Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Josep Rull presenta el seu recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans per la condemna de l’1-O

ACN Barcelona.-L’exconseller Josep Rull ha presentat aquest divendres el seu recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, contra la sentència del Tribunal Suprem per […]

Avatar
Agències 18/06/2021

ACN Barcelona.-L’exconseller Josep Rull ha presentat aquest divendres el seu recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, contra la sentència del Tribunal Suprem per l’1-O, després que fa uns dies el Tribunal Constitcional rebutgés l’últim recurs que quedava a la jurisdicció espanyola. L’expresident de l’ANC Jordi Sànchez previsiblement presentarà el seu recurs la setmana vinent, segons ha pogut saber l’ACN. En el recurs, Rull argumenta el que considera una violació del dret a un procés equitatiu i a un tribunal imparcial, del dret a l’aportació de testimonis de descàrrecs en no acceptar-se el de Carles Puigdemont i del dret a la legalitat penal i al de llibertat de reunió i expressió.

En el recurs, la defensa de Rull fa un repàs de la seva trajectòria política fins arribar a l’1 d’octubre del 2017. Posteriorment passa a desgranar els fets i drets que considera vulnerats.En primer lloc, considera vulnerat el dret a una procés equitatiu i a un tribunal establert per la llei. El text recorda que els fets pels que se l’ha condemnat van passar a Catalunya i quan van succeir Rull era diputat al Parlament, motiu pel qual, i segons l’Estatut, el competent seria el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Afegeix que el Tribunal Suprem, per assumir la competència, va recórrer a una interpretació “absolutament innovadora” sobre el lloc de comissió del delicte però la defensa de Rull manté que tots els suposats delictes van tenir lloc a Catalunya. Continua assegurant que el TS va crear noves regles competencials i nous criteris per poder obtenir la causa, en una “violació flagrant” del dret nacional que habilita la jurisdicció del Tribunal Europeu. A més, apunta que alts representants de la justícia espanyola han reconegut la voluntat que la causa es jutgés a Madrid i no a Barcelona. Això va provocar diversos perjudicis a Rull, com la pèrdua de doble instància, la impossibilitat de declarar directament en català i el fet d’estar empresonat a més de 600 quilòmetres del seu domicili. En segon lloc, sosté que s’ha vulnerat el dret a un tribunal imparcial. Argumenta que diversos fets demostren al llarg del procediment que alguns magistrats no eren imparcials ja que, per diverses raons, tenien o aparentaven tenir “interès” en la condemna dels acusats a penes molt greus. Entre aquests menciona frases de Pablo Llarena durant la causa parlant en primer persona, però també el magistrat Francisco Monterde per l’actuació de l’Associació Professional de la Magistratura, de la que n’era el vicepresident, i el president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, pels suposats missatges amb Ignacio Cusidó.D’altra banda el recurs apunta que tant el magistrat instructor com els membres de la sala de recursos i de al sala de judici van ser tots membres de la sala segona del TS, situació que no respectaria la separació entre instructor i sala de judici i, per tant, la imparcialitat judicial. A més, l’incident de nul·litat contra la sentència el van resoldre els mateixos magistrats que l’havien dictat. En tercer lloc, veu una violació del dret a l’aportació de testimonis de descàrrec. En concret, fa referència a la negativa del TS a citar a declarar l’expresident Carles Puigdemont. La defensa de Rull considera que aquesta declaració era clau per esclarir els fets i la determinació del paper de Rull en l’1-O. Sosté que es va denegar adduint que Puigdemont estava processat en una altra causa però recorda que es van acceptar el d’altres persones processades en altres procediments o que ho havien estat, com el major Josep Lluís Trapero o Anna Simó. També veu raons “arbitràries” ja que defensa que la condició de rebel·lia processal de Puigdemont havia estat “tolerada” pel propi Suprem en rebutjar el lliurament per Alemanya quan va ser detingut el 2018.En quart lloc, fa referència a la violació del dret a la legalitat penal i de llibertat d’expressió. La defensa considera que la condemna pel delicte de sedició vulnera el principi de legalitat en diverses vessants i la pena imposada suposa una vulneració del principi de proporcionalitat. A més, col·lateralment apunten a una vulneració dels drets de reunió pacífica i llibertat ideològica i d’expressió, l’exercici dels quals es veia “fortament desincentivat” per les imposicions de sancions tan greus a qui havia promogut la consulta. El text recorda que el delicte està format per un cúmul d’expressions “vagues” i que en altres pertorbacions més greus de l’ordre públic a l’Estat, no s’havia aplicat aquest tipus penal, mai en els últims anys. També recorda que en la consulta del 9-N es van processar els impulsors per desobediència, així com que el 2005 s’havia derogat el delicte de convocatòria il·legal de referèndum i que no s’ha processat cap ciutadà per haver participar en l’1-O, per tant, no era una actuació delictiva. Per això, veu una interpretació “extensiva, que anava més enllà del tenor literal del precepte”, ja que cap altre ciutadà ha estat acusat de sediciós. A més, recorda que el major Josep Lluís Trapero va ser absolt d’aquest delicte. Per això, apunta que es tracta del “primer ‘alçament sense alçats’ de la història”, on només s’ha castigat amb penes tan greus els líders polítics que van promoure el referèndum i que, després dels fets, es van mantenir en política. Amb tot, Rull i la seva defensa sostenen que la pena “només s’explica per la voluntat d’intimidar el moviment independentista català i evitar la legítima expressió, pacífica i democràtica, dels seus anhels polítics”. Pretensió “incompatible” amb l’article 18 del Conveni Europeu de Drets Humans.