Dissabte, 4 de febrer de 2023 - Edició 1654
La República

La Fiscalia de Barcelona s’oposa a la rebaixa de dues penes a agressors sexuals a través de la ‘llei del només sí és sí’

ACN Barcelona – La Fiscalia de Barcelona s’ha posicionat aquest dimecres contra la revisió a la baixa de dues condemnes per violència sexual. Seguint el criteri marcat per la Fiscalia […]

Agències 30/11/2022

ACN Barcelona – La Fiscalia de Barcelona s’ha posicionat aquest dimecres contra la revisió a la baixa de dues condemnes per violència sexual. Seguint el criteri marcat per la Fiscalia General de l’Estat, els dos escrits s’oposen a rebaixar les penes a dos delinqüents sexuals condemnats amb sentència ferma a 12 anys i mig i sis anys, respectivament. Les defenses al·leguen que l’actual Codi Penal, reformat a través de la ‘llei del només sí és sí’, preveu penes més baixes pels mateixos fets, però el ministeri fiscal diu que les penes imposades l’any 2018 i 2019 també encaixen en l’actual codi. Per això, insta l’Audiència de Barcelona a mantenir la pena imposada.

En el primer cas, el TSJC va confirmar una pena de 10 anys per abús sexual continuat a una menor de 13 anys amb introducció de membre corporal i dos anys i mig més per corrupció continuada de menors. La defensa demana absoldre el condemnat pel primer delicte o rebaixar-li de 10 a 7 anys de presó.

En el segon cas, el TSJC també va confirmar sis anys de presó per agressió sexual per via anal. La defensa demana baixar la pena a quatre anys, ja que aleshores el mínim eren sis anys i ara són quatre.

<strong>Agressió sexual a menor</strong>

En el primer cas, es va dictar sentència condemnatòria el 15 de maig de 2018, confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el de juny del 2019. Els fets van tenir lloc entre finals del 2015 i el 25 de juny del 2016, i es condemnava a l’acusat com a autor responsable d’un delicte d’abús sexual continuat a menor de 16 anys, amb introducció de membre corporal i d’un delicte continuat de corrupció de menors, sense agreujants ni atenuants, a penes, respectivament, de 10 anys i 1 dia de presó i 2 anys, 6 mesos i 1 dia de presó, i a la pena de prohibició d’acostar-se a la víctima, domicili, lloc d’estudi o treball o qualsevol lloc on es trobi a una distància no inferior a 1.000 metres i comunicar-s’hi per qualsevol mitjà per temps d’un any superior a la pena de presó imposada; així com la mesura de llibertat vigilada per un temps de 5 anys amb posterioritat a la pena de presó. En total eren 12 anys i mig de presó.

Mitjançant un escrit del 17 de novembre passat, la defensa sol·licitava la revisió de la sentència, basant-se en dos arguments. En primer lloc, diu que caldria tenir en compte l’escassa diferència d’edat entre víctima i agressor, i per tant se l’hauria d’absoldre del delicte d’abús sexual. El ministeri fiscal objecta que en l’anterior redactat del Codi Penal ja existia aquesta possibilitat. Per tant, segons el fiscal, no hi ha cap novetat significativa en relació amb aquesta clàusula d’exempció de la responsabilitat criminal i respecte dels fets condemnats, per la qual cosa va poder ser debatut en el judici i valorat en la sentència condemnatòria, si hagués estat al·legat.

Del contingut dels fets provats recollits a la sentència, a la fiscalia li sembla evident que no procedís l’aplicació d’aquesta clàusula d’exclusió, ja que la víctima només tenia 13 anys.

En segon lloc, la defensa al·lega, subsidiàriament, que l’actual Codi Penal recull penes més beneficioses per al reu, i en el seu cas concret, de tres anys menys. Argumenta que el límit mínim actualment es fixa en 6 anys, per tant proposa revisar la condemna i imposar una pena màxima de 7 anys. La fiscalia recorda que la sentència condemna l’acusat no per un delicte d’abús sexual simple, sinó un agreujat perquè la víctima és menor de 16 anys i es tracta d’un abús sexual amb penetració. Per tant, la pena a aplicar en aquest cas, segons l’anterior Codi Penal, en tractar-se d’un delicte continuat d’abús sexual amb penetració a menor de 16 anys, s’ha d’aplicar en la seva meitat superior, o sigui de 10 a 12 anys de presó.

A l’acusat se’l va condemnar a la pena de 10 anys i 1 dia de presó. Després de la reforma de la llei del ‘només sí és sí’, el delicte d’abús sexual a menor de 16 anys amb penetració, ara anomenat delicte d’agressió sexual, diu el següent: “Qui realitzi actes de caràcter sexual amb un menor de setze anys, serà castigat amb la pena de presó de dos a sis anys. Quan l’acte sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o en introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies, el responsable serà castigat amb la pena de presó de sis a dotze anys, en el primer apartat, i amb la pena de deu a quinze anys, en el segon apartat. Per tant, la pena a aplicar en aquest cas, segons la nova llei, en tractar-se d’un delicte continuat d’agressió sexual amb penetració a menor de 16 anys, cosa que fa que la pena s’apliqui en la seva meitat superior, seria de 9 anys i 1 dia a 12 anys de presó.

