Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

La incertesa sobre les eleccions i la pandèmia fan preveure una caiguda de la participació dels catalans a l’exterior

ACN Barcelona.-A les traves habituals per votar amb què es troben els catalans a l’exterior, enguany se suma la incertesa sobre si els comicis acabaran sent el 14 de febrer […]

Avatar
Agències 27/01/2021

ACN Barcelona.-A les traves habituals per votar amb què es troben els catalans a l’exterior, enguany se suma la incertesa sobre si els comicis acabaran sent el 14 de febrer i les restriccions per la pandèmia. Tot plegat fa preveure una caiguda de la participació dels electors que estan a l’estranger. Així ho apunten els experts consultats per l’ACN, que també aposten pel vot per correu com una alternativa segura per al 14-F i defensen que el sistema està preparat per gestionar-ho. Finalment, clamen per una llei electoral catalana que faci que el procés no estigui sotmès a la interpretació “restrictiva” de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) que creuen que en fa la Junta Electoral Central (JEC).

El professor de Ciència Política de la UB Josep Maria Reniu assegura que els obstacles que han de passar els catalans que viuen a l’estranger per pregar el vot i emetre’l “són de nivell olímpic” i que, amb la pandèmia “s’han multiplicat per 10”. El professor de Filosofia del Dret de la UPF Josep Lluís Martí creu que aquests factors suposaran una baixada molt significativa de la participació. El ball de dates electorals també pot haver propiciat que hi hagi hagut electors que no hagin fet la sol·licitud a temps -el termini va acabar dimarts, un cop ampliat-, si han confiat o donat per fet que s’ajornarien al 30 de maig.La norma, reformada el 2011, estableix que els residents a l’exterior, temporals o absents, han de sol·licitar el vot. Això “només ha aconseguit fer caure de manera dramàtica la participació”, apunten els experts consultats. “Els ciutadans que viuen a l’exterior han de demostrar que volen participar-hi i això trenca la simetria amb els ciutadans del Principat”, ha reparat Reniu. Amb la modificació “es va complicar més, en lloc de simplificar-ho”, coincideix Martí, que alerta que els tràmits per poder votar, sense una garantia que el vot arriba finalment al col·legi, poden allargar-se durant setmanes.Per tot plegat, retreuen a la Junta Electoral Central, en aquesta ocasió amb les restriccions sanitàries i la incertesa política afegides, que hagi fet una interpretació de la LOREG tan “restrictiva”, “conservadora” i “rígida”. A tall d’exemple, el Departament d’Exteriors va proposar que els catalans a l’exterior rebessin abans el sobre i la targeta censal i després poguessin imprimir-se ells mateixos les paperetes i votar, per agilitzar el procés. I la JEC ho va rebutjar.Reniu considera que la JEC tenia marge de maniobra i Martí corrobora que “les lleis sempre s’han d’interpretar” quan canvien les circumstàncies, com en aquest cas. El professor de Filosofia del Dret de la UPF creu que amb aquestes decisions, que volen ser “garantistes”, s’acaba “desincentivant el vot”.La solució, assenyalen, passa per una llei electoral catalana, que faria que el procés no quedés subjecte a la LOREG, que defineixen com a “imperfecta”. El vot electrònic també és un dels camins a recórrer. Martí explica que, amb la pandèmia, hauria estat “la solució als problemes de seguretat” actuals i que és una via segura, de la mateixa manera que se signen ara digitalment contractes o es paguen multes.Unes eleccions que podrien tenir una baixa participacióReniu i Martí admeten cert “temor” perquè la participació sigui baixa. El professor de Ciència Política de la UB reconeix que és molt difícil que el 14-F s’aconsegueixi una participació semblant als comicis anteriors, el 21-D, al 2017, en què es va fregar el 80%: “El context no és políticament tan tensat i la situació de la pandèmia pot fer que hi hagi alguns ciutadans que tinguin certs dubtes”. Martí planteja que si la situació epidemiològica empitjora i tot i això el TSJC decideix mantenir la data del 14-F, aleshores “podria passar que hi hagués votants que no volguessin assumir el risc d’anar a votar, encara que sigui molt baix”. Mentre que Martí no s’atreveix a posar un llindar, Reniu apunta que serà satisfactori si la participació del 14-F supera el 60%. Tot i que una abstenció no significa que els comicis siguin il·legítims, tots dos recorden que la poca participació sí que “afecta la legitimitat de les eleccions” i els seus resultats. I recorden que els ciutadans tenen dues vies per participar, sigui per correu, de manera anticipada, o el 14-F als col·legis electorals, atenent les mesures que el Govern preveu per garantir la seguretat.Els experts celebren els canvis introduïts per facilitar el vot per correu enmig de la pandèmia i esperen que es consolidin i ampliïn. D’una banda, veuen amb bons ulls que es pugui fer la sol·licitud de manera telemàtica, amb l’IDCat digital, i també que s’hagi ofert a l’elector la possibilitat de lliurar el seu vot al carter en el moment en què aquest li entrega la documentació, evitant un nou desplaçament a les oficines de Correus. El vot postal, que els experts recomanen que s’incentivi tant des del Govern com des dels partits durant la campanya electoral, és “l’única manera que deixa la LOREG per esponjar els col·legis electorals” el 14-F, segons Martí.S’espera que el vot per correu, que es podrà sol·licitar fins al 4 de febrer, s’incrementi en aquests comicis. Els experts coincideixen que el mecanisme de Correus, que s’ha reforçat per aquesta campanya, està preparat per gestionar el vot postal, un vot que és segur. No es preveu que aquest augment pugui arribar a reflectir-se d’alguna manera concreta en els resultats.