Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1149
La República

La Junta de Personal de Vall d’Hebron alerta d'”escletxes inadmissibles” en la protecció dels professionals pel covid-19

ACN Barcelona.-La Junta de Personal de l’Hospital Vall d’Hebron denuncia “escletxes inadmissibles” en la protecció dels professionals a l’hora d’atendre els pacients amb coronavirus. “Si hi ha hagut aquestes escletxes […]

Avatar
Agències 02/04/2020

ACN Barcelona.-La Junta de Personal de l’Hospital Vall d’Hebron denuncia “escletxes inadmissibles” en la protecció dels professionals a l’hora d’atendre els pacients amb coronavirus. “Si hi ha hagut aquestes escletxes en l’hospital que és el buc insígnia de la sanitat catalana, no vull imaginar-me les que hi poden haver en altres”, adverteix Raúl Ceresuela, membre de la Junta de Personal de l’hospital i representant del sindicat d’infermeria SATSE. Segons dades de la Junta de Personal corresponents al 27 de març, prop de 400 professionals s’han contagiat. Ceresuela defensa la tasca dels responsables del centre en aquesta situació, que “estan donant el 200%”, i critica els dirigents polítics per una “gestió històrica” de la sanitat “a costa del personal”.

Ceresuela denuncia una “petita escletxa” a urgències dissabte passat, quan professionals van haver de fabricar-se els equips de protecció individual (EPI) amb bosses d’escombraries, i assenyala que, tot i tractar-se de casos petits, aquestes deficiències signifiquen “directament contagis”. “Tenim la sensació que ens envien cap a la infecció”, alerta en declaracions a l’ACN. El membre de la Junta de Personal afirma que també ha creat “molt de malestar” que en un dels últims protocols es reculli que es pot atendre un pacient amb coronavirus amb “una trista mascareta quirúrgica”, quan les indicades són les més sofisticades (FFP3). Ceresuela explica que veuen amb “molta preocupació” com “es van ampliant els positius” entre els professionals. Segons dades de la Junta de Personal, prop de 400 sanitaris s’han contagiat (la plantilla és formada per uns 7.700 professionals): 50 metges, 150 infermeres, 79 auxiliars, 17 zeladors, 14 residents, 27 tècnics de raigs i 25 administratius. Ceresuela puntualitza que cal sumar-hi més contagis del “mal anomenat col·lectiu ‘altres’, entre els quals els fisioterapeutes, que tenen un tracte directe amb els pacients”. El representant de SATSE assegura que el sindicat “demanarà explicacions judicialment” per les deficiències en el material i que els responsables “hauran de pagar per tot aquest patiment del personal sanitari”.Pel que fa a altres materials i als medicaments, apunta que s’està “començant a arribar al límit”, si bé apunta que aquesta crisi està demostrant també la importància de les bones gestions i explica que, quan es van obrir els nous quiròfans i UCI, es va guardar el material dels antics, que ara s’està fent servir. Defensa dels responsables de l’hospital i elogi al treball en equipCeresuela lamenta la “falta de previsió” en aquesta pandèmia i expressa “tristor” i “ràbia” cap a la gestió política del sistema sanitari, “una manera de fer històrica”, diu. “Som una de les sanitats més eficients del món però a costa del sacrifici del personal”, lamenta. Aquest membre de la Junta de Personal defensa que el director assistencial, Antontio Roman, i els altres dirigents de Vall d’Hebron “fan tot el que poden amb les eines que tenen” i elogia com s’estan formant equips aquests dies per atendre totes les necessitats de l’hospital, estructures noves en què coincideixen “metges jubilats, pediatres i altres especialistes”, ha posat d’exemple. “No és temps per als herois, però tampoc per als covards. Hem d’estar a l’altura de la nostra professió. Estem vivint situacions extraordinàries, úniques, i hem de treure el millor de nosaltres”, reflexiona. “Víctimes secundàries”Més enllà de les alertes en l’àmbit laboral, Ceresuela també adverteix de les “víctimes secundàries” de la pandèmia, amb referència a pacients amb altres malalties que no accedeixen a l’assistència necessària. Moltes vegades són persones que, tot i patir una urgència, com per exemple infarts o infeccions greus, decideixen esperar abans d’acudir a l’hospital i, quan hi arriben, la seva situació es troba molt avançada amb un gran risc per a la vida.