Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

Justícia senyalitza dos cementiris del Jussà on hi ha enterrats vint soldats recuperats en fosses de la Guerra Civil

ACN Figuerola d’Orcau (Isona i Conca Dellà).-El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria i del Memorial Democràtic, instal·larà divendres dues plaques, una al cementiri de […]

Avatar
Agències 01/04/2021

ACN Figuerola d’Orcau (Isona i Conca Dellà).-El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria i del Memorial Democràtic, instal·larà divendres dues plaques, una al cementiri de Figuerola d’Orcau i l’altra al de Gavet de la Conca, al Pallars Jussà, on hi ha enterrats vint soldats recuperats en fosses de la Guerra Civil, disset a Figuerola i tres a Gavet. Les plaques recorden les respectives intervencions arqueològiques que van tenir lloc el 2017, amb l’inici del Pla de fosses. No es va poder identificar cap dels soldats recuperats i, tal com marca la Llei de fosses, “les restes de les persones que no siguin reclamades ni identificades han de ser inhumades en el cementiri corresponent al terme municipal en què es van trobar”. L’enterrament va ser al juliol de 2019.

La de divendres serà una jornada commemorativa per recordar el 5è aniversari de la primera intervenció del Pla de fosses de la Generalitat , que va ser precisament la de Figuerola d’Orcau.Xarxa d’Espais de MemòriaLa senyalització és fruit del treball conjunt de la Direcció General de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic, òrgans adscrits al Departament de Justícia, per deixar constància de les intervencions arqueològiques en fosses comunes de la Guerra Civil i dignificar-les. Les plaques formaran part de la Xarxa d’Espais de Memòria, que agrupa els indrets que constitueixen el patrimoni memorial de Catalunya.Nou plaquesLes plaques que s’instal·len aquests divendres són la vuitena i novena, respectivament, que senyalitzen cementiris on hi ha enterrades persones recuperades en fosses de la Guerra Civil. Les altres set plaques estan situades als cementiris de Castellar del Vallès, Alguaire, Foradada, Seròs, Cassà de la Selva, Tortosa i Torelló.L’excavació de Figuerola d’OrcauAl juny de 2017, la Generalitat va excavar la fossa de l’exterior del Cementiri de Figuerola d’Orcau i hi va recuperar les restes de disset individus, perfectament arrenglerats amb elements d’indumentària militar com ara restes de teixit. D’acord amb les dades històriques, eren soldats rebels de les divisions 63, 150 o 152, morts en els combats d’abril o maig de 1938.La intervenció a Gavet de la ConcaLa intervenció a Gavet de la Conca es va fer al turó del Cinglo Alt, una posició defensiva republicana durant la Guerra Civil. Els arqueòlegs hi van trobar restes de tres soldats de la 26a Divisió de l’exèrcit republicà. Els ossos van ser localitzats a la superfície. Els tres homes haurien mort al desembre de 1938, durant l’ocupació franquista del turó després de tres dies de combats. Arran d’aquesta actuació, es va documentar l’entramat de trinxeres del turó, amb parapets, pous de tirador, refugis/polvorí, un pou de captació d’aigua i un niu de metralladora construït amb formigó.Pla de fossesEl Pla de fosses és el programa del Govern que des de 2017 planifica l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha obert 34 fosses i ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.Programa d’identificació genèticaEl Programa d’identificació genètica de la Generalitat és l’eina per identificar persones recuperades en fosses de la Guerra Civil i el franquisme. És un sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica. El Programa ha permès identificar fins ara un total de nou persones.Mostres d’ADNEl Programa disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car. En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.Al Cens de persones desaparegudes hi ha uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.