ACN Manresa.-La Llar Sant Joan de Déu de Manresa, gestionada per la Fundació Germà Tomàs Canet, ha acollit a 198 refugiats al llarg del 2018, primer any en funcionament de les instal·lacions. Es tracta de persones que han sol·licitat asil a l’estat espanyol com a conseqüència de conflictes armats, crisis humanitàries o persecució al seu país d’origen. Més de la meitat procedeixen de Síria i Veneçuela i són menors d’edat. A l’hora de fer balanç, Paco Gea, membre de l’equip directiu de la fundació, ha lamentat la lentitud del procediment per obtenir l’asil que pot comportar que alguns usuaris acabin l’estada a la llar sense tenir una resolució.
La Llar Sant Joan de Déu va entrar en funcionament a finals de 2017 a les instal·lacions de l’antiga residència dels pobres per acollir als refugiats procedents del programa de Protecció Internacional del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Des de llavors han atès a 198 persones, majoritàriament famílies amb fills menors d’edat que es troben en situació de vulnerabilitat.La majoria dels usuaris són sirians (29,8%) i veneçolans (23,7%). Ignasi Amat, coordinador de la Llar de Sant Joan de Déu, però, ha volgut remarcar que “aquests fluxos són molt volàtils” i depenen molt del context internacional. “D’aquí a un any poden ser un altre”, ha afegit.En el darrer any han acollit persones procedents de fins a 15 països diferents. Fora de les dificultats de la llengua, reconeix Amat, es tracta persones amb cultures molt diferents. Aquest fet, per exemple, s’ha notat a la cuina. Després de la queixa, ara fa uns mesos, d’un grup d’usuaris pel servei, la llar ha engegat el programa ‘Cuina del món’, pel que periòdicament s’elaboren plats dels diferents països d’origen dels usuaris. A més, a hores d’ara, ofereixen fins a nou menús diferents amb l’objectiu d’intentar que siguin “del gust de tothom”, afegeix.Dues fases Com marca el programa del Ministeri, existeixen dues fases. Una primera d’acollida, que dura sis mesos, i on els usuaris resideixen a les instal·lacions, on tenen cobertes totes les necessitats bàsiques –els menors estan tots escolaritzats- i, alhora, compten amb serveis d’acompanyament i assessorament per a la vida fora. Entre aquests serveis, ofereixen, per exemple, formació en llengua catalana i castellana.Passat el mig any, els usuaris passen a viure fora. Dels quasi 200 usuaris, 81 han passat a aquesta fase i s’han instal·lat majoritàriament a Manresa, però també a altres municipis com Cardona, Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Sallent i Monistrol.La inserció laboralDes de la fundació també s’ha intentat ajudar als usuaris a trobar feina a través del programa laboral de Mosaic. L’any passat van oferir aquest servei a 73 persones, 66 de les quals van fer cursos de formació. A més, gràcies als contactes amb una vuitantena d’empreses, es van formalitzar deu contactes.Els primers a completarGea ha destacat que aquest 2018 es donaran els primers casos de persones que acaben la seva participació en el programa “i esperem que tots adquireixin l’autonomia necessària”, ha dit.El responsable de l’equip directiu, però, sí que ha lamentat la lentitud del procediment per obtenir l’asil. “Als sirians no els hi cal perquè tenen un estatut similar al d’asil, però per la resta és un procediment que triga bastant”, ha explicat, tot assegurant que “es podrien donar casos de persones que acaben la seva estada sense una resolució”.Crida al voluntariatMalgrat que la Llar Sant Joan de Déu compta amb una cinquantena de voluntaris, Gea ha remarcat que en calen més. Les seves tasques van des d’ajudar-los en l’aprenentatge de la llengua, a acompanyar-los en la realització de tràmits i gestions. “La integració real la fa el territori”, ha afegit.
