ACN Barcelona/Madrid – La Fiscalia Anticorrupció de l’Audiència Nacional ha demanat 15 anys de presó i 33 d’inhabilitació per a l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz en l’anomenat ‘cas Kitchen’, per l’espionatge fet per policies nacionals a l’extresorer del PP Luis Bárcenas per robar-li documentació del cas ‘Gürtel’. L’acusa dels delictes d’encobriment, malversació de fons públics i contra la intimitat. A l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez i als excomandaments policials Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas, José Manuel Villarejo, Enrique García Castaño i Andrés Manuel Gómez Gordo els demana de dos anys i mig a 19 de presó. A Martínez i Pino els demana la mateixa pena i pels mateixos delictes que a Fernández Díaz.
A Martín Blas li demana dos anys i mig de presó i nou d’inhabilitació per encobriment. A Villarejo li demana 19 anys de presó i 42 d’inhabilitació per encobriment, malversació, contra la intimitat i suborn passiu propi. A García Castaño li demana 12 anys i mig, més 28 d’inhabilitació, per encobriment, malversació i contra la intimitat. A Sergio Javier Ríos, el xofer de Bárcenas, li demana quasi 12 anys i mig de presó i quasi 14 d’inhabilitació per encobriment, malversació i contra la intimitat. En canvi, demana l’absolució dels encausats José Luis Olivera, José Ángel Fuentes Gago i Bonifacio Díaz, també comandaments policials. El jutge ja va deixar fora de la causa l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal i el seu marit.
En total l’operació hauria costat prop de 58.000 euros dels fons reservats de l’estat, 54.000 dels quals van ser per al xofer de Bárcenas.
En el cas de l’exministre i de l’exsecretari d’Estat, el fiscal explica que Fernández Díaz va exercir la responsabilitat durant tot el període d’execució de l’operatiu policial il·lícit, finançat amb càrrec a partides de fons reservats del seu departament i sota la supervisió directa del seu immediat inferior jeràrquic, Francisco Martínez”. Fernández Díaz va mantenir amb Martínez comunicacions directament relacionades amb el bolcat dels telèfons pertanyents a Luis Bárcenas, que constitueix un dels moments en què de manera plenament acreditada per mitjà de la seva parcial recuperació durant la instrucció judicial, l’operatiu desenvolupat va aconseguir obtenir una part de la documentació comprometedora que es buscava.
El fiscal relata que els investigats, posats de comú acord i amb coneixement de la il·licitud dels fets, entre 2012 i 2013, van posar en marxa l’operatiu. Així, Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior i màxim responsable polític d’aquest departament, amb abús de les seves funcions i coneixement de la seva il·licitud, va instar Francisco Martínez, que va ser, primer el seu cap de gabinet i des de gener de 2013 secretari d’Estat de seguretat, perquè posés en marxa una missió encaminada a l’obtenció d’informació i documentació que pogués estar en poder de Bárcenas. L’objectiu era sostreure aquest material de l’autoritat judicial en la investigació que es duia a terme en el marc de la peça separada denominada ‘papers de Bárcenas, en el ‘cas Gürtel’.
Francisco Martínez va assumir la coordinació de l’operació, que es va encomanar, pel que fa a la seva planificació i desenvolupament al director adjunt operatiu (DAO), Eugenio Pino. Pino, al seu torn, va encarregar aquesta operació al comissari jubilat José Manuel Villarejo, qui, per a la seva execució, es va servir en un primer moment de Marcelino Martín Blas, que estava al capdavant de la Unitat d’Afers Interns de la Policia Nacional, i posteriorment d’Enrique García Castaño, al front de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO), que va assumir personalment el compromís de dur a bon terme la missió, servint-se de la Unitat Especial de Seguiments adscrita a la UCAO.
L’operació va consistir en captar un col·laborador, proper a la família Bárcenas, capaç de facilitar la informació i l’accés a la documentació que s’estava buscant. La persona triada va ser Sergio Ríos (també anomenat cuiner, ‘Kitchen’, o ‘K2’, d’aquí el nom de l’operació), qui des de principis de febrer de 2013 era el xofer del matrimoni Bárcenas, i persona de màxima confiança de l’entorn familiar.
Pino hauria encomanat tant a Villarejo com a García Castaño, el desenvolupament de tasques operatives per guanyar-se la confiança i aconseguir la col·laboració activa de Sergio Ríos, a canvi del lliurament de 2.000 euros mensuals, més despeses, procedents dels fons reservats, i el posterior ingrés al Cos Nacional de Policia. Aquest, per la seva banda, havia de facilitar informació que els permetés sostreure documentació en possessió de Bárcenas i de la seva esposa, Rosalía Iglesias.
La documentació obtinguda per Villarejo i García Castaño se la van quedar per assegurar-se la impunitat amb relació a altres fets pels quals eren investigats.
Aquesta documentació s’hauria finalment localitzat i confiscat en data no determinada, però que pot situar-se al mes d’octubre de l’any 2013, i es trobaria, almenys, en poder de García Castaño, al qual Villarejo hauria reclamat insistentment una còpia, amb el coneixement del seu superior, Eugenio Pino. Per obtenir aquesta informació, els investigats haurien accedit, sense cap autorització, a l’anomenat ‘zulo’, un local comercial utilitzat per Rosalía Iglesias, a l’interior del qual, sembla que se situaria un armari amb un doble fons del qual s’hauria robat la documentació.
