ACN Barcelona.-Jordi Savall ha dirigit aquest dimarts per primera vegada en la seva carrera ‘La Creació’ de Franz Joseph Haydn, en una sessió doble al Palau de la Música. Director i artistes han fet dos passis per oferir el màxim nombre de localitats possible tenint en compte les limitacions en l’aforament. Però a causa de l’extensió de l’obra, se n’ha interpretat una versió escurçada, amb una primera part idèntica, però amb extractes diferents de la segona i tercera parts en cada sessió. Així doncs, La Creació s’interpretarà de forma íntegra entre totes dues. Savall ha conduït les seves formacions Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya per oferir la seva lectura d’aquest cèlebre oratori que narra la creació del món.
Així doncs, La Creació no s’ha interpretat íntegrament de forma lineal, però sí en la suma dels extractes diferents de la segona i tercera part que s’han escollit per a cadascun dels dos passis. El concert ha comptat amb la soprano Yeree Suh, el tenor Tilman Lich i el baríton Matthias Winckhler en els papers solistes.Abans de començar el concert, Jordi Savall ha agraït al Palau de la Música “l’esforç” per poder celebrar l’espectacle en dos passis, i “sobretot” als músics, cantants i solistes per “l’esforç immens de fer en un mateix dia un assaig i dos concerts”.Savall ha tornat a actuar al Palau, on ha intervingut diverses ocasions en els darrers anys. El músic hi ha dirigit obres emblemàtiques com la Passió segons sant Mateu, El Messies de Händel, les tres darreres Simfonies de Mozart o l’Oratori de Nadal de J. S. Bach.Quant a ‘La Creació’, l’oratori de Haydn es va estrenar en la intimitat el 1798 al Palau de Schwarzenberg i l’any següent el Burgtheater vienès en va acollir l’estrena pública a càrrec d’una plantilla monumental de 120 instrumentistes i un cor al voltant de 60 veus, tots sota la direcció de Haydn mateix, amb Antonio Salieri al pianoforte. Segons ha escrit Savall, el llibret de Van Swieten, a partir del qual Haydn va compondre l’obra, és el millor exemple de la tesi central de la Il·lustració, “segons la qual el FIAT LUX (Que es faci la llum) constitueix un acte irreversible de la raó divina, i de la victòria sobre les suposades tenebres del període medieval supersticiós, tot esdevenint així una etapa històrica i al mateix temps definitiva en l’evolució de la humanitat”.
