ACN Barcelona – Projeccions de record al desaparegut Jean-Luc Godard, cicles dedicats a Buñuel, Visconti i Kobayashi, i convidats amb llicència per programar com la productora Marta Esteban, l’escriptor Enrique Vila-Matas i el cineasta Pedro Costa. Aquests són alguns dels destacats de la programació de la Filmoteca de Catalunya pel 2023, un any on l’equipament rebrà a més les visites de Valeria Bruni Tedeschi, Margarethe von Trotta i Terence Davies. La Filmoteca també estrenarà ‘Història permanent del cinema català’, un cicle amb una desena de llargmetratges històrics digitalitzats. La perla del cicle és ‘Erase una vez…’, clàssic de la animació catalana la restauració de la qual ha portat vuit anys de feina al Centre de Conservació i Restauració.
La fita és tant important que la Filmoteca ha escollit alguns fotogrames del film per il·lustrar la seva imatge per al 2023. La restauració d’aquesta producció catalana perduda en la memòria ha estat el fruit de vuit anys de feina, liderada pel Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca.
La posada en marxa d’un pla sistemàtic de digitalització del fons patrimonial de la Filmoteca, en col·laboració amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), ha fet realitat finalment la visibilització d’un seguit de títols clau en la història del cinema català ben conservats en el seu format analògic, però no projectables en l’actual parc digital. Tots ells formaran part del cicle ‘Història permanent del cinema català’, que inclourà la desena de llargmetratges digitalitzats anualment, així com les preestrenes o els homenatges que es programen regularment.
La mort de Jean-Luc Godard suposarà un extens reconeixement de la seva obra, que, en l’àmbit francòfon, s’ampliarà a les retrospectives completes de Claude Sautet i Jean Eustache. Valeria Bruni Tedeschi, Margarethe von Trotta i Terence Davies han confirmat la seva disponibilitat per presentar les seves obres mentre que es recuperaran les filmografies dels italians Luchino Visconti i Carmelo Bene, el japonès Masaki Kobayashi, el taiwanès Edward Yang o l’etapa alemanya de Douglas Sirk.
Els corresponsals de les Cartes blanques són la productora Marta Esteban, l’escriptor Enrique Vila-Matas i el cineasta portuguès Pedro Costa, de qui també es revisarà tota la filmografia. Luis Buñuel serà objecte d’una exposició en el context del seu univers fílmic i el cineasta francès Érik Bullot completarà l’apartat expositiu amb la seva obra experimental.
En el capítol dels centenaris, el focus estarà en el del britànic Lindsay Anderson, un dels pares del Free Cinema, i en el de la Warner, amb els seus films de gàngsters dels anys trenta i els de detectius dels quaranta. Finalment, un cicle reivindicarà vuit dones guionistes que van escriure algunes de les millors pàgines del cinema mut de Hollywood, sense oblidar els habituals cicles transversals Aula de Cinema, Per amor a les Arts i Dies curts.
Tot plegat, es farà amb un pressupost incrementat en un 27,4% que suposaria pasar dels 6,3 milions de què ha disposat enguany la Filmoteca fins als 8 milions el 2023. Aquesta és la partida reservada per a l’equipament en el pressupost de Cultura que ha aprovat el Govern per a l’any vinent, sempre que els comptes tirin endavant al Parlament.
<strong>Més public</strong>
Desprès de la davallada d’activitat i espectadors per la pandèmia, la Filmoteca ha experimentat enguany un petit augment de públic respecte a 2021, amb una mitjana de gairebé 80 espectadors per sessió. Es va tancant així “l’hemorràgia” que va representar la pandèmia tot i que encara està lluny de recuperar els espectadors del 2019. Concretament, fins a 30 de novembre, les sessions a les sales Chomón i Laya han acollit 87.931 espectadors en 1.138 sessions, amb una mitjana de 77,3 espectadors per sessió. Això suposa un increment de 3.500 (3 en la mitjana per sessió) respecte al mateix període de l’any anterior.
Quant a les exposicions, han rebut 2.342 visitants aquest 2022: 903 a ‘Donar cabuda. Perejaume’; 1.009 a ‘Jaime Camino. No tan de pressa!’ i Manoel de Oliveira, fotògraf’, inaugurada el 8 de novembre ja ha estat vista per 428 persones.
