ACN Barcelona – Judit Neddermann publica aquest divendres el seu cinquè àlbum en solitari, ‘Lar’ (Universal Music/Música Global). Un disc on la cantant torna físicament i simbòlica a casa. D’una banda, perquè per primera vegada l’artista ha escrit i compost les cançons sense moure’s de casa seva. De l’altra, per l’estat de “calma i alegria” des del qual ha afrontat la composició i l’execució de les cançons. Nedderman barreja de nou el català, el castellà i el portuguès igual com combina estils musicals, “de forma molt orgànica”, tal i com va explicar recentment en una entrevista a l’ACN. Arnau Figueres i Pau Figueres han col·laborat aquesta vegada en la producció del disc.
Neddermann estrena un cançoner escrit per primer cop des de casa i que barreja de nou el català, el castellà i el portuguès igual com combina estils musicals, “de forma molt orgànica”. “L’important és l’emoció que hi ha al darrere, perquè aquesta és una música que busca fer sentir que tot està bé”, explicava fa unes setmanes, tot identificant el tarannà “càlid, amable i profund” de les seves composicions.
L’artista reconeixia a l’ACN que amb ‘Lar’ s’ha “deixat anar” més en la dimensió espiritual que atorga a les cançons, al fet de fer cançons. “Fer música és una oportunitat de compartir l’amor, i veig que això és el que he fet en aquest disc”, assegurava. ‘Llum al cel’ i, sobretot, ‘Pau’ (“una autèntica pregària!”), són els exemples més contundents d’aquest esperit. Però també ho són ‘Celebrar’, un cant a la vida en present, o ‘La llave de la alegria’, on Neddermann es retroba amb el músic i productor Aleix Tobias per enregistrar la cançó popular recuperada per Eliseo Parra i que van cantar plegats els anys que van compartir al grup Coetus.
Com una de les claus del disc, en la dimensió simbòlica d’aquest retorn a casa, apareix el treball conjunt d’Arnau Figueres i Pau Figueres en la producció (en anteriors discs de Neddermann s’havien alternat en aquest paper). Pel que fa als músics, hi són tots els habituals de la banda que ha anat forjant la cantant.
Als concerts de presentació del disc s’alternarà la formació d’un quintet i les actuacions a trio. De fet, Neddermann ja n’ha fet dos. El primer, al teatre Coliseum de Barcelona a final de març, i el segon al festival Strenes de Girona, l’1 d’abril. Ben aviat arribaran actuacions al Ressons Penedès (30 d’abril), el festival MiL de Xàtiva (2 de juny), Mallorca (30 d’agost) i el Teatro Leal de La Laguna, a Tenerife (9 de setembre), són algunes de les parades.
No és la primera vegada que Neddermann canta en castellà i portuguès, a més del català. En el seu anterior àlbum (‘Aire’, 2021), l’artista es va llençar a compondre en castellà (esperonada, diu per un consell d’Alejandro Sanz, amb qui va col·laborar). Ara hi ha tornat, més convençuda encara: “M’agrada molt tenir aquesta llibertat, són possibilitats que es barregen de forma orgànica. I també m’agrada que la gent posi ‘play’ i el disc avanci sense que importi en quin idioma”, reflexiona abans de reiterar que amb la seva música busca abans la “sensació” i “fer sentir bé” que cap altra cosa.
Quant al caràcter heterogeni de les seves composicions i la barreja d’estils, la cantant ho té perfectament integrat: “Vaig fent les cançons que em surten, i resulta que la meva música té aquest univers càlid, amable, profund i sincer; em fa sentir molt plena com a artista, perquè ofereixo el millor”, explica.
