Dimecres, 16 de juny de 2021 - Edició 1056
La República

Jordi Savall interpreta per primera vegada tot l”Oratori de Nadal’ de Bach al Palau de la Música

ACN Barcelona.-Per primera vegada a la seva carrera, el mestre Jordi Savall dirigirà la versió íntegra de l”Oratori de Nadal’ de J.S. Bach al Palau de la Música. Les sis […]

Avatar
Agències 12/12/2019

ACN Barcelona.-Per primera vegada a la seva carrera, el mestre Jordi Savall dirigirà la versió íntegra de l”Oratori de Nadal’ de J.S. Bach al Palau de la Música. Les sis cantates que composen una de les peces més significatives de l’època nadalenca s’interpretaran en dos concerts consecutius el 17 i 18 de desembre, tres cantates cada dia. En la presentació del concert aquest dijous, Savall ha destacat la virtuositat que Bach exigia a les veus, equiparable a l’agilitat amb què un instrument interpreta unes notes. “És una obra que realment serà interessant sentir-la en dos concerts seguits, perquè et dona una visió global de la qualitat d’aquesta música”, ha dit el mestre. El concert de Savall al Palau coincideix amb el 50è aniversari de la primera audició a l’Estat de la versió íntegra d’aquesta obra, representada el 1969 per l’Orfeó Català.

Destinada a les litúrgies dels temples, Bach va escriure un cicle de cantates destinades a cobrir els set dies de celebració entre Nadal i Reis. Com que el 1734 el dia de Nadal va caure en dissabte, Bach va escriure sis peces per aquelles festes. Cada cantata té una durada d’uns 30 minuts, per això cada concert no durarà més d’hora i mitja. El director general del Palau de la Música Catalana, Joan Oller, ha assegurat que alguns espectadors han comprat les entrades per als dos dies de concert, però d’altres tindran un tast amb la meitat de l”Oratori de Nadal’. L’Orfeó Català, gran difusor de l’obra de Bach a Catalunya, va oferir-la per primer cop el 22 de desembre de 1969 sota la batuta de Lluís Maria Millet, després de preparar-la durant un any. L’Orfeó va oferir dues audicions més de l’oratori el dia de Sant Esteve i l’1 de gener de 1970. Anteriorment, era habitual sentir les cantates de manera separada, d’aquí el valor d’interpretar-les íntegrament.I lluny de cenyir-se a una estructura estricta d’oratori, Bach la va compondre com feia la resta de l’any: un cor inicial, una selecció de recitatius i àries, i un cor final. Al parer d’Oller, el ‘Messies’ de Händel, peça habitual aquestes festes, no és una obra escrita pel Nadal, sinó per Setmana Santa, i malgrat no ha volgut “renegar” sobre l’obra, considera que l’esperit de Nadal està molt més reflectit amb aquest oratori de Bach. Savall, per la seva banda, reconeix en el ‘Messies’ un moment excepcional de la vida de Händel, però creu que l’oratori de Bach mostra veritablement les diferents escenes nadalenques, des del naixement de Jesús, la vinguda dels pastors, citacions de l’Evangeli, la fugida a Egipte i l’epifania. A l’escenari del Palau hi haurà 24 músics d’orquestra, 20 cantants del cor i 4 solistes, que interpretaran Bach en la seva llengua original, l’alemany.Savall i el PalauDins del projecte que el Palau va proposar-li al mestre Savall de dirigir repertoris que encara no havia fet, el músic va interpretar la ‘Passió de sant Mateu’ de Bach la temporada 2015-2016, les tres ‘Simfonies’ de Mozart (2016-2017) i ‘El Messies’ de Händel (2017-2018). La vinculació amb el Palau continua amb l”Oratori de Nadal’, també de Bach. “Per què fem Bach? Perquè ens sentim a casa nostra amb aquesta música”, ha dit Savall sobre la revolució que va suposar a Europa el fet d’inventar un sistema musical basat en la polifonia i l’harmonia. “Això és el llenguatge europeu per excel·lència. Un se sent europeu quan sent Mozart, Bach o Beethoven. És la nostra llengua, la nostra música. Es l’aportació més universal d’Europa”, ha explicat Savall en referència a una harmonia que va suposar començar a posar unes veus sobre les altres.Savall ha recordat que pot fer aquesta música perquè en un moment va tenir “el coratge” de crear una orquestra barroca i assumir-ne les responsabilitats. Savall va fundar els grups musicals Hespèrion XXI el 1974, La Capella Reial de Catalunya, el 1987, i Le Concert des Nations el 1989.