Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

La CE celebra 30 anys de representació a Catalunya amb el compromís de “seguir enfortint les relacions”

ACN Brussel·les.-La Representació de la Comissió Europea a Catalunya i les Illes celebra aquest diumenge 30 anys de representació a Barcelona. Durant aquest temps, l’oficina s’ha proposat fer de pont […]

Avatar
Agències 17/04/2021

ACN Brussel·les.-La Representació de la Comissió Europea a Catalunya i les Illes celebra aquest diumenge 30 anys de representació a Barcelona. Durant aquest temps, l’oficina s’ha proposat fer de pont amb Brussel·les i apropar les polítiques de la CE als ciutadans. La Barcelona del 1991 ha canviat molt des que la CE s’hi va instal·lar per primera vegada, de la mà de Jacques Delors, i ha vist passar crisis econòmiques, atemptats terroristes, canvis digitals o l’esclat del procés independentista. Una de les seves portaveus, Carlota Martí, explica la importància de “seguir enfortint les relacions”. Després de més de set mesos sense director i depenent de l’oficina a Madrid, la CE ha nomenat aquesta setmana el nou representant a Barcelona, Manuel Szapiro.

El nou representant de la CE substituirà en el càrrec Ferran Tarradellas, que va acabar el seu mandat el passat 31 d’agost. Szapiro, francès, parla perfectament la llengua catalana i coneix Barcelona perquè ha viscut i treballat a la Representació anteriorment.Szapiro ha assegurat que és “un honor” assumir la tasca de dirigir la representació a Barcelona, i ha destacat la feina feta fins ara per “construir vincles sòlids entre la UE i la ciutadania”. “Tinc moltes ganes d’arribar i treballar per apropar la UE als ciutadans de Catalunya i les Balears. Estic convençut que es pot aconseguir molt treballant junts”, ha dit. Per ara, encara no està clara la data en què Szapiro, actualment cap de gabinet adjunt del vicepresident de la Comissió, Maros Sefcovic, prendrà possessió formal del seu nou càrrec.Durant aquests trenta anys d’història, l’oficina ha tingut quatre directors: Miquel Argimon Ferrando (1991-1998), Josep Coll i Carbó (1998-2005), Manuel Camós (2005-2012) i Ferran Tarradellas (2013-2020).La portaveu Carlota Martí afirma a l’ACN que l’oficina a Barcelona és molt important perquè ha permès, diu, explicar a Brussel·les “els desitjos i el sentir” dels ciutadans.La Comissió Europea és present a tots els Estats membres de la Unió Europea a través d’una xarxa d’oficines, les Representacions. França, Alemanya, Polònia, Itàlia i Espanya compten, també, amb oficines regionals a més de les que hi ha a les capitals d’aquests estats. És el cas de la de Barcelona.Comunicar en catalàMalgrat que el català segueix sense ser considerat un idioma oficial a la UE, l’oficina de Barcelona comunica en català des del seu naixement. De fet, és l’única de totes les representacions a la Unió Europea que es comunica amb una llengua que encara no és oficial a la Unió Europea. L’11 de desembre de 1990, el Parlament Europeu va aprovar una resolució que apostava per reforçar la comunicació en català de les institucions europees cap als ciutadans, a petició dels parlaments català i balear. El text és conegut com la resolució Reding perquè la llavors eurodiputada Viviane Reding, posteriorment vicepresidenta de la CE, en va ser la ponent.Va ser una de les bases perquè la CE s’adrecés en català a la ciutadania a través de l’Oficina de Barcelona. El seu antic director, Ferran Tarradellas, recorda que es tracta d’una “particularitat que no té cap altra oficina en territori europeu”. Per regulacions posteriors, els ciutadans poden escriure a les institucions europees en la seva llengua, que segueix, però, sense tenir reconegut l’estatus oficial a la UE. La decisió, de fet, és de l’Estat espanyol. La manca d’oficialitat provoca, per exemple, que la propera plataforma de participació ciutadana de la Conferència d’Europa no estigui en català, fet que alguns eurodiputats han demanat que es reverteixi.De fet, aquest any no es preveu que la presidenta de la CE, Urusula von der Leyen, enviï un missatge en català per felicitar l’aniversari a la Representació. L’any 2001, pel 20è aniversari de la Representació, l’aleshores president de la CE, José Manuel Durao Barroso, sí que va fer un vídeo en català per felicitar la fita. Malgrat tot, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona és l’oficina no estatal amb un número més alt de seguidors a les xarxes, i n’acumula un total de més de 29.000 a Twitter, Facebook, Instagram i Youtube. “Hem aconseguit atraure l’interès dels ciutadans en temes europeus”, explica Martí. Una de les campanyes amb més èxit a les xarxes de la representació va ser “#AdolescentsUE”, en col·laboració amb adolescents.cat, que va aconseguir explicar les principals polítiques i iniciatives de la UE a més de 400.000 joves.Amb aquest tipus d’iniciatives es posa de manifest la voluntat de la CE de fer una gran aposta per la comunicació digital, segons explica Martí, que remarca que les xarxes han permès establir una connexió més directe amb el ciutadà.Balanç dels trenta anysEn declaracions a l’ACN, Martí fa balanç dels 30 anys d’història i subratlla la importància de la Representació a Barcelona per poder establir una connexió forta i directa amb Brussel·les.A més, Martí també destaca que la tasca de la Representació ha permès poder explicar de primera mà les polítiques europees als ciutadans de Catalunya i les Illes i d’aquesta manera estar més arrelats al territori. “Hem intentat sortir de Barcelona per anar a tot arreu”, afegeix la portaveu.Seguint aquesta línia, una de les iniciatives que considera més exitoses la Representació en els seus darrers anys d’activitat són els diàlegs ciutadans, promoguts per l’antic director, Ferran Tarradellas, que va visitar més de 60 municipis de Catalunya i les Illes per parlar i debatre sobre temes de la UE.Ara bé, l’oficina de Barcelona també ha estat un punt de concentració de protestes del procés independentista o moviments socials que reclamaven l’atenció de la Unió Europea. En una ocasió, un grup d’independentistes fins i tot van ocupar la seu per reclamar l’implicació de la UE en el conflicte català i per denunciar la situació dels presos i exiliats. L’actitud de la representació a Barcelona, però, ha estat sempre la de no comentar la situació.Tarradellas assegurava a l’ACN en ple procés que el posicionament mantingut per la CE, el de considerar el cas català com un “afer intern” d’Espanya, era l’apropiat i “consistent amb els tractats”. “Que hi hagi gent que s’hagi decebut o no, no ho sé, però el que hauria decebut és que no s’hagués fet això, perquè aniríem en contra dels tractats europeus. La CE ha de ser respectuosa i donar l’opinió en allò que té competències”, insistia.Les relacions entre Barcelona i Brussel·les, però, són més fredes ara que fa 30 anys, com a mínim davant de les càmeres, i en ocasions especials com aquest aniversari. La Representació la va inaugurar el 18 d’abril del 1991 l’aleshores president de la Comissió, Jacques Delors, que va aprofitar la visita per veure’s amb Jordi Pujol i Pasqual Maragall. La seu era a la Diagonal, a l’edifici de l’aleshores Banc Atlàntic, el futur Banc Sabadell, a la planta 18. El 2002, la seu es va traslladar a l’edifici actual, al Passeig de Gràcia amb Provença. Per aquella inauguració, la representació a Barcelona va comptar amb la presència del president de la CE, Romano Prodi i el del Parlament Europeu, Patrick Cox , i fins i tot amb una actuació de castellers. Des que va iniciar el procés independentista, però, cap president de la Generalitat s’ha reunit directament amb el màxim càrrec de la CE ni durant el mandat de Jean-Claude Juncker (1 de novembre de 2014 fins al 30 de novembre de 2019), ni tampoc de moment amb l’actual presidenta, Ursula von der Leyen, que va accedir al càrrec l’1 de desembre de 2019. L’últim president de la Generalitat que es va reunir amb el president de la Comissió Europea va ser Artur Mas, que el març del 2011, fa deu anys, es va entrevistar amb José Manuel Durao Barroso. Tampoc han estat habituals les visites de comissaris europeus, molt més freqüents en èpoques anteriors. De fet, el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, va ser recentment a Catalunya per visitar la planta de Reig Jofre amb la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, i sense cap representant del Govern. Actes de celebracióLa Representació preveia celebrar els 30 anys d’història amb un acte a Passeig de Gràcia, però per culpa de les circumstàncies de la pandèmia, no es va veure òptim celebrar-ho de la forma prevista. Així i tot, més endavant es preveu un acte de celebració amb joves nascuts al mateix any que l’oficina i emmarcar-ho en un dels actes sobre la conferència del futur d’Europa. Aquesta conferència que es llençarà a escala europea el 9 de maig, dia d’Europa, i servirà per promoure el debat i la reflexió sobre cap a on ha d’anar Europa després de la pandèmia.