ACN Barcelona.-La Fundació Bofill demana que es revisi el Pla d’Educació Digital amb 15 mesures per convertir la digitalització en una eina de millora dels aprenentatges, fer-los més efectius i reduir les bretxes digitals. Així, demana dispositius i espais amb connexió i suport per a l’alumnat en centres educatius i equipaments de l’entorn, més hores de tutoria i més mentors pels centres. Tot i això, considera que amb aparells, connectivitat, orientacions i capacitacions bàsiques no n’hi ha prou perquè la digitalització serveixi per millorar l’educació: calen dissenys pedagògics que ajudin a docents i centres a utilitzar les tecnologies amb metodologies actives i competencials.
L’aprenentatge híbrid és el model de digitalització amb més bons resultats: impulsa l’aplicació de la tecnologia per actualitzar les pràctiques educatives i afavoreix la implicació, col·laboració i connexió amb els alumnes. Aquestes propostes surten de l’informe ‘Educació Híbrida. Com impulsar la transformació digital de l’escola’, elaborat per Miquel Àngel Prats i Elena Sintes i amb les aportacions de deu experts en digitalització educativa. El Pla d’Educació Digital 2020-2023 impulsat pel Govern en plena pandèmia suposa un compromís d’actualitzar progressivament les escoles a l’era digital després d’anys de falta d’inversió. L’acceleració del pla ha planificat l’equipació progressiva del sistema amb dispositius i connectivitat a 3r i 4t ESO, a l’FP i al batxillerat i amb programes de formació en competència digital, elements indispensables per crear les bases de la incipient digitalització educativa. La digitalització accelerada ha exigit un sobreesforç per als centres i docents, que han estat capaços de trobar solucions creatives i flexibles en un context molt advers, i que ara es troben amb el repte d’avançar en aquest procés de transformació digital de l’educació.Per això, la Fundació Bofill reclama al Departament que impulsi dissenys pedagògics que ajudin a docents i centres a aplicar les tecnologies digitals amb metodologies actives i competencials per evitar que s’utilitzin per reproduir models transmissius.Catalunya està immersa en un procés de transformació educativa, i la digitalització pot suposar-ne una acceleració o un retrocés, segons la Fundació. El compromís del nou Govern perquè l’escola no torni a ser com era abans de la pandèmia és una oportunitat per incloure en el Pla d’Educació Digital un ús pedagògic de les tecnologies per a un aprenentatge més competencial, que superi models transmissius i avanci en l’equitat educativa ja des de l’inici del proper curs.La recerca internacional mostra que l’aprenentatge híbrid és el model pedagògic de digitalització educativa que dóna més bons resultats educatius i permet fer un salt significatiu en la reducció de les bretxes digitals i en l’impuls de l’aplicació de la tecnologia per millorar i actualitzar les pràctiques educatives. Té l’avantatge de combinar el millor de l’aprenentatge presencial (cohesió grupal, col·laboració, implicació) i la virtualitat i asincronia (treball reflexiu, treball dirigit i autonomia de l’alumne). D’altra banda, afavoreix l’ús de metodologies actives i l’experiència pràctica de l’alumne, amb una tutorització propera i intensiva per part dels docents que evita la desconnexió de l’alumnat i augmenta la seva motivació, implicació i interès.En aquesta línia, la Fundació Bofill planteja 5 grans objectius i 15 mesures concretes perquè el Pla Digital de Catalunya asseguri la millora dels aprenentatges i la reducció de les bretxes digitals. Entre les mesures proposades hi ha ampliar la connectivitat, dispositius i formacions als cursos no coberts encara pel pla, prioritzant els centres amb major vulnerabilitat. Proposa començar per l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, i de sisè de primària cap avall. Tot alumne ha de disposar en horari extraescolar d’un espai de referència, al centre o a l’entorn comunitari (biblioteques, centres cívics, espais comunitaris), on rebre suport i acompanyament per poder per fer el treball no presencial. En col·laboració amb els ajuntaments, cal que els centres tinguin el mapa d’aquests recursos per orientar l’alumnat i les seves famílies, especialment en els entorns més vulnerables. L’informe també aposta per augmentar el nombre de docents-tutors als centres educatius per assegurar un tutor per cada 12-14 alumnes a primària i a secundària per així poder fer un acompanyament més intensiu i personalitzat dels alumnes i les seves famílies tant presencial com virtual. La tutorització intensiva és imprescindible per seguir el ritme d’aprenentatge i evitar la desconnexió de l’alumnat. Els Centres de Recursos Pedagògics han d’intensificar l’acompanyament als centres educatius ampliant la plantilla o les hores de dedicació dels assessors digitals de proximitat contemplats en el Pla Digital de Catalunya, per tal que puguin assessorar, acompanyar i donar un suport regular i estable a cada centre en el desenvolupament de la seva estratègia digital.Crear figures de mentors digitals dins els Centres de Recursos Pedagògics d’acompanyament psicopedagògic al professorat i per generar espais de formació i comunicació sobre aspectes de benestar, seguretat i autonomia digital (hàbits saludables, relació amb els dispositius i dieta digital, desconnexió digital, ús responsable, ciberassetjament, consum de continguts apropiats, xarxes socials, sentit crític i veracitat). A més, ha apuntat que el Departament ha de proveir als centres de models d’avaluació formativa i continuada incloent mecanismes avaluatius en entorns híbrids (rúbriques, carpetes d’aprenentatge) que permetin als docents dissenyar i planificar el procés avaluatiu del seu alumnat en base d’una combinació més variada d’informacions (presencial i virtual).