Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024

‘La hija de un ladrón’, ‘Els dies que vindran’ i ‘La innocència’ encapçalen les nominacions als Premis Gaudí

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-‘La hija de un ladrón’, amb 13 nominacions, ‘Els dies que vindran’, amb 10, i ‘La innocència’, amb 7, són les pel·lícules més nominades a la 12a edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. Per primer cop les nominacions reflecteixen un equilibri entre homes i dones, amb 40 professions de cada gènere, i majoria femenina en la categoria de Millor direcció. Un total de 33 títols han passat a la segona volta de votacions i optaran als guardons en la gala del 19 de gener a l’Auditori del Fòrum. Els actors Anna Castillo i Oriol Pla han llegit aquest dijous els nominats en les 21 categories en un acte a l’Auditori de La Pedrera. Com a Millor pel·lícula competiran ‘7 raons per fugir’, ‘Els dies que vindran’, ‘El viatge de la Marta (Staff only)’ i ‘La innocència’.

El productor d”Els dies que vindran’, Sergi Moreno, ha assegurat a l’ACN que les 10 nominacions “són un gran final de festa” després que “les coses no surten sempre com es voldria”, en referència a l’absència de nominacions als Goya. “Acompanyar aquest embaràs i rodejat d’amigues i amics és un tancament meravellós. Per molts ha estat molt més que una pel·lícula”, ha dit Moreno.A Millor pel·lícula en llengua no catalana estan nominades ‘El hoyo’, ‘La hija de un ladrón’, ‘Liberté’ i ‘Ojos negros’. Actors doblement nominats són Eduard Fernández i Aina Clotet, finalistes com a protagonistes per ‘La hija de un ladrón’ i ‘La filla d’algú’, respectivament, i també com a secundaris per ‘Mientras dure la guerra’ i ‘7 raons per fugir’. Clotet, ja reconeguda per la seva interpretació a ‘La filla d’algú’ al Festival de Màlaga, es disputa el Gaudí a la Millor protagonista femenina amb Greta Fernández, Concha de Plata a San Sebastián per ‘La hija de un ladrón’, María Rodríguez, Bisnaga de Plata a la millor actriu al Festival de Màlaga, i la jove actriu debutant Carmen Arrufat, protagonista de ‘La innocència’. La productora de ‘La hija de un ladrón’, Àngels Masclans, ha dit a l’ACN que Eduard i Greta Fernández han compartit una feina “preciosa i de forma molt generosa”, deixant-se endut per una mirada “molt clara i lúcida” de Belén Funes.David Verdaguer per ‘Els dies que vindran’, Karra Elejalde, per ‘Mientras dure la guerra’ i Sergi López, per ‘El viatge de la Marta (Staff only)’ són els nominats en la categoria masculina, juntament amb Eduard Fernández. Com a secundaris, hi ha intèrprets de llarga trajectòria, com Laia Marull, Àlex Brendemühl, Julieta Serrano i Nora Navas; i també actors joves, com Àlex Monner i revelacions com Enric Auquer.Primeres nominacions paritàries de l’AcadèmiaPer primer cop en 12 anys d’història hi ha el mateix nombre de nominats dones que homes. Per primera vegada, també, són majoria en la categoria de Millor direcció. Dues realitzadores debutants, Belén Funes amb ‘La hija de un ladrón’ i Lucía Alemany amb ‘La innocència’, competiran per l’estatueta amb dos cineastes que ja l’han recollit en anteriors edicions, Neus Ballús, per ‘El viatge de la Marta (Staff only)’ i Carlos Marques-Marquet, que opta ara per ‘Els dies que vindran’. “És extraordinària l’alegria que sentim per aquest fet, però no hauria de ser-ho”, ha dit a l’ACN la productora de ‘La hija de un ladrón’, Àngels Masclans, que destaca la qualitat d’un projecte liderat per dones creatives, des de la directora, a fotografia o art. La segregació per gènere es manté en categories com el so o els efectes visuals, que continuen fortament masculinitzats, i d’altra banda el vestuari, la direcció artística i el maquillatge i perruqueria, en què hi persisteix la presència de dones. A la categoria de Millor muntatge, estan nominats Ana Pfaff, Carlos Marques-Marcet i Oscar de Gispert per ‘Els dies que vindran’, Bernat Aragonés AMMAC, per ‘La hija de un ladrón’, Juliana Montañés, per ‘La innocència’ i Teresa Font, per ‘Dolor y Gloria’. A Millor fotografia, Àlex García, per ‘Els dies que vindran’, Gris Jordana, per ‘La vida sense la Sara Amat’, Mauro Herce, per ‘Lo que arde’, i Neus Ollé AEC, per ‘La hija de un ladrón’.A direcció artística hi optaran Ana Pons-Formosa, per ‘Els dies que vindran’, Laia Colet, per ‘Paradise Hills’, Marta Bazaco, per ‘La hija de un ladrón’ i Sylvia Steinbrecht, per ‘Elisa y Marcela’. A millors efectes visuals opten al premi Bernat Aragonés, per ‘Nacido Rey’, Esther Ballesteros i Àlex Villagrasa, per ‘Paradise Hills’, Mario Campoy, Irene Río i Iñaki Madariaga, per ‘El Hoyo’, i Montse Ribé, Óscar Abades, Eduardo Díaz i Inma Nadela, per ‘Dolor y Gloria’.Documentals, curtmetratges i cintes europeesPel que fa a la millor pel·lícula europea, estan nominades ‘La favorita’, ‘Lazzaro feliz’, ‘Lo que arde’ i ‘Reatrato de una mujer en llamas’, mentre que el millor documental estarà entre ‘City for sale’, de Laura Álvarez, ‘El cuarto reino. El reino de los plásticos’, d’Adán Aliaga i Àlex Lora, ‘Idrissa. Crònica d’una mort qualsevol’, dirigit per Xapo Ortega i Xavier Artigas, i ‘Peret, yo soy la rumba’, de Paloma Zapata. En curtmetratges, ‘Después también’, de Carla Simón, ‘La higuera’, de Mikel Mas, ‘Suc de síndria’ d’Irene Moray, i ‘Tahrib’, de Gerard Vidal, són els escollits del 2019. Catalans en produccions de foraAquest any hi ha 56 professionals catalans o residents a Catalunya nominats que participen en 23 pel·lícules de producció no catalana. “Això explica la precarietat, hem hagut de sortir d’aquí en desbandada per treballar”, ha dit la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, durant la lectura de les nominacions. Alguns d’ells són Julieta Serrano i Nora Navas per ‘Dolor y gloria’, Karra Elejalde i Eduard Fernández, per ‘Mientras dure la guerra’, Àlex Brendemühl, per ‘Madre’, o Enric Auquer per ‘Quien a hierro mata’.El 20 de desembre començarà la segona volta de votacions d’on sortiran els guanyadors i guanyadores de cada categoria. L’actriu Anna Moliner presentarà la gala del 19 de gener, produïda per Dagoll Dagom i dirigida per Jordi Prat i Coll.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió