ha situat entre un 60% i un 65% en els darrers exercicis per l’impacte de la crisi financera i la pandèmia. El secretari d’habitatge i inclusió Social del Departament de Drets Socials, Carles Sala, ha assegurat que la crisi de 2008 va dificultar als ajuntaments poder fer front a les aportacions pressupostàries requerides per dur a terme les actuacions aprovades. Així mateix, va comportar l’aprovació de pròrrogues que van “desnaturalitzar” els objectius del projecte, de generar un impacte “real” en una àrea determinada en un període relativament curt de temps, de quatre anys. “La crisi financera va fer que una de les principals problemàtiques dels barris no fossin les mancances d’equipaments, per exemple, sinó que la prioritat fos mantenir l’habitatge habitua”, ha assegurat. Sala també ha reconegut que la Llei de Barris no ha aconseguit una “actuació directa” sobre els edificis d’habitatges. Aquest fet ha provocat l’existència d’espais urbanitzats i equipaments moderns amb edificis residencials que han seguit amb una situació de “degradació”. Ara, l’objectiu del Departament de Drets Socials és desenvolupar un projecte per fer una “intervenció integral i de regeneració” de diferents barris de Catalunya. La intenció de la conselleria és presentar una estratègia per fer actuacions de caràcter “integral” abans de finalitzar l’any, amb la dotació de recursos corresponent, pendent de l’arribada dels fons europeus.
