Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

La JEC no resol sobre l’escó de Borràs i dona deu dies a Vergès per a que expliqui si li manté i per què

|

- Publicitat -

ACN Madrid – La Junta Electoral Central (JEC) no ha resolt sobre la retirada de l’escó de la presidenta suspesa del Parlament i presidenta de Junts, Laura Borràs, i ha demanat a la vicepresidenta primera de la cambra catalana, Laura Vergès, que expliqui si li manté l’acta i per què. L’àrbitre electoral dona 10 dies hàbils a Vergès perquè li comuniqui “les decisions, resolucions o qualsevol altra mesura” que el Parlament “hagi pogut adoptar en relació amb aquest afer” així com les al·legacions que vulgui formular. Es tracta del mateix procediment que va seguir la JEC abans de retirar-li l’escó a l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Finalment, l’àrbitre electoral va ordenar retirar-li tal com ja havia fet amb l’expresident de la Generalitat Quim Torra.

En la resolució d’aquest dijous, la JEC recorda els precedents de retirada d’escó de Torra i Juvillà quan encara no hi havia sentència ferma. Una decisió que va ser confirmada pel Tribunal Suprem. L’àrbitre electoral apunta que el delicte pel qual ha estat condemnada Borràs entra dins dels supòsits que contempla l’article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) emprat en els casos de Juvillà i Torra.

Publicitat

L’article diu que “són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració Pública o contra les Institucions de l’Estat quan la mateixa hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la d’inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a lloc de treball o càrrec públic”.

En el cas de Borràs, la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la condemna a 13 anys d’inhabilitació per a empleada o càrrec públic electe o de funcions de govern o administració, a banda de la pena de quatre anys i mig de presó pel fraccionament de 18 contractes a favor d’un conegut seu quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2017.

La JEC esgrimeix la jurisprudència del Suprem que avala el criteri aplicat prèviament per la JEC i argumenta que es pot retirar l’acta encara que la sentència no sigui ferma. “El supòsit d’inelegibilitat és un efecte extrapenal d’una sentència condemnatòria, una mesura vinculada per la llei electoral necessàriament a la condemna penal a pena d’inhabilitació fins i tot quan la sentència no sigui ferma per delicte contra l’Administració Pública”, diu l’òrgan.

L’àrbitre electoral insisteix que la inelegibilitat sobrevinguda “no és una competència exclusiva” del Parlament sinó que l’Administració electoral pot actuar en aplicació directa de la LOREG. La JEC cita les sentències del Suprem en el cas “anàleg” de Torra, que ja va aplicar amb Juvillà.

<strong>Casos “anàlegs”</strong>

La JEC recorda que el 22 de desembre de 2021 ja va demanar a Borràs, quan encara no estava suspesa, que justifiqués l’actuació en el cas de l’exdiputat de la CUP donant-li deu dies per respondre. Finalment, Juvillà també va perdre l’escó per ordre de la JEC a finals de gener de 2022.

En el seu cas, el Parlament el va acabar donant de baixa com a diputat abans que hi hagués sentència ferma del Suprem després que la JEC fes diverses advertències a Borràs sobre les responsabilitats que podia comportar no fer-ho.

El Parlament va fer un intent d’evitar-ho portant l’ordre de la JEC al Suprem, que va avalar la decisió de l’àrbitre electoral per la pena del TSJC que va condemnar el cupaire a sis mesos d’inhabilitació per no retirar llaços grocs de la Paeria. L’alt tribunal també havia donat la raó a la Junta Electoral pel que fa al cas de Torra i va confirmar el mateix criteri.

L’expresident del Govern va perdre l’escó el gener de 2020 per la condemna imposada pel TSJC d’un any i mig d’inhabilitació per desobediència també per no haver retirat llaços grocs, en el seu cas del Palau de la Generalitat. El Parlament aleshores presidit pel republicà Roger Torrent va acabar retirant-li l’acta després de les advertències de l’àrbitre electoral.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió