ACN Brussel·les – La Comissió Europea ha recomanat a Espanya que la seva despesa pública primària neta -la despesa ordinària sense tenir en compte interessos del deute i despeses per combatre la desocupació cíclica- s’incrementi com a màxim un 2,6% el 2024 per garantir la reducció del dèficit. Així ho ha indicat aquest dimecres en el document que publica anualment i que conté diverses recomanacions per a cada estat membre per assegurar la sostenibilitat de les finances públiques. Per assolir els objectius de deute i dèficit, Brussel·les ha demanat a l’Estat un ajust pressupostari del 0,7% del PIB de cara al 2024, una quantitat que equival a uns 9.300 milions d’euros.
Les recomanacions emeses aquest dimecres van encaminades a què Espanya situï els seus nivells de dèficit públic per sota el 3% i que el deute públic es redueixi de forma progressiva a mitjà termini, amb l’objectiu d’abaixar-lo fins al 60% del PIB.
En el document, la Comissió Europea no només estableix per a l’Estat aquest increment màxim de la despesa primària del 2,6%, sinó que enumera diferents mesures per tal que el govern espanyol compleixi amb la recomanació. Cal destacar que els càlculs de l’executiu situen, per ara, l’increment de la despesa en l’1,4%, amb la qual cosa Espanya compliria amb l’objectiu.
Bona part de la contenció de la despesa -i la consegüent reducció del dèficit públic- s’ha d’aconseguir a través de l’eliminació progressiva de les mesures de suport energètic, impulsades arran de l’esclat de la guerra per evitar un augment desmesurat de les factures de la llum al país. Segons la Comissió Europea, aquestes mesures haurien de desaparèixer al llarg del 2023. En cas que es tornés a produir un increment desmesurat de preus, l’executiu subratlla que les noves eventuals mesures s’haurien de destinar únicament a les famílies i les empreses més vulnerables, preservant alhora els incentius per a l’estalvi energètic.
En aquest sentit, fonts diplomàtiques assenyalen que la voluntat del govern espanyol és complir amb les recomanacions de Brussel·les i mantenir tan sols l’impost que grava els beneficis de les grans energètiques, que suposa un ingrés per a l’Estat.
Més enllà de l’eliminació de les mesures energètiques, la Comissió Europea també recomana a Espanya que acceleri el desplegament d’energies renovables, duplicant la potència instal·lada d’energia eòlica i solar d’aquí al 2030. En relació amb aquest punt, l’executiu comunitari demana accelerar la tramitació de sol·licituds de projectes d’energia renovables, més coordinació entre les diferents administracions i també millorar el nivell d’interconnexió elèctrica (actualment al 5,4%), que es troba per sota els objectius d’interconnexió pel 2030 (15%).
<strong>Més personal per implementar el pla de recuperació</strong>
A banda d’una major aposta per la transició energètica, la Comissió també ha demanat a Espanya que doti l’administració pública de “capacitat suficient” per implementar el pla de recuperació i resiliència. “Si bé Espanya és un dels estats membres més avançats en la implementació del pla […], això hauria d’anar acompanyat d’una capacitat administrativa suficient per assegurar una absorció efectiva i eficient del pla”, defensa.
En paral·lel, Brussel·les posa de manifest la “manca” de mà d’obra a l’Estat en sectors “clau” per a la transformació econòmica i demana la introducció de noves mesures per adaptar l’oferta educativa a les noves realitats.
