ACN Barcelona.-La Filmoteca de Catalunya celebra els 150 anys del naixement del cineasta Segundo de Chomón Ruiz, nascut a Terol però fortament lligat a Barcelona, amb un programa especial pels propers sis mesos. Des d’aquest juny fins al desembre i en el marc de l’Any Chomón s’han organitzat una sèrie d’activitats com espectacles d’il·lusionisme, concerts i projeccions amb material inèdit i restaurat per acostar la figura del cineasta aragonès i donar a conèixer part de la seva biografia poc coneguda. “Chomón és una persona clau per entendre el cinema del període mut, sobretot en la vessant tècnica, com els colors, els efectes especials i en l’animació”, explica la comissària de l’Any Chomón, Rosa Cardona.
Després d’un treball de recerca de la Filmoteca de Catalunya i altres entitats col·laboradores així com filmoteques internacionals, s’ha pogut recuperar i digitalitzar part del treball del cineasta. “La filmografia de Chomón presenta moltes incerteses, llacunes i molts dubtes i tot és conseqüència de la manca de dades i perquè moltes de les seves pel·lícules s’han perdut, però també per una forma de ser d’ell. No es conserven entrevistes, ni retalls de diaris, ni va deixar cartes, ni memòries”, assegura Cardona. Tot i així, es calcula que al llarg de la seva carrera Chomón va rodar més de 100 pel·lícules, sobretot de trucs i fantasia. “Era el cinema de les atraccions, que era el gènere segurament més important fins als inicis dels anys 10”, apunta la comissària.Gràcies a la tasca de documentació i recuperació de la filmografia de Chomón que han dut a terme d’historiadors, investigadors i col·leccionistes, la Filmoteca de Catalunya vol difondre aquest treball en diferents activitats organitzades pels propers mesos. El 17 d’octubre i coincidint amb el dia del seu naixement i l’acte de cloenda del Festival de Cinema de Sitges hi ha programat una sessió especial. També s’ha arribat a un acord amb la distribuïdora Filmin per poder oferir als seus subscriptors un muntatge especial que inclou dotze títols de Chomón a partir de noves digitalitzacions o restauracions i materials localitzat a d’altres filmoteques.A més, per mantenir-se fidel a la màgia que transmetia el cineasta, s’han organitzat una sessió d’il·lusionisme a càrrec de l’il·lusionista català Hausson. Finalment, al desembre hi haurà un concert de cloenda de l’Any Chomón protagonitzat pels estudiants de l’Escola Superior de Musica de Catalunya (ESMUC). “El programa té una vessant historiográfica i arxivística que pretén recuperar l’obra de Chomón, també hi ha una part dirigida a un públic infantil, però també per un públic adult local amb activitats musicals”, ressalta el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau.El director de l’ICEC, Miquel Curanta, ha destacat que és la primera vegada que el Govern incorpora en les seves commemoracions oficials algú vinculat a la cinematografia: “És molt simptomàtic dels temps en què vivim, els quals l’audiovisual és el vehicle a través del qual es transmet la cultura majoritària i hegemònica”. Aquest dimarts, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, presidirà l’acte inaugural de l’Any Chomón que se celebrarà amb el concert inaugural ‘Les Lunatiques!’, una sessió de cinema–concert amb la projecció de ‘Chomon essencial’, una antologia de curtmetratges del cineasta amb acompanyament musical original de Josep M. Baldomà & Les Lunatiques, qui ha creat diverses bandes sonores per acompanyar cadascun dels quinze curts de Segundo de Chomón que integren el programa. L’espectacle fusiona l’encant del cinema fantàstic dels orígens de Segundo de Chomón amb la música en directe de so cinemàtic i híbrid entre instruments electrònics i acústics.Chomón i BarcelonaEl vincle entre Chomón i Barcelona és encara motiu d’investigació. La seva figura és el punt de connexió en molts dels projectes i personatges que van fer de la ciutat un centre de distribució internacional. “L’etapa de Chomón a Barcelona és la que menys s’ha estudiat perquè París i Torí han conservat molta documentació, però aquí, per la feblesa de la indústria, no se n’ha conservat tanta”, comenta Cardona. Des del 1900, Barcelona va créixer com a ciutat amb un ric teixit industrial i amb una bona xarxa de comunicació. “Barcelona va rebre les imatges en moviment ràpidament. El 1930, 30 sales projectaven cinema a la ciutat i aquest gran nombre només es podia comparar amb ciutats com París o Berlín”, recorda la comissària.Chomón va muntar el seu primer taller de coloració de pel·lícules a Barcelona i és a través d’aquesta i altres tècniques artesanals lligades a la fotografia, que Chomón va desenvolupar d’un nou llenguatge artístic que més endavant esdevingué un potencial per a la indústria cultural i tecnològica.
