Dimarts, 26 de gener de 2021 - Edició 915
La República

La Beckett dedica un cicle a la dramaturga Lluïsa Cunillé per divulgar la seva obra i oferir-ne una nova mirada

ACN Barcelona.- La Beckett dedicarà un cicle a la dramaturga Lluïsa Cunillé. Entre aquest dimarts i el 14 de febrer, la sala impulsa un programa de tres espectacles -‘Els subornats’, […]

Avatar
Agències 12/01/2021

ACN Barcelona.- La Beckett dedicarà un cicle a la dramaturga Lluïsa Cunillé. Entre aquest dimarts i el 14 de febrer, la sala impulsa un programa de tres espectacles -‘Els subornats’, ‘El jardí’ i ‘Piedra y encrucijada’- , tres lectures dramatitzades, xerrades i col·loquis dedicats a l’autora, una de les figures més innovadores de la literatura dramàtica actual a Catalunya. La iniciativa se centrarà en tres aspectes clau del corpus de la dramaturga: l’ús del llenguatge, els personatges i la relació entre l’ètica i l’estètica, és a dir, la posició moral enfront al món actual. El cicle busca aprofundir en la seva obra i oferir una mirada “nova i alternativa” a les ja establertes.

El primer dels pilars en els quals s’apuntala en cicle és l’estrena de l’obra ‘El jardí’, de la mà de Centaure Produccions, una comèdia “de funcionaris”, com l’ha definit el mateix director, Albert Arribas. L’espectacle proposa un “viatge d’explosions formals” per analitzar, des de dins, el pessimisme “incrustat” en la societat. Les dues treballadores públiques són la “cara amable o violenta” del pessimisme i el control de la col·lectivitat, una “recerca ètica”, segons Arribas, de la felicitat individual i col·lectiva.El segon és una coproducció de La Ruta 40, el Temporada Alta i la mateixa sala, ‘Els subornats’, dirigit per Lourdes Barba, una obra que sorgeix “gairebé per encàrrec” a Cunillé, segons el director de la Beckett, Toni Casares. Lurdes Barba, directora d”Els subornats’, creu que l’espectacle s’endinsa en qüestions que, superficialment, semblen planeres però que no “s’acaben mai”. L’espectacle se centra en quatre personatges que es refugien en un món en extinció, com ho és una cabina de cinema antiga. “Posa les qüestions ètiques al centre, parla de la responsabilitat individual, com les decisions personals que cal prendre fa trontollar el teu món però acaben generant un terratrèmol a l’entorn”, segons Barba. Per la directora, la preocupació per l’individu i les seves decisions és una constant en els textos de Cunillé, que aprofundeix en com aquesta circumstància té “transcendència en la col·lectivitat”. Finalment, la sala porta a escena una obra que no és de la dramaturga, però que s’hi relaciona. Es tracta de la tragicomèdia ‘Piedra y encrucijada’, de la companyia Hongaresa de Teatre una obra de Paco Zarzoso –que també interpreta el personatge principal- dirigit pel seu fill, Marcos Sproston. ‘Piedra y encrucijada’ és un “manifest d’amor al teatre”, segons Casares, una obra tragicòmica que aborda els conflictes generacionals entre un pare i un fill, les crisis identitàries i el teatre en si mateix. “És una obra que en sí és d’autoficció”, resumeix Sproston Cunillé, una mirada “descontaminada d’estereotips”El director de la Beckett ha reivindicat el cicle per la mirada “especialment necessària” que Lluïsa Cunillé té de l’actualitat, eminentment “descontaminada d’estereotips i tòpics”, “valenta” i aborda la “dificultat de mantenir una posició ètica” en un món “cada vegada més difícil d’assumir des d’un punt de vista humà”. “És una mirada també poètica i personal que proposem que sigui una invitació a aturar-nos per reflexionar sobre el nostre paper i el grau d’implicació, compromís i responsabilitat respecte el món i com hi vivim”, ha precisat Casares. Per això, ha insistit en el fet que el cicle Cunillé és una aposta “carregada d’intenció”, lluny de ser “casual o arbitrària”.Alhora, Casares ha volgut agrair al públic que continuï assistint als teatres, un acte que ha definit de “coratge, responsabilitat i compromís” i com una manera “d’entendre i viure en societat”.

Relacionats