Divendres, 4 de desembre de 2020 - Edició 862
La República

La gestió dels fons covid al sud de la UE, prova de foc per “convèncer” el nord d’emetre deute comú en pròximes crisis

ACN Brussel·les.-La gestió que els països del sud facin dels fons europeus serà clau per “convèncer” els del nord perquè la Unió Europea (UE) torni a emetre deute comú per […]

Avatar
Agències 24/10/2020

ACN Brussel·les.-La gestió que els països del sud facin dels fons europeus serà clau per “convèncer” els del nord perquè la Unió Europea (UE) torni a emetre deute comú per fer front a pròximes crisis. Aquesta serà la prova de foc que determinarà si el paper de la UE com a emissora de s’enforteix en el futur o si, en canvi, torna a les “emissions limitades” d’abans de la crisi de la covid-19, segons apunta en una entrevista a l’ACN l’expert en mercats financers i conseller delegat de CEPS, Karel Lannoo. “Hi haurà una altra crisi i ara s’ha obert aquesta possibilitat. Esperem que funcioni i es gastin bé els diners perquè és important convèncer tots els països que és bo que la UE emeti deute”, coincideix l’economista del centre d’opinió Bruegel Grégory Claeys.

Lannoo i Claeys consideren que la gran demanda que els bons europeus han tingut en la primera emissió per finançar el fons SURE per mantenir l’ocupació en el marc de la pandèmia no serà un fet aïllat i que l’èxit al mercat es mantindrà en les pròximes emissions.”Els mercats estan contents i la demanda serà alta. Agafaran els bons molt fàcilment”, apunta Claeys, que preveu que la UE sigui un dels principals emissors a Europa en els pròxims anys.Amb tot, els dos experts assenyalen que els bons europeus seran un “complement” al bo europeu per excel·lència, l’alemany. “Els bons europeus són una gran notícia perquè Alemanya no estava emetent massa i a Europa faltaven valors segurs”, diu Claeys, que apunta que aquest any tots els estats europeus, inclosa Alemanya, incrementaran les emissions per fer front a la crisi.Per Lannoo, no es pot considerar encara que la UE sigui un emissor tan important com les principals economies europees, com Alemanya, França o el Regne Unit. Amb tot, preveu que el nivell d’emissions totals de la UE arribi fins als 1,4 bilions, amb entitats europees com el Banc Europeu d’Inversions i d’altres incloses.”La UE ja és un gran emissor al mercat de capitals i això no passava abans”, diu el conseller delegat de CEPS.L’estabilitat, la raó de l’èxit dels bons europeusLa Comissió Europea, en representació dels 27, emetrà 900.000 milions d’euros en bons des d’ara fins al 2026 per finançar la resposta a la pandèmia, cosa que segons fonts comunitàries la convertirà en el major emissor supranacional del món, amb gairebé el doble de deute que el Banc Europeu d’Inversions, que se situarà en segon lloc.Es tracta d’un volum d’emissió de deute històric i “massiu”, apunta Claeys, que veu en la “seguretat” dels bons europeus la raó del seu èxit en el mercat. Per l’economista de Bruegel, a més, els bons europeus són ben rebuts pel mercat perquè permeten als inversors diversificar en renda fixa.”Els actors del mercat busquen aquest tipus d’inversions perquè són molt estables, segures i mantenen el valor fins al final”, afegeix Lannoo, que veu en la desintegració de la Unió Europea l’únic “risc” d’aquests bons.”Però aquest risc sembla extremadament petit. A més, els estats ja s’han compromès a pagar la seva part”, matisa.En la primera emissió per finançar el fons SURE, la Comissió Europea ha col·locat 17.000 milions d’euros en bons a 10 i 20 anys. La demanda, però, ha estat de rècord i ha superat els 233.000 milions.L’emissió s’ha fet en dos trams. Amb el primer s’han captat 10.000 milions amb un interès de -0,238% punts bàsics, mentre que en el segon han estat 7.000 milions amb un interès del 0,131%. Els tipus s’ha aconseguit que siguin tan baixos per l’elevada demanda i la màxima qualificació creditícia (triple A) que té la Comissió.Amb aquests tipus, el conseller delegat de CEPS apunta que les emissions de bons europeus afavoreixen especialment països com Espanya, Itàlia o Grècia perquè els és “més barat” aconseguir diners que amb les seves pròpies emissions.”La diferencia de pagar un 0% a un 1% o 2% és gran. És un gran cost per a l’estat”, subratlla l’expert de CEPS, que també considera financerament positiu que la UE estigui al marge de qüestions polítiques que afecten els estats, com per exemple les crisis de govern, que apunta que també incrementen el cost dels diners.Altres emissions de la UENo és la primera vegada que la Comissió Europea s’endeuta als mercats per finançar programes. Amb tot, la novetat de les emissions que han començat ara i s’allargaran en els pròxims anys és que són “massives”, diu Claeys, amb nivells que superen àmpliament les fetes fins ara.Amb la suma del fons SURE, actualment la Comissió Europea té quatre programes pels quals ha anat al mercat per donar ajuda financera a estats amb dificultats. En un dels programes, Hongria, Letònia i Romania van rebre finançament per resoldre els problemes de la balança de pagaments.A seu torn, Irlanda i Portugal van rebre finançament a través del Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera durant la crisi financera. El tercer programa es va adoptar l’abril, en el marc de la pandèmia, per donar finançament a països veïns com Geòrgia, Albània o Ucraïna per fer front a dificultats en la balança de pagaments.En tots els casos, un cop aconseguit el finançament al mercat, la Comissió el fa arribar a l’estat en qüestió, que es beneficia dels baixos tipus que aconsegueix la UE per la seva alta qualificació.Amb l’inici d’emissions “massives” i un horitzó de 900.000 milions en endeutament en els pròxims anys, la UE va un pas més enllà en la integració i entra en un terreny al qual alguns estats eren fortament reticents. Segons l’expert de Bruegel, la UE està llançant un missatge d’unitat.”Això vol dir un compromís d’estar junts els pròxims 40 anys. Estem anant en la bona direcció i als mercats realment els agrada”, conclou.

Relacionats