ACN Barcelona.-El recent nomenat director del Museu de la Música de Barcelona i del Centre Robert Gerhard, Jordi Alomar, creu que el museu necessita una actualització de la museografia. “Té una museografia molt cuidada i característica amb unes grans vitrines i com un laberint de vidres i de meravelles per la vista, però que limiten els processos d’interacció i de proximitat entre el públic que hi participa i el que es pot explicar i experimentar”, indica en declaracions a l’ACN. Aposta, en aquest sentit, per eines tecnològiques i de dinamització social i educativa que permetin un reenfocament de la museografia. Així mateix, explica que la primera mesura que activarà és un procés de repensament de l’exposició permanent.
Alomar defineix el Museu de la Música de Barcelona i del Centre Robert Gerhard per la seva complexitat com “un políedre amb moltes cares i capes amb projectes a desenvolupar”. Assegura que ser-ne el director és “un repte molt engrescador i il·lusionant”. El nou director aposta per entendre el centre com un museu pel segle XXI i que conceptes com “hibridació, complexitat i diversitat siguin eixos rectors de com s’ha de plantejar un enfocament museològic i museogràfic”. Considera que són “reptes vigents i de necessària actualització, com per exemple enfocar la riquesa patrimonial del centre fins a qüestions que han estat menystingudes com les minories, fins als processos colonials i postcolonials”. Entén el Museu de la Música de Barcelona com un centre amb “un Auditori i quatre sales de concert fantàstiques. Si el museu es concep com un centre de recerca, de debat, d’estudi de propostes i de generació de processos creatius, la idea és que això reverberi en l’acció de L’Auditori, en les seves sales o tot allò que es fa fora del mateix Auditori”. Alomar aposta també perquè tota la col·lecció del museu pugui ser un eix vertebrador del que es fa L’Auditori. Posa com exemple que es puguin fer concerts amb instruments que formen part del fons del Museu. Destaca que hi ha un “fons documental audiovisual molt ric, que ha de ser més estudiat i difós”. Alomar defensa que el Museu de la Música de Barcelona s’ha d’entendre com un centre neuràlgic pel pensament del fet musical i del fet sonor a través de les seves múltiples facetes. Primera mesura “El primer que m’agradaria activar és un procés de repensament de l’exposició permanent, no per canviar-la immediatament però sí per repensar-la”. També creu que hi ha urgència de programar activitats vinculades al museu que fa un any que no té director.
