ACN Madrid.-La inversió en habitatge ha caigut un 17% el 2020 a tot l’Estat per la incertesa sobre la pandèmia i l’impacte en les perspectives econòmiques de les famílies, segons l’article ‘L’impacte de la crisi sanitària de la Covid – 19 sobre el mercat de l’habitatge a Espanya’ del Banc d’Espanya. Abans de la crisi sanitària, aquest indicador se situava per sobre de la mitjana de la Unió Econòmica i Monetària (UEM). Ara, la inversió en habitatge a Espanya ha retrocedit amb més intensitat que la resta de països de l’entorn, en consonància amb els desenvolupaments econòmics de l’Estat. En termes generals, els preus dels habitatges han mostrat més “resistència a la baixa” i els comparadors han augmentat l’interès per immobles exteriors i més grans.
En els primers mesos de la pandèmia, l’activitat del mercat immobiliari es va reduir “intensament” fins a l’estiu, quan l’aixecament parcial de les restriccions va permetre una recuperació progressiva.Els indicadors de l’oferta mostren una “pèrdua de dinamisme” en la part final de l’any passat i una prolongació de “l’atonia” de l’activitat constructora residencial a principis de 2021. L’any passat, la xifra de visats va caure un 20% respecte a 2019, la qual cosa anticipa un nombre d’habitatges acabats encara més reduït per als pròxims anys.Les compravendes es van recuperar a partir del maig de 2020, tot i que en una intensitat menor. En el conjunt de l’any, el volum de transaccions es va situar un 18% per sota de les xifres de 2019. L’evolució d’aquest indicador està condicionada tant per la continuïtat d’algunes limitacions a l’activitat com pel descens de confiança de les llars i l’empitjorament de les perspectives sobre el mercat de treball i l’accés a finançament. Tot i la “intensa contracció” de l’activitat econòmica, els preus de l’habitatge no han registrat caigudes generalitzades. El Banc d’Espanya atribueix aquest comportament a un menor endeutament dels agents implicats i criteris de concessió de crèdit més rigorosos que en la darrera crisi financera. La pandèmia ha consolidat una tendència dels compradors per buscar habitatges amb més superfície i amb espais exteriors. Des de l’esclat de la pandèmia, ha augmentat el percentatge de les compres d’habitatges unifamiliars i un increment de la superfície mitjana dels immobles. Aquest fet ha provocat un canvi en la composició de compradors cap a demandants d’edat i posició socioeconòmica més elevades.L’actuació del Banc Central Europeu, tant en termes monetaris com financers, ha contribuït al descens dels tipus d’interès mitjans aplicats als nous préstecs per a la compra d’habitatge. Tot i això, el Banc d’Espanya alerta d’un “cert enduriment” dels criteris d’aprovació i d’algunes condicions aplicades als préstecs.
