ACN Brussel·les.-El Tribunal General de la Unió Europea ha anul·lat aquest dimarts una multa contra la multinacional Starbucks perquè considera que la Comissió Europea no ha demostrat suficientment que Holanda oferís un avantatge competitiu a l’empresa. La decisió coincideix amb una altra sentència del mateix tribunal sobre Fiat, però que va en la direcció oposada: en aquest cas el TGUE sí que veu ajuts il·legals de Luxemburg al grup automobilístic. L’any 2015 la comissària de la Competència, la danesa Margrethe Vestager, va anunciar multes d’entre 20 i 30 milions d’euros per Starbucks i Fiat per haver-se beneficiat d’acords fiscals que rebaixaven “artificialment” els seus impostos.
Les dues companyies, així com també Holanda i Luxemburg, van recórrer la decisió de la Comissió Europea al Tribunal General de la Unió Europea. La multa contra Fiat ha passat el filtre de la justícia europea, però la d’Starbucks no. En el cas de la companyia de cafès, el Tribunal General considera que “la Comissió Europea va ser incapaç de demostrar l’existència d’un avantatge en favor d’Starbucks”. En canvi, sobre FIAT, els jutges argumenten que la CE va demostrar correctament que el sistema fiscal que s’aplicava a la companyia –a través d’enginyeria fiscal, amb transferències entre les filials- “minimitzava” els seus pagaments d’impostos, i per tant oferia a l’empresa un “avantatge” en comparació amb les taxes que realment hauria hagut de pagar. En tots dos casos, però, la decisió encara es pot recórrer al Tribunal de Justícia de la UE. AntecedentsEl 2015, la Comissió Europea va determinar que havia detectat “mètodes artificials i complexos per establir la base de beneficis” de Fiat i Starbucks que “no reflectien la realitat econòmica”. La Comissió lamentava llavors que “la majoria dels beneficis de l’empresa de cafè Starbucks es porten a l’estranger, on tampoc es taxen, mentre que la companyia financera de FIAT només pagava impostos en base a uns beneficis subestimats”.És precisament aquest punt que la Comissió Europea remarcava com a il·legal, ja que els acords fiscals “no poden utilitzar metodologies, no importa com de complexes, per establir preus de transferència sense justificació econòmica i que canviïn excessivament els beneficis per reduir els impostos pagats per l’empresa”. Això dóna a les multinacionals un avantatge competitiu injust respecte a les petites i mitjanes empreses o les companyies que només operen a un país i que no poden utilitzar les transferències entre les seves filials per acabar no pagant impostos enlloc.
