ACN Barcelona – La Fundació Joan Miró ha presentat aquest dimarts l’exposició ‘MiróMatisse. Més enllà de les imatges’ que es podrà veure des d’aquest divendres fins al 9 de febrer. En col·laboració del Musée Matisse Nice, la mostra porta a Barcelona obres mai exposades a l’Estat de Joan Miró i Henri Matisse. S’analitza la relació artística entre els dos pintors i els moments en què l’encreuament de mirades va ser particularment productiu. Comissariada per Rémi Labrusse, presenta un diàleg inèdit, com van revolucionar la pintura i redefinir les fronteres de l’art modern en una relació marcada per la influència creativa i l’admiració mútua. La iniciativa reuneix obres provinents de prestigioses col·leccions internacionals com la del MoMa de Nova York (EUA).
El recorregut a la Fundació Miró és la primera oportunitat de veure un nombre destacat d’obres de Matisse des de l’antològica de l’any 2009 al Museu Thyssen-Bornemisza. De fet, la iniciativa es presenta com una experiència “única” perquè reuneix obres de col·leccions internacionals com el MoMa, el Museu Reina Sofía de Madrid, el Musée de Grenoble, el Musée des Beaux-Arts de Bèlgica i The Saint Louis Art Museum, entre d’altres. També es constata la col·laboració pionera entre la Fundació Joan Miró i el Musée Matisse Nice. “Una exposició pionera, clau per entendre i repensar la història de l’art europeu del segle XX”, han assenyalat des de la Fundació Miró.
Una de les voluntats de l’exposició és “qüestionar els clixés” perquè a primer cop d’ull pot semblar que l’aproximació entre tots dos artistes pot semblar paradoxal. Pertanyen a dues generacions diferents, generalment se’ls associa a entorns artístics diferents (el fauvisme en el cas de Matisse i el surrealisme en el de Miró) i a plantejaments estètics també diferents (l’harmonia decorativa de Matisse i l’estranyesa inquietant de Miró). La mostra vol investigar en les relacions profundes, duradores i constructives entre tots dos artistes pel que fa a les seves concepcions sobre l’art i les seves obres.
El recorregut, doncs, és una exploració de les profundes intuïcions i tensions que van impulsar tots dos artistes a transcendir les imatges tradicionals. Es convida el visitant a submergir-se en el diàleg entre aquests dos artistes moderns, l’amistat i el respecte mutu dels quals els van impulsar a redefinir els límits de la pintura i a deixar una profunda petjada en la història de l’art.
<strong>La inspiració comuna de Miró i Matisse</strong>
En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el comissari Rémi Labrusse ha explicat que l’exposició demostra que mai va haver una influència entre Miró i Matisse, si no que es va produir una inspiració comuna. “No hi ha ni un mestre ni un deixeble”, ha apuntat. De fet, segons Labrusse en determinats moments Miró, que tenia 23 anys menys que Matisse, va tenir més impacte en l’obra del pintor francès.
Labrusse ha assegurat a l’ACN que els dos pintors compartien una voluntat d’anar més enllà de la tradició pictòrica europea des del Renaixement. “Tenien una visió radical i un desig d’inventar quelcom nom. Aquesta manera de voler reinventar la pintura passava necessàriament per un interès pel que fa a les formes, que no són les de la pintura clàssica. Per exemple, l’arquitectura, les arts decoratives o les arts aplicades”, ha analitzat Labrusse.
Pel que fa a allò que separava els dos pintors, Labrusse ha destacat que a Matisse no li interessava la “mitologia” de Miró ni el tarannà d’explicar històries a través de les imatges de les obres. “No li interessava gens el subjecte de la pintura”, ha sostingut Labrusse. Pel que fa a Miró sobre Matisse, no compartia gens certa “materialització” del francès, ja que, el català treballava amb un univers emmarcat en una esfera espiritual.
<strong>L’admiració i el vincle personal</strong>
L’exposició també explora en la profunda admiració dels dos pintors que es va manifestar als anys trenta, quan Matisse travessava una crisi creativa que el va portar a qüestionar la seva pròpia obra. Durant aquest temps, el francès va estudiar i conservar algunes obres de Miró, que li van servir per reiniciar el seu enfocament artístic.
Per la seva banda, Miró veia en Matisse una figura de referència en la seva recerca d’un llenguatge visual que combinés la brutalitat fauvista amb una poesia interior profunda. En les seves notes personals, Miró expressava el seu desig de crear obres que tinguessin “un esperit fauve però dins de la poesia” i que fossin fins i tot més brutals que les de Matisse. Aquesta connexió va ajudar-lo a donar forma a la seva pròpia veu artística.
Malgrat la diferència d’edat i el fet de viure en països diferents, van començar-se a veure a París a partir dels anys 30, gràcies a Pierre Matisse, fill menor del pintor que es va convertir en marxant d’art de Miró l’any 1934. Pierre Matisse va tenir un paper cabdal en la difusió de l’obra de Miró als EUA. Aquesta col·laboració va enfortir encara mes els llaços entre les famílies de tots dos artistes i va permetre que les seves obres fossin apreciades en un context global.
