ACN Barcelona.-JxCat i ERC han coincidit aquest dimarts a atribuir la condemna per sedició a l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, a la gestió que va fer el seu departament dels atemptats de Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de 2017. Ho han dit a la comissió d’investigació del Parlament que investiga l’aplicació de l’article 155, on Forn i altres consellers de l’etapa de Carles Puigdemont a la Generalitat han comparegut com a testimonis.
La republicana Gemma Espigares ha assegurat que els poders de l’Estat “encara no han paït” com la Generalitat i els Mossos van gestionar els atacs i posteriorment “van retirar el doble d’urnes que la Guàrdia Civil” durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 sense causar ferits. “La gestió de la policia catalana quan posa per davant que no hi hagi problemes d’ordre públic és un estil que sona estrany a la resta de l’estat”, ha afirmat.Per part de JxCat, Francesc de Dalmases ha afirmat que la sentència de Forn per l’1-O “estava escrita el 17 d’agost”. “L’Estat espanyol no us perdona la professionalitat i la celeritat de la policia catalana durant els atemptats”, ha lamentat. Així mateix, ha agraït la tasca de Forn al capdavant d’Interior i ha asseverat que el de Puigdemont va ser “el millor Govern que Catalunya podia imaginar”.La CUP ha aprofitat la compareixença de Forn per criticar que el cos dels Mossos d’Esquadra “es mou dins de la lògica d’estricta obediència al marc jurídic i polític espanyol”. Carles Riera ha advertit que els Mossos “posen per sobre aquesta obediència als legítims drets civils i polítics com el de l’autodeterminació”. És per això que ha considerat que es “problematitza” la concepció que els Mossos són la policia dels qui estan al costat de l’exercici de l’autodeterminació.El diputat de CatECP Lucas Ferro no ha entrat a valorar com Forn i els Mossos van gestionar els atemptats de l’any 2017 però sí que ha opinat sobre la sentència de l’1-O. Per al representant dels comuns, el poder judicial espanyol ha generat jurisprudència “ad hoc” per donar resposta al procés independentista i ha avisat que “és lesiva per a l’exercici de drets fonamentals”. Així, ha confiat que quan es resolgui el conflicte també “es reescrigui la jurisprudència per garantir que es blindi l’exercici de drets socials, civils i polítics”.
