Dilluns, 26 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

La Fiscalia del Suprem s’oposa a deixar en llibertat Junqueras, Romeva, Sànchez, Rull i Turull per fer campanya

ACN Madrid.-La Fiscalia del Tribunal Suprem s’oposa a deixar en llibertat Oriol Junqueras, Oriol Romeva, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, tal com havien sol·licitat els seus advocats per […]

Avatar
Agències 09/04/2019

ACN Madrid.-La Fiscalia del Tribunal Suprem s’oposa a deixar en llibertat Oriol Junqueras, Oriol Romeva, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, tal com havien sol·licitat els seus advocats per garantir el dret a defensa i poder fer campanya el 28-A. El ministeri fiscal considera que la seva situació de presó s’ha examinat “de manera reiterada” durant la instrucció i, a més, creu que en les vuit setmanes de judici s’estan “consolidant les proves de participació” dels processats en els delictes que són objecte de l’acusació de la fiscalia (rebel·lió i malversació). L’informe, signat pel fiscal Fidel Cadena, apunta a la “gravetat” dels delictes i la importància de les penes sol·licitades –fins a 25 anys per a Junqueras- i creu que es manté el risc de fugida i de reiteració delictiva. Per tant, qualifica de “raonable i proporcionat” mantenir-los entre reixes i considera que no hi ha cap vulneració al dret de tenir un judici just. Amb aquest informe, el tribunal haurà de decidir si els manté empresonats o decreta llibertat provisional.

La setmana passada, les defenses de tots els candidats a les eleccions del 28 d’abril van remetre escrits al tribunal per demanar l’alliberament dels seus clients per garantir el dret a la defensa -poder preparar les sessions del judici en llibertat- i per garantir els seus drets polítics i poder participar en la campanya del 28-A. Una petició que fan un cop el judici ja ha superat les vuit setmanes i que no van fer en la fase de qüestions prèvies, a l’inici de les sessions. Els dos advocats –Jordi Pina i Andreu van den Eynde- van argumentar que el fet de concórrer a unes eleccions generals demostra “arrelament” i també assenyalaven que estaven participant “activament” de totes les sessions del judici i que, per tant, això feia que no hi hagués risc de fugida. En el cas de Pina, per garantir que els seus clients no fugirien (Sànchez, Rull i Turull) oferien tot el seu patrimoni com a garantia per a una possible fiança i també proposaven arrestos domiciliaris dins de la ciutat de Madrid.Els arguments de les defenses, però, no quallen en la fiscalia que continua amb el criteri de mantenir-los empresonats. Així ho fa constar a l’informe que ha remès al tribunal que jutja l’1-O, presidit per Manuel Marchena, i en el que no dedica ni una línia a parlar ni dels drets polítics i l’opció de deixar-los fer campanya ni tampoc a les mesures alternatives que proposen les defenses si no s’accepta la llibertat provisional. Risc de fugida i suport a l’estrangerEn l’escrit –signat pel fiscal Fidel Cadena- manté que existeix risc de fugida i matisa les afirmacions de les defenses. Considera que tots tenen “vincles personals, patrimonials i polítics que farien que la seva fugida fos penosa” però torna a esmentar que podrien comptar amb el suport “d’una estructura organitzada i grups afins” que els podrien ajudar a marxar de l’Estat i “sostraure’s de l’actuació de la justícia” i recursos econòmics per mantenir-se un cop a l’estranger. A més, esmenta que Puigdemont i la resta de polítics a l’estranger gaudeixen “de publicitat avantatjosa” i “assessorament legal especialitzat”. El judici “consolida” la rebel·lió El fiscal desaconsella la posada en llibertat, precisament, perquè el judici oral està en curs i ha de servir per consolidar el fonaments de l’acusació. Argumenta que, amb el judici en marxa, el risc de fugida “augmenta”. I que si marxen no es podria completar el judici i això generaria un “perjudici irreparables a l’administració de justícia i el desenvolupament conjunt del judici oral”. La fiscalia torna a esgrimir l’argument de la reiteració delictiva i diu que documents com ‘Enfocats’ o ‘El llibre blanc’ determinen que els acusats tenen la “voluntat de persistir tan ràpid com sigui possible” ja que tenen un “projecte concertat” i que el seu objectiu va ser “provisionalment aconseguit”. Per tant, considera que els acusats que volen sortir en llibertat no van protagonitzar “actes aïllats” sinó “conjunts i coordinats”. “El judici oral està acreditant aquest lideratge i aquesta implicació”, sosté el fiscal. Sobre la vulneració del dret a la defensa, considera que no està vulnerat i apunta que els acusats ja han declarat i que tenen “comunicació permanent” amb els acusats. A l’escrit, aprofita per reiterar que considera que els Mossos es van posar al servei dels fins independentistes. I també diu que els acusats van “sostraure” el cos del compliment de la llei situant-los com a “braça armat al servei dels seus designis”.