La Fiscalia de Barcelona recorda que un decret del fiscal general de l’Estat de fa uns dies considera que el fet que la nova llei no contingui disposicions de règim transitori no altera gens les conclusions anteriors, ja que aquest tipus de disposicions no tenen virtualitat per restringir i, encara menys, contradir el contingut de l’article 2.2 del Codi Penal que preveu aplicar la llei més favorable al reu. Les disposicions transitòries, si més no en aquest punt, es limiten a oferir una interpretació autèntica d’aquest precepte i, en concret, sobre quina llei cal considerar més favorable. Per això es pot concloure que el contingut de la disposició transitòria cinquena del Codi Penal del 1995, successivament reiterat en reformes legislatives ulteriors, és aplicable perquè és un criteri interpretatiu plenament consolidat.

Tradicionalment s’ha admès que, amb independència que es vegin modificats els límits màxim i mínim de la pena establerta en un tipus penal per efecte d’una reforma, si la pena privativa de llibertat imposada abans de la modificació legislativa també és susceptible de ser imposada d’acord amb la nova redacció, no és procedent la revisió de la sentència condemnatòria. La comparació entre la normativa anterior i posterior a la reforma s’ha de fer mitjançant una anàlisi que prengui en consideració les concretes circumstàncies concurrents en cada cas, sempre que aquestes resultin objectivament idònies per incidir en la determinació de la pena (com ara circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, apreciació de la continuïtat delictiva o formes imperfectes d’execució).

La jurisprudència ha assenyalat que “la regla general, com es dedueix del text de la norma i aclareix el Suprem, consisteix que quan la pena imposada a la sentència revisada també és imposable en el nou marc legal, no s’ha de donar lloc a un nou exercici d’individualització cas per cas, ni tampoc a una mecànica adaptació de les penes anteriorment imposades en proporció aritmètica al nou marc punitiu”. Per això, ateses les circumstàncies dels fets declarats provats en aquest cas, atesa l’edat de la menor, de tan sols 13 anys, i les conseqüències derivades per a aquesta dels atacs contra la seva llibertat i indemnitat sexual patits, en haver-se causat una alteració perjudicial en el seu desenvolupament psíquic, tal com es recull a la sentència la revisió de la qual es pretén, així com la resta de fonaments recollits en aquesta, i sent que la pena privativa de llibertat imposada és susceptible d’imposar-se també d’acord amb el nou marc legal resultant de la reforma, la fiscalia considera que no és procedent la revisió interessada i que s’ha de mantenir la condemna imposada amb les penes de presó recollides a la sentència.

<strong>De sis a quatre anys per violació anal</strong>

El segon cas analitzat és una sentència de l’Audiència de Barcelona del desembre del 2019 confirmada pel TSJC el juny del 2020. Els fets van tenir lloc el 28 de gener de 2018. En la sentència es condemna l’acusat com a autor responsable d’un delicte d’agressió sexual amb accés carnal per via anal així com un delicte lleu de lesions, sense agreujants ni atenuants, a la pena, pel delicte contra la llibertat sexual, de 6 anys de presó amb la prohibició d’acostar-se o comunicar-se amb la víctima per temps de 5 anys superior a la pena de presó imposada, així com llibertat vigilada per un temps de 5 anys amb posterioritat a la pena de presó. Mitjançant escrit de 17 de novembre presentat per la defensa,  se sol·licita la revisió de la sentència, per entendre que l’actual Codi Penal recull penes més beneficioses per al reu, argumentant que el límit mínim actualment es fixa en 4 anys de presó i no en 6, i per tant cal revisar la condemna i imposar-se a l’acusat una pena de 4 anys. La pena pel delicte d’agressió sexual amb accés carnal per via anal, segons l’anterior Codi Penal, era de 6 a 12 anys de presó i a l’acusat se’l va condemnar a 6 anys de presó. Després de la reforma, la pena seria de 4 a 12 anys de presó.

La fiscalia considera que, amb independència que es vegin modificats els límits màxim i mínim de la pena establerta en un tipus penal per efecte d’una reforma, si la pena privativa de llibertat imposada abans de la modificació legislativa és també susceptible de ser imposada d’acord amb la nova redacció, no serà procedent la revisió de la sentència condemnatòria. La comparació entre la normativa anterior i posterior a la reforma s’ha de fer mitjançant una anàlisi que prengui en consideració les concretes circumstàncies concurrents en cada cas, sempre que aquestes resultin objectivament idònies per incidir en la determinació de la pena (com ara circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, apreciació de la continuïtat delictiva o formes imperfectes d’execució) i es fa al·lusió a la jurisprudència del Tribunal Suprem abans al·legada.

Per això, ateses les circumstàncies dels fets declarats provats, atenent a l’edat de la víctima i la inqüestionable gravetat dels fets, tal com refereix expressament la sentència, així com la resta de fonaments de la condemna, i essent que la pena privativa de llibertat imposada és susceptible d’imposar-se també d’acord amb el nou marc legal resultant de la reforma, trobant-se a més dins de la meitat inferior, la fiscalia que no és procedent la revisió i que s’ha de mantenir la condemna imposada amb la pena de presó recollida a la sentència.