Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

La imatgeria festiva de la Patum, a l’espera d’una restauració integral per evitar que es degradin més

ACN Berga.-La comparseria de la Patum acumula anys de desgast i el seu estat és molt fràgil. Els episodis d’humitats que han sofert les peces a la Casa de la […]

Avatar
Agències 29/05/2021

ACN Berga.-La comparseria de la Patum acumula anys de desgast i el seu estat és molt fràgil. Els episodis d’humitats que han sofert les peces a la Casa de la Patum –on s’han guardat durant 12 anys-, les vicissituds que pateixen quan surten al carrer i una manca d’inversió han fet que cada cop hi hagi més veus que reclamin una actuació integral. Una d’elles és la de Gemma Rodríguez, restauradora de les comparses des del 2010. Cada any, quan acaba la Patum, fa una actuació “d’urgència i manteniment” de les peces, però reivindica que es faci una “actuació integral i exhaustiva” i un “estudi científic i tècnic de cada figura”. La restauració de totes les figures s’enfilaria als 200.000 euros i l’Ajuntament ja ha dit que és un cost que no pot assumir sol.

La Gemma Rodríguez s’encarrega, cada any, de restaurar les peces de la comparseria de la Patum, 28 figures i 53 objectes. De manera excepcional i a causa de la covid-19, l’any 2020 no va haver-hi restauració ni tampoc celebració de Patum i enguany, tot i que tampoc hi haurà Patum, sí que s’ha fet la restauració de les peces. Les figures pateixen molt desgast durant els dies que surten al carrer per la celebració de la festa i, per això, aquestes intervencions són molt importants. Rodríguez explica que la restauració que pot fer amb el pressupost municipal és “de manteniment” i “d’intervenció d’urgència” per reparar els danys que hagin patit les peces durant la Patum. En cap cas, però, deixa clar que no es tracta de cap restauració integral ni exhaustiva. Per això, la conservadora reclama que es posi fil a l’agulla i s’actuï per fer un estudi científic i tècnic de cada figura per acabar fent una restauració integral de tot el conjunt.De fet, a finals del 2020 es va enviar l’àliga de Patum al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per fer una diagnosi de la peça que ha de servir per una futura restauració a fons de la peça. La diagnosi també ha de servir per intentar datar la peça. Per Rodríguez, aquest estudi s’hauria de fer amb tota la comparseria, ja que permetria “tenir unes figures en perfecte estat i, a més, tenir-ne molt més coneixement”. El regidor de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Berga, Ivan Sànchez, explica que enguany s’ha pogut fer una restauració “més exhaustiva” gràcies, en part, a la pandèmia. Tot i això, és conscient que aquestes restauracions anuals després se cada festa no són suficients. Admet, però, que l’Ajuntament no es pot fer càrrec dels 200.000 euros que costaria una restauració integral de tots els elements de Patum i creu que caldrien ajuts externs provinents de la Generalitat. També considera que la restauració es podria fer per parts i no tota de cop. Obrir el debat sobre les rèpliques de Patum La restauradora de la Patum també veu necessari obrir el debat sobre la necessitat de disposar d’unes rèpliques de tota la imatgeria de Patum. Es tractaria de peces de recanvi davant de qualsevol possible contratemps. Rodríguez deixa clar que les rèpliques “no substituirien” les peces originals sinó que “conviurien”. De fet, la restauradora explica el cas de la comparseria de les maces, que tenen el conjunt més antic –que data dels anys trenta- i un de més nou –dels anys setanta-. El conjunt antic només s’utilitza per a la Patum de lluïment, mentre que el conjunt més nou es fa servir per al passacarrers i la Patum completa, que és quan les peces pateixen més. Rodríguez creu que es podria agafar com exemple el cas de les maces i fer el mateix amb la resta de comparseria: “En el cas de les maces els dos conjunts conviuen perfectament i això es podria plantejar a la resta de la imatgeria”. El consistori també obre la porta a que es pugui fer aquest debat i deixa clar que “ha de ser la ciutadania de Berga qui esculli si vol rèpliques o no”. El regidor de Patrimoni creu que la gent de la ciutat cada cop és més conscient del patiment de les comparses quan surten al carrer i assegura que “si s’ha de fer aquesta reflexió, l’ha de fer la societat berguedana, no només l’Ajuntament i el Patronat”. Amb tot, des del consistori no concreten quina fórmula s’ha de fer servir per consultar la població ni tampoc posa cap data