Dissabte, 5 de desembre de 2020 - Edició 863
La República

La indústria musical preveu una “situació catastròfica” aquest 2020 després de la “remuntada” del 2019

ACN Barcelona.-La indústria musical preveu aquest 2020 una “situació catastròfica” malgrat la “remuntada” del 2019 que augurava una important recuperació postcrisi financera, segons ha posat de manifest l”Anuari de la […]

Avatar
Agències 20/11/2020

ACN Barcelona.-La indústria musical preveu aquest 2020 una “situació catastròfica” malgrat la “remuntada” del 2019 que augurava una important recuperació postcrisi financera, segons ha posat de manifest l”Anuari de la Música 2020′, que editen conjuntament l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i el Grup Editorial Enderrock. El director editorial d’Enderrock, Lluís Gendrau, ha detallat que s’estimen unes pèrdues de 88 milions d’euros en la indústria catalana del directe el 2020 malgrat el creixement registrat el 2019, un any en el qual la facturació de la música en viu va pujar un 6% fins a 91 milions d’euros, amb un 3% més de concerts i un 2% més d’espectadors, gràcies al “bon ritme” de contractació.

Gendrau ha avisat que “la crisi actual és la més greu de la història del sector cultural i musical almenys durant els segles XX i XXI”, i que la recuperació de les darreres temporades des del 2017 i l’acceleració constatada el 2019 feien reveure un 2020 amb “molt bones perspectives”. Ha lamentat que “tot això s’ha anat a norris”.Per la seva banda, el president d’ARC, Jordi Gratacós, ha destacat que s’ha aconseguit la “unitat del sector”, i ha reclamat “mesures urgents, un pla de xoc i de viabilitat i de rescat” perquè el que està en joc és el sector i que continuï o no continuï, ja que hi ha moltes empreses que s’estan quedant pel camí.Un 80% dels concerts suspesosGendrau ha detallat que a finals d’any s’hauran suspès un 80% de concerts (16.500) i s’haurà perdut un 94% d’espectadors (12,3 milions). Ha detallat que la davallada per la pandèmia augura una “hecatombe” en tots els àmbits amb un retrocés del 65% de facturació de les discogràfiques, el 95% de les sales i el 75% dels músics. El consum de concerts i festivals havia augmentat i (tot i que el públic dels grans certàmens s’havia estabilitzat) l’oferta en general s’havia diversificat amb nous formats i espais diferents, sumada a una major capacitat de contractació dels ajuntaments i les institucions públiques.Tot i això, la “situació catastròfica” provocada per la pandèmia i les mesures que s’han aplicat han “ensorrat” aquestes perspectives amb la caiguda de gairebé un 90% de la facturació del sector, l’anul·lació d’un 80% dels concerts previstos i la caiguda d’un 94% dels espectadors.En concret, la indústria del directe estima que enguany la facturació podria caure un 87%, amb unes “pèrdues històriques” de fins a 88 milions d’euros, a causa de l’anul·lació del 80% dels concerts (16.500 concerts) i la caiguda d’un 94% d’espectadors (12,3 milions) motivat per les mesures restrictives de la pandèmia. A més, els músics han vist reduït el 75% de l’activitat respecte a l’estiu anterior i no albiren cap represa per al 2021.Els segells discogràfics també han previst una caiguda d’ingressos del 65% entre el març i el setembre del 2020 i un 85% menys de discos venuts. Les sales han hagut de suspendre el 95% de l’activitat amb una reducció de 40,5 milions de facturació i més de 10 milions de pèrdues directes provocades pels costos de manteniment durant el tancament. I, finalment, les escoles de música han calculat una pèrdua de 280.000 euros per despeses estructurals.2019, més facturacióTotes aquestes dades contrasten amb la situació de la indústria viscuda el 2019, quan la facturació de la música en viu va pujar un 6% fins a 91 milions d’euros, amb un 3% més de concerts i un 2% més d’espectadors, gràcies al bon ritme de contractació. D’altra banda, tots els indicadors de la indústria del directe apuntaven que després del bon resultat de l’any anterior, quan es van assolir 91 milions d’euros, amb un 6% de creixement, l’expectativa era superar els 100 milions d’euros.La música en directe va aportar el 2019 la millor facturació de la darrera dècada, amb 91 milions i una millora del 6% respecte a l’any anterior, amb una expectativa “immillorable”. Segons Gendrau, l’evolució positiva del sector va ser fruit de l’augment de catxets i el preu de les entrades sumats