Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

Jordà considera “imprescindible” que Catalunya tingui més capacitat de decisió en la nova PAC

ACN Barcelona.-La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà considera “imprescindible tancar un bon acord per aquest país” per a la Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027. Jordà ha […]

Avatar
Agències 01/07/2021

ACN Barcelona.-La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà considera “imprescindible tancar un bon acord per aquest país” per a la Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027. Jordà ha defensat que Catalunya “ha de tenir més capacitat per decidir l’estructura dels ajuts del primer pilar de la PAC com són els ecoesquemes. La consellera ha posat de relleu el consens existent entre organitzacions agràries, cooperatives i Departament per defensar un model de la PAC que doni resposta a la realitat i necessitats del sector a Catalunya. També ha expressat que la conselleria continuarà treballant per “corregir” la retallada en els ajuts del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) que va aplicar el govern espanyol del PP.

Jordà ha exposat aquest dijous al Parlament les principals línies d’actuació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per aquesta legislatