Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

La Cambra de Contractistes xifra la caiguda de la construcció en un 15,4% i demana l’agilització dels fons europeus

ACN Barcelona.-L’activitat constructora a Catalunya va caure un 15,4% durant el 2020 per la pandèmia i va assolir 10.581 milions d’euros de valor afegit, segons ha informat la Cambra de […]

Avatar
Agències 22/07/2021

ACN Barcelona.-L’activitat constructora a Catalunya va caure un 15,4% durant el 2020 per la pandèmia i va assolir 10.581 milions d’euros de valor afegit, segons ha informat la Cambra de Contractistes. Es tracta d’un desens superior a la mitjana de l’economia catalana, que va ser de l’11,5%. La Cambra ha avisat també que el pes del sector a l’economia catalana s’ha rebaixat fins al 4,7%, menys de la meitat del que representava el 2006, quan era del 10,7%. De cara al 2021, l’entitat espera que la inversió pugi a l’Estat entre un 3% i un 6% el 2021 i que creixi de manera intensa el 2022, tot i que ho ha condicionat a l’arribada dels fons europeus. En aquest sentit, la Cambra de Contractistes ha demanat “l’agilització i bona gestió” dels Next Generation EU.

En cas contrari, afirma, hi ha risc que aquest any sigui de transició però que al primer trimestre del 2022 les empreses esgotin els seus recursos abans de l’arribada dels fons. L’entitat subratlla que els fons europeus han de jugar un “paper clau” en la recuperació econòmica en un context de “transició verda necessària i exigida per la Unió Europea”. Per aquest motiu, també ha reclamat mesures complementàries per ajudar les empreses i reactivar l’economia.Pel que fa el balanç del 2020, un any marcat per l’inici de la pandèmia, la Cambra de Contractistes ha assenyalat que el nombre d’habitatges acabats a Catalunya va disminuir un 6,1%, fins als 12.130. Això equival un 16% dels que es van finalitzar el 2007, quan es van produir 74.802 habitatges. Quant als pressupostos executats per a l’edificació residencial i no residencial va ascendir fins als 1.909 milions d’euros, encara un 13,24% menys que el 2019.Per la seva banda, la licitació va retrocedir un 17%, fins als 1.502 milions d’euros, un import que representa menys de la meitat de la licitació dels darrers 20 anys -3.750 milions d’euros a preus constants- i, segons la Cambra de Contractistes, “es troba lluny de les necessitats de l’economia catalana i dels seus ciutadans”, que l’entitat quantifica en 5.500 milions d’euros. Altres elements que confirmen la davallada de l’activitat de la construcció són el descens en el consum de ciment (-10,6%), de la producció de formigó (-12,4%) i de l’afiliació de la Seguretat Social (-2,3%).De cara al 2021, a més de les previsions de creixement d’entre el 3% i el 6% condicionat a l’arribada dels fons europeus, la Cambra també ha fet projeccions sobre la construcció residencial, on amb el retorn de la confiança en l’economia i la generació d’ocupació, estima increments d’entre el 6% i el 7% per a aquest any i el que ve. Concretament, també es preveu un augment de les noves promocions, en especial per a lloguer social, però no es recuperaran els nivells prepandèmia fins al 2023.En l’edificació no residencial, no s’espera una recuperació tan ràpida pels canvis que estan experimentant alguns sectors econòmics. En aquets sentit, la Cambra de Contractistes posa l’exemple del comerç, el turisme i l’esbarjo, sectors molt castigats per la pandèmia i que ara han de seguir normatives de distància social. Per contra, els espais logístics podria haver-hi un increment de la demanda.Pel que fa l’obra pública, aquest any s’espera una pujada entorn el 5,5%, segons algunes previsions del sector. La Cambra de Contractistes apunta que el nou auge del ferrocarril es podrà veure “molt beneficiat” pel Pla de Recuperació i altres infraestructures de comunicació, digitals, l’electrificació de la mobilitat i les energètiques.Progressiva recuperació de la rehabilitacióEl segment de la rehabilitació és considerat com un element clau per la Cambra de Contractistes, amb taxes de creixement per a aquest any i en els següents, però sense igualar els nivells anteriors a la pandèmia fins el 2024. Els fons europeus preveuen destinar-hi 6.820 euros amb l’objectiu de rebaixar el consum energètic però no a reparacions, entre d’altres, i l’entitat creu que serà un “repte” reorientar la demanda.