ACN Barcelona.-La gala dels XIII Premis Gaudí se celebrarà el diumenge 21 de març de 2021, i no a principis d’any com se celebrava tradicionalment. Com ha explicat la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Pasola, ha destacat que l’han tirar “tan endarrere com han pogut per veure l’evolució de la pandèmia perquè volen que sigui el màxim presencial possible”. Així mateix, ha afegit que si no pogués ser s’adaptaran. L’Acadèmia ha encarregat a El Terrat la producció de la gala dels XIII Premis Gaudí, que serà, com ha apuntat Passola, “un homenatge a les sales de cinema” i la direcció estarà enguany en mans d’Enric Cambray, actor i membre de la direcció creativa d’El Terrat.
L’Acadèmia del Cinema Català arrenca aquest dimecres la primera volta de votacions de la 13a edició dels Premis Gaudí, que romandrà oberta fins al 18 de gener. 60 títols (trenta-dos llargmetratges de ficció, deu documentals, quatre pel·lícules per a televisió i catorze curtmetratges) competiran enguany per les 21 estatuetes en la gran nit del cinema català. El calendari de la cursa s’ha vist alterat per la situació sanitària del país i ajorna les seves principals cites. D’aquesta manera, la lectura de nominacions, prèvia a l’inici de la segona volta de votacions dels acadèmics, serà el dijous 28 de gener, i el lliurament dels guardons, el diumenge 21 de març. L’Acadèmia ha encarregat a El Terrat la producció de la gala dels XIII Premis Gaudí, que serà un homenatge a les sales de cinema de tot el territori. Com ha explicat l’Acadèmia, la productora audiovisual ha estat al capdavant de les dues últimes edicions dels Premios Goya, i anteriorment va produir la gala dels Premis Gaudí en les edicions de 2013 i 2018. La direcció estarà enguany en mans d’Enric Cambray, actor i membre de la direcció creativa d’El Terrat i també codirector de les últimes dues gales dels Goya. Televisió de Catalunya serà responsable de la realització audiovisual de la cerimònia, que tindrà lloc a l’Auditori del Fòrum CCIB.Candidates a encapçalar el palmarès dels Gaudí A l’estatueta a millor pel·lícula del 2020, destinada exclusivament a cintes rodades en català, hi ha ‘Bronko’, d’Isaac Ulam; ‘La dona il·legal’, de Ramon Térmens; ‘La vampira de Barcelona’, de Lluís Danès; ‘Les dues nits d’ahir’, de Pau Cruanyes i Gerard Vidal; ‘L’Ofrena’, de Ventura Durall, i ‘Terra de telers’, de Joan Frank Charansonnet. L’any passat el guardó se’l va endur ‘Els dies que vindran’, dirigida per Carlos Marques-Marcet.En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen vint llargmetratges: ‘A casa’, de Raül Busquets; ‘A Stormy Night’, de David Moragas; ‘Adú’, de Salvador Calvo; ‘Baby’, de Juanma Bajo Ulloa; ‘Cenestesia’, de Joan Vall Karsunke; ‘Cosmética del enemigo’, de Kike Maíllo; ‘El cerro de los dioses’, de Daniel M. Caneiro; ‘El sitio de Otto’, d’Oriol Puig; ‘Hogar’, d’Àlex Pastor i David Pastor; ‘Isaac’, de David Matamoros i Ángeles Hernández; ‘La boda de Rosa’, d’Iciar Bollain; ‘Las Niñas’, de Pilar Palomero; ‘No Matarás’, de David Victori; ‘Occidente’, de Jorge Acebo Canedo; ‘Ofrenda a la tormenta’, de Fernando González Molina; ‘Per la Llibertat’, d’Ersin Çelik; ‘Sentimental’, de Cesc Gay; ‘Te quiero, imbécil’, de Laura Mañá; ‘Uno para todos’, de David Ilundain i Voix brisées (Veus trencades), d’Héctor Fáver.Pel que fa als documentals, els deu títols seleccionats d’entre els vint-i-tres inscrits han estat ‘Sanmao: la novia del desierto’, de Marta Arribas i Ana Pérez de la Fuente; ‘Niños somos todos’, de Sergi Cameron; ‘¿Puedes oírme?’, de Pedro Ballesteros; ‘La Mami’, de Laura Herrero Garvin; ‘Descubriendo a José Padilla’, de Marta Figueras i Susana Guardiola; ‘Pa’trás ni pa’tomar impulso’, de Lupe Pérez García; ‘My Mexican Bretzel’, de Nuria Giménez Lorang; ‘El caso Loveparade’, de Dominik Wessely; ‘The Mystery of the Pink Flamingo’, de Javier Polo i ‘Camino incierto’, de Pau García Pérez de Lara. Jordi ÉvolePreguntada perquè no s’ha inclòs el documental ‘Eso que tu me das’ de Jordi Évole sobre Pau Donés, Passola ha dit que hi ha un jurat de crítics que de tots els documentals en tria uns quants perquè no es poden veure tots i va considerar que era “una entrevista” i el documental seguint amb la línia de l’Acadèmia és “un documental que exclou el gènere entrevista”. Ha manifestat que el jurat d’experts ha considerat que “en termes cinematogràfics no havia d’entrar. Pressupost i català Dels 26 llargmetratges de ficció catalans que conformen les actuals candidatures, només 2 superen els 3 milions d’euros de pressupost, 13 estan al voltant dels 1,5 milions d’euros i les 11 no superen el llindar dels 500.000 euros. Aquestes xifres queden lluny del pressupost mitjà de llargmetratges europeus que s’estrenen a sales, fixat per l’Observatori Audiovisual Europeu i la European Film Agency Research Network (EFARN) en 3,2 milions d’euros. Com ja va anunciar l’Acadèmia, enguany als premis hi ha només 6 llargmetratges de ficció en llengua catalana, una de les xifres més baixes de la història dels premis. Així mateix, 17 de les 54 produccions catalanes candidates enguany s’han rodat en català, 35 en altres llengües i 2 són sense diàlegs. Això presenta un percentatge del 33% de produccions de l’any en versió original catalana, una baixada “notable” respecte l’any passat, quan de les 53 produccions catalanes candidates, 24 (un 45%) tenien el català com a llengua original majoritària. Aquesta baixada de la versió original catalana, segons l’Acadèmia, és “especialment acusada” en els llargmetratges, tant de ficció com documentals: si el 2019 eren candidats als Gaudí 17 llargs rodats en català, enguany són només 7.Futura junta de l’Acadèmia Passola també s’ha referit, a preguntes dels periodistes, al futur de l’Acadèmia del Cinema Català. De fet, aquest any acaba el seu mandat després de vuit anys al capdavant. Ha explicat que s’ha fet molta feina durant aquest temps. “He de plegar i hi ha diverses persones que es volen presentar, hi ha tres o quatre alternatives i veurem com es fusionen”.
