ACN Barcelona.-La Comunitat de Sant’Egidio creu que aquest temps de pandèmia de covid, amb milers d’ancians morts no és el moment d’aprovar la llei d’eutanàsia sinó que “és el moment de parlar de vida, i no de regular la mort”. En aquest sentit, proposa a tots els partits polítics que contemplin amb urgència un canvi en el model de cura i atenció a la gent gran que els permeti quedar-se a casa i assegurar-los l’accés als tractaments i l’atenció sanitària i social. Segons l’entitat, cal superar el sistema actual que té com a “eix vertebrador” la institucionalització dels ancians per passar a un sistema que tingui cura de la gent gran a casa seva. Per això aposta per desenvolupar una assistència domiciliària que integri la vessant social i la sanitària.
En un manifest titula ‘Sense ancians no hi ha futur’, l’entitat subratlla el dret que tenen tots els pacients a “la igualtat de tractament i el dret universal a l’assistència sanitària”. “Amb el treball quotidià de Sant’Egidio a favor de les persones grans més soles, pobres i malaltes hem descobert que es pot humanitzar la vida fins i tot quan la malaltia, el dolor o la por a la mort la fan menys desitjable. L’experiència de l’acompanyament en els moments difícils de la vida, com la mort, ens permet trobar gestos i paraules que animen, consolen i ens humanitzen”, assegura el comunicat. Per això, consideren que l’’eutanàsia és “un parany en una societat utilitarista que no sap què fer amb els ancians i els febles i es decanta per traçar dreceres”.“Es posa l’accent en la necessitat de treure la fiblada de dolor de l’última prova, però ben poc es fa per no deixar ningú abandonat i desesperat. A més, entre el 60% i el 65% dels malalts segueixen morint enmig de dolors perquè no s’han desenvolupat les cures pal·liatives”, opina aquesta comunitat religiosa.“Especialment preocupant és que la legalització de l’eutanàsia obre una porta d’incerteses no només sobre la gent gran, sinó, en general, sobre els més febles, pobres o malalts. A més, posa en moviment un mecanisme que de manera dolça i aparentment innòcua instal·la una cultura de la mort”, afirmen.El manifest creu que cap persona humana és descartable, per molt poca esperança de vida que li quedi, i considera que els ancians tenen moltes coses a aportar a totes les cultures.El manifest està firmat per personalitats com l’expresident espanyol Felipe González, el ministre d’Universitats, Manuel Castells, l’exprimer ministre italià i expresident de la Comissió Europea Romano Prodi, l’expresident del Parlament Europeu Hans Gert Pöttering, la directora general adjunta de la Unesco, Stefania Giannini, o el filòsof alemany Jürgen Habermas.
