Diumenge, 2 d'octubre de 2022 - Edició 1529
La República

Jutgen una pedagoga de la Selva per filtrar informació mèdica d’una víctima d’abusos sexuals per part del pare i l’oncle

ACN Girona – L’Audiència de Girona ha jutjat aquest dimecres una pedagoga de l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) del consell comarcal de la Selva per filtrar informació […]

Agències 09/03/2022

ACN Girona – L’Audiència de Girona ha jutjat aquest dimecres una pedagoga de l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) del consell comarcal de la Selva per filtrar informació mèdica d’una víctima d’abusos sexuals per part del pare i l’oncle. Segons la fiscalia, la treballadora va proporcionar informació confidencial a l’àvia de la menor, també acusada, tot i que en aquell moment ja no en tenia la tutela. La fiscal apunta que la treballadora i l’àvia “en cap moment es van creure” la denúncia i van compartir el resultat d’una revisió mèdica per rebatre-la. La pedagoga s’enfronta a 4 anys de presó i l’àvia a 2 i mig. Les acusades neguen els fets. El 2020, l’Audiència va imposar 11 anys de presó al pare i 5 a l’oncle per abusos continuats.

La fiscalia acusa la treballadora de l’EAIA de la Selva d’un delicte de descobriment i revelació de secrets i considera que l’àvia paterna de l’aleshores menor és inductora del delicte. L’acusació pública sosté que hi ha dues converses telefòniques entre la pedagoga i l’àvia enregistrades el març del 2018 en les quals la treballadora li dona informació mèdica sobre la nena.

En concret, la fiscalia subratlla que li va proporcionar els resultats d’una revisió mèdica feta el maig del 2015 que no apreciava lesions íntimes en la menor. “Diuen, bé, doncs si la menor no té res per davant ni per darrere serà que està mentint. En cap moment es creuen la menor i, de fet, l’àvia volt utilitzar aquest informe mèdic al seu favor en el procediment penal per afavorir els seus fills”, ha argumentat la fiscal a l’informe.

De fet, al principi del judici la fiscal ha aportat un altre escrit d’acusació contra l’àvia per un delicte d’obstrucció a la justícia per haver intentat influir en la seva neta per evitar que mantingués l’acusació contra els dos condemnats. Aquesta causa està pendent de judici.

A la sala de vistes de la secció tercera de l’Audiència de Girona les dues acusades, que només han respost a les preguntes de les defenses, han negat que compartissin informació confidencial. De fet, la pedagoga ha assegurat que no va dubtar de la denúncia de la menor i que l’únic que va fer en aquelles converses va ser intentar “tranquil·litzar” l’àvia i que entengués els motius pels que la seva neta sentia rebuig cap a ella. L’objectiu, assegura, era poder millorar el vincle entre àvia i neta i que poguessin refer la seva relació.

Per la seva banda, l’àvia ha declarat que l’únic que volia confirmar eren les dates, tant de la visita mèdica com de l’informe, perquè en aquell moment era qui tenia la guarda de la menor. La dona assegura que tant a la víctima d’abusos com als seus germans els ha cuidat “com una mare” i sosté que ja era coneixedora dels resultats de l’anàlisi mèdic perquè li havia comunicat l’avi de la menor, que va ser qui la va acompanyar al metge aquell dia.

La víctima, que ara ja és major d’edat, ha declarat de manera molt breu. Ho ha fet per dir que s’acollia a la dispensa de declarar contra la seva àvia, que renuncia a la indemnització que li pogués correspondre i que atorga el perdó a les dues acusades.

La fiscalia demana 4 anys de presó i 9 d’inhabilitació per a la pedagoga i 2 anys i mig de presó per a l’àvia. Les defenses, encapçalades pels lletrats Manel Mir i Maria José Lupiáñez, sol·liciten l’absolució perquè sostenen que les processades no han comès cap delicte. El judici ha quedat vist per a sentència.

<strong>11 anys i 5 anys de presó</strong>

La causa penal contra el pare i l’oncle de la menor va acabar en sentència condemnatòria. L’abril del 2020 la secció quarta de l’Audiència de Girona els va condemnar per abusos sexuals continuats, alguns dels quals s’haurien produït a casa de l’àvia durant el temps que va assumir les funcions de guarda de la menor i dels seus germans.

Segons la sentència, els abusos van començar l’any 2006, quan la nena només tenia tres anys i vivia amb els seus pares biològics. La parella es va separar i la DGAIA va suspendre la pàtria potestat de l’acusat respecte a la víctima i a dos fills més, també menors d’edat. Els avis paterns van assumir les funcions de guarda dels menors, que van anar a viure a una població de la comarca de la Selva.

La menor va viure amb ells des de l’octubre del 2007 fins a l’any 2014. Segons la sentència, “diverses vegades, sense poder-ne precisar el número”, el pare entrava a l’habitació de la nena, la despullava, li refregava el penis per les natges i la penetrava.

La sentència precisava que els abusos van tenir lloc tant a casa dels avis de la menor com al domicili del mateix processat, també a la mateixa població.

L’any 2016, la DGAIA va deixar sense efecte la delegació de la guarda de la nena als seus avis paterns i va acordar la mesura d’acolliment per part dels serveis d’atenció a la infància i l’adolescència. Aleshores, la menor va anar a viure definitivament a un centre d’acollida.

La sentència també va considerar provat que entre el 27 de setembre del 2016 i fins al 30 de gener del 2017, l’acusat enviava whatsapps al mòbil de la menor amb missatges que buscaven “humiliar-la, menystenir-la i atemptar contra la seva llibertat i tranquil·litat”. Eren missatges amb insults i vexacions.

El 4 de novembre del 2017, el centre d’acollida on viva la nena va concedir al pare el primer permís per veure’s a soles. La sentència indicava que durant aquesta trobada també en va abusar sexualment.

Al llarg del procediment, la menor també va acabar admetent que el seu oncle patern havia abusat d’ella. La sentència va concloure que quan la nena tenia 9 anys i vivia a casa dels avis paterns, l’oncle va entrar a la seva habitació mentre dormia i li va fer tocaments. Dos anys després, quan la víctima tenia uns 11 anys, va tornar a abusar-ne sexualment durant unes vacances en un càmping de Blanes.

Una sentència que és ferma des del novembre passat, quan el Suprem va desestimar el darrer recurs de la defensa i va confirmar la resolució de l’Audiència de Girona.