a una major contractació dels ajuntaments. L’increment de concerts del 3% (17.362) i un 2% d’augment de públic (10,9 milions d’espectadors) va provocar una major externalització de les produccions i l’atomització de noves petites empreses. Però la “sotragada” de l’activitat al mes de març va truncar aquesta evolució, i el 2020 només s’hauran realitzat entre un 15 i 20% dels concerts i activitats contractades o previstes,sense incloure les sales de concert.Drets d’autor, festivals i salesPel que fa als drets d’autor del 2019, els ingressos per drets d’autor generats per concerts han minvat al conjunt de les zones de parla catalana un -0,6% amb xifres negatives a Catalunya (-3%), positives al País Valencià (+7%) i estables a les Illes Balears (0%). Els ingressos al conjunt de l’Estat del 2019 han estat de 233.896.344 euros (-12%). Segons ha explicat, les caigudes d’ingressos sovint tenen a veure amb la disminució deguda al decrement notable de la programació de música protegida, sobretot en el cas de la música popular a Catalunya (- 4%) i de la clàssica al País Valencià (-12%).Els principals festivals de les zones de parla catalana van perdre públic per primer cop en deu anys, tot i que la creació i la diversitat de noves cites va igualar el volum d’assistents. L’assistència als principals festivals es va mantenir al voltant dels 3,2 milions d’espectadors, amb una gran estabilitat a Catalunya, tot i la davallada del 5% en els macrofestivals. Els grans festivals de pop-rock en aquesta zona han consolidat el mercat però “podrien haver tocat sostre”. De fet, per primera vegada en una dècada el nombre d’espectadors ha caigut un 2,5% i s’ha trencat la tendència a l’alça registrada des del 2009, tot i que la creació de noves cites ha igualat la xifra total de 3,22 milions.El 2019 les sales van millorar la mitjana d’ocupació combinant l’estabilitat de la xifra d’espectadors i la reducció del 5% en la programació de concerts. El 2019 es va aturar el ritme de reconversió que havien iniciat la majoria de sales de concerts catalanes després d’uns anys d’inestabilitat, amb una frenada en l’increment d’espectadors (+1%) i una caiguda en la programació de concerts (-4%), tot i que és fora de la capital catalana on l’activitat ha assolit un major dinamisme.Rècord de consum digital de música en catalàL’anuari també indica que el consum de festivals va augmentar del 36% al 42% entre els catalans que van a concerts, que van optar cada cop més pels grans certàmens gràcies a una “àmplia” oferta. Tanmateix, els assistents a concerts en català del 2019 van tocar sostre amb un 42,6% d’assistents, mentre que el consum digital de música en català va batre un “rècord” d’oients del 46%. En aquest terreny, el consum majoritari de pop-rock i de cançó melòdica baixa lleugerament i, al mateix temps, augmenta l’audiència de jazz i de músiques urbanes entre els joves.El 2019 ha estat també un any en què el sector musical s’ha mantingut estable amb un 46% de catalans que han anat a concerts, la mateixa xifra que l’any anterior. La tendència ha afavorit el consum de festivals i macrofestivals, un model que ha trobat la fórmula per atreure 1,2 milions d’assistents joves i adults catalans. El preu de les entrades s’ha situat com el primer argument per decidir si anar a un directe. Per contra, segueix imparable l’escolta de música amb un augment de 5 punts fins al 83% gràcies sobretot a les plataformes digitals, on el català només ha crescut de manera “moderada”.En el terreny de la música i la llengua, el nombre d’assistents a concerts amb artistes en català s’ha estancat i arriba a un topall del 42,6% (el 2018 havia crescut fins al 42,7%). En canvi, l’audiència de música en català el 2019 ha batut un “rècord sense precedents” a la ràdio i plataformes digitals, fent que des del 2013 el català hagi escalat del 9,1 fins al 46% com a resposta a la música escoltada el dia abans.Per estils, el rei que domina des de fa anys el paisatge musical a Catalunya, és el pop-rock. És l’estil del 72% dels enquestats el 2019 que han assistit a un concert, i també el que el 71% ha escoltat a la ràdio o a la seva darrera llista de reproducció la jornada abans. Per contra, l’escolta de música s’ha diversificat i només hi ha un lleuger augment en les audiències de jazz i de músiques urbanes, aquesta darrera entre els joves, amb davallades destacades en pop-rock i cançó.

Relacionats