Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

La fiscalia reconeix que demana penes “altes” pels 13 universitaris jutjats per aldarulls perquè anaven tapats i en grup

ACN Barcelona.-El fiscal que acusa 13 universitaris de desordres públics i danys en una manifestació d’estudiants del 2 de març del 2017 ha reconegut aquest divendres que les penes sol·licitades […]

Avatar
Agències 04/06/2021

ACN Barcelona.-El fiscal que acusa 13 universitaris de desordres públics i danys en una manifestació d’estudiants del 2 de març del 2017 ha reconegut aquest divendres que les penes sol·licitades són “altes” perquè anaven tapats per amagar la seva identitat i actuaven en grup. En el judici, vist per a sentència, la fiscalia demana vuit anys i mig de presó i 11.400 euros per cadascun, pels delictes de desordres públics i danys, en unes protestes on es va cremar un contenidor amb una bengala i es van trencar vidres d’una entitat financera a cops de martell. Els estudiants no han declarat i els seus advocats han mantingut la impugnació de les imatges, els dubtes sobre les identificacions i han negat que els fets siguin constitutius de desordres públics.

“No es vol perseguir una manifestació més o menys legal en contra de la pujada de taxes universitàries”, ha apuntat el fiscal, que ha indicat que els acusats són “un grup de persones encaputxades que van fer actes vandàlics que disten molt del dret de manifestació o reunió”.El fiscal ha argumentat que hi va haver una alteració de la pau pública “de forma substancial” amb la crema del contenidor i el trencament dels vidres de l’entitat financera perquè els acusats van impedir “el normal desenvolupament de la convivència ciutadana” i “l’exercici de drets fonamentals” mitjançant “actes de violència contra béns patrimonials”.També ha dit que el contenidor de FCC “desenvolupava una funció comunal perquè és de domini públic i qualsevol ciutadà s’hi pot acostar per llançar la brossa” i per això ha conclòs que “es van causar danys a béns de caràcter públic”.El fiscal ha detallat un a un els elements incriminatoris per a cadascun dels universitaris jutjats, però ha insistit en el fet que més enllà de l’autoria concreta dels fets, havien de tenir la mateixa pena perquè actuaven disfressats, en bloc i de manera coordinada per amagar la seva identitat.”Les imatges no estan manipulades i la realització del vídeo final per part dels Mossos és el relat cronològic del que ha passat”, ha afirmat el fiscal, en contra dels arguments de les defenses. “No és procedent posar en dubte unes imatges que no es van impugnar en la fase d’instrucció”, ha conclòs.Les defenses han insistit en la impugnació de les imatges. Sostenen que la numeració dels arxius d’imatges facilitats pel cos policial suggereixen que manquen imatges. Afegeixen que el vídeo final de resum està tallat i editat. També han criticat que els agents que les van gravar no han declarat al judici. Per tot això han insistit que no s’haurien de tenir en compte com element probatori.Tampoc consideren que les identificacions de cap dels 13 universitaris estiguin clares. “Però el més greu és que durant el judici cap agent ha relacionat i assenyalat directament a la sala als investigats”, ha expressat el primer advocat de la defensa. “És el gran misteri d’aquest judici: qui, com i d’acord amb què es van posar noms i cognoms a unes imatges?”, s’ha preguntat un dels advocats en aquest sentit.Els advocats de la defensa han apuntat que no es van produir desordres públics perquè segons les imatges hi havia vianants i un ciclista durant el moment dels fets. Tampoc estan d’acord en considerar que el contenidor és un bé comunal, sinó que seria una propietat privada de FCC. Han posat en dubte el mateix valor d’aquest contenidor. Han negat que es produís un “incendi” amb el contenidor, perquè aquest terme inclou un element de “descontrol i perill extra” que consideren que no es va produir.Les defenses han insistit a assenyalar una “deficiència probatòria” en el judici i han criticat que es demanin vuit anys i mig de presó als universitaris. Un dels advocats ha assenyalat que aquests anys són els mateixos que es demanen “en una temptativa d’homicidi portada a terme i amb agreujant”. Per tot això han demanat una sentència absolutòria.A la sortida del judici l’advocat Xavier Monge ha criticat que durant el judici s’ha constatat que els Mossos d’Esquadra utilitzen “bases de dades de caràcter ideològic amb afiliació de persones per motius polítics i ideològics”. Ha dit que aquest fet “obliga a la Generalitat de Catalunya a prendre mesures de caràcter immediat”.Monge ha destacat que els tretze universitaris tenien en comú la simpatia al sindicat SEPC i el moviment estudiantil, el que considera que subratlla el “caràcter polític” de les acusacions. També ha criticat el “caràcter prospectiu d’una investigació que tenia com a principal finalitat dissuadir el moviment estudiantil de la lluita per la rebaixa taxes universitàries”, que ha recordat que actualment “és una rebaixa efectiva”.