Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Judith Colell: “L’Acadèmia ha de fer-se forta i gran independentment de qui en sigui presidenta”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Judith Colell encapçala una de les dues candidatures a presidir l’Acadèmia del Cinema Català els propers quatre anys. L’encara secretària de la Junta sortint d’Isona Passola es presenta a les eleccions del proper 14 de juny fent valer la seva experiència a la casa, però amb ganes d’aplicar canvis. Un dels seus propòsits és crear noves comissions i dinàmiques de treball per implicar els acadèmics en la vida de la institució. “Una Junta no pot funcionar sola”, raona la directora, que marca entre els principals reptes revertir la “pèrdua de múscul” del cinema català en els darrers anys i treballar per eixamplar el públic des de les aules. Colell vol una Acadèmia “forta i gran”, que aglutini tots els creadors, al marge de qui la presideixi.

La candidatura liderada per Judith Colell (‘Cinema i futur’) està integrada pel productor Sergi Moreno Castillo (vicepresident), la directora Carla Simón (secretària), el director del festival D’A Carlos Rodríguez (tresorer), i també David Verdaguer, Alba Cros, Maria Molins, Ana Pfaff, Sílvia Quer i Eduard Sola. Quatre d’aquests, inclosa Colell, formen part de l’actual Junta de l’Acadèmia d’Isona Passola, mentre que la resta no ha tingut mai responsabilitats en la institució. A l’altra candidatura que es presenta a les eleccions, liderada per Neus Ballús, també Sergi López havia format part de l’entitat durant el primer mandat de Passola, com a vicepresident. “Ja fa 10 o 11 anys que estic o a l’Acadèmia catalana o a l’espanyola, i tinc l’aprenentatge per aportar moltes coses. Per això he fet el pas endavant; estem en un moment complicat, sortint de la pandèmia, i penso que és el moment”, explica a l’ACN Judith Colell, preguntada sobre les seves motivacions.Colell ja va avançar fa uns dies a l’ACN que aposta per “recuperar el cinema català” i fer “que la gent no hagi de treballar a Madrid”, i somia amb tornar a la situació d’una dècada enrere, quan en un mateix any es van estrenar films d’èxit, grans, petits i mitjans, des de ‘Pa negre’ fins a ‘Herois’ passant per (la seva) ‘Elisa K’, ‘Aita’ o ‘El gran Vázquez’. Qui serà el seu secretari en cas de guanyar les eleccions, Carlos Rodríguez, lamenta que la “pèrdua de múscul” de la producció catalana ha anat “de mal en pitjor” des de la crisi financera del 2008, el posterior intent fallit de la taxa audiovisual i la “crisi dels dos grans finançadors”: ICEC i TV3. El talent català “continua triomfant”Amb tot Rodríguez subratlla que el “talent català continua triomfant” en festivals d’arreu del món i de l’Estat (“Màlaga parla en català des de fa uns anys”, bromeja el director), això sí, amb pressupostos petits i projectes “alternatius”. L’únic que falla són “els fons”, reitera. “I les plataformes se n’han anat a Madrid, això ha fet que la producció de sèries se’n vagi allà; d’això també n’hem de parlar”, hi afegeix Colell. Optimista, la candidata apunta que “ara la Generalitat ha apostat per una línia de finançament que farà que es millori i es pugui rodar en català”. A més, Colell diu que no és moment de “ploriquejar” si no de fer valer els autors “potents” que hi ha a Catalunya i com triomfen aquestes produccions –tot i que petites- arreu, i creu que la situació és “relativament fàcil de revertir” si hi ha “intenció” i finançament. Més veu dels acadèmicsMés enllà de recuperar el nombre i la varietat de les produccions cinematogràfiques, Judith Colell es marca dos altres grans reptes. Un té a veure amb la creació de “nous públics”, i està lligat amb el món educatiu. La realitzadora aposta per fer un “pla” amb agents del sector que ja treballen en projectes que lliguen pedagogia i cinema (la cooperativa Drac Màgic o el programa Cinema en curs, cita) i un “pacte” amb el Departament d’Educació “perquè el cinema català entri a les aules”. Per exemple, fent que el Cicle Gaudí tingui una finestra en escoles i instituts, proposa la directora.El tercer gran propòsit de la candidatura és el d’involucrar els acadèmics (n’hi ha més de 500) en la reflexió i les tasques pròpies de l’Acadèmia. “Ara no passa, hi ha una Junta i no hi ha comissions de treball”, diu autocrítica amb les dinàmiques actuals a la institució. I afegeix: “Els acadèmics tenen veu, perquè fem dues assembles anuals, però això no és suficient, hem de donar les eines perquè puguin treballar habitualment juntament amb nosaltres, i per escoltar-los”. Per aquesta via, i també per la de no oblidar els creadors de cinema “alternatiu i més jove”, Colell voldria “enfortir” i “fer gran” l’Acadèmia, de manera que tingui més “pes” i per tant influència com a interlocutor amb administracions, plataformes audiovisuals i altres actors que intervenen en la vida del sector. “L’acadèmia ha de fer-se forta i gran amb independència de qui en sigui el president o la presidenta”, puntualitza, convençuda que en quatre anys es poden fer “moltíssimes coses” si és amb la participació activa dels acadèmics. A més, una via per créixer és, segons indica, buscar recursos més enllà de les administracions, en l’àmbit de l’esponsorització i amb el suport de les marques comercials. “Els hem de fer entendre que els Gaudí, o el Premi d’Honor del Cinema Català, són un gran aparador”, defensa la candidata.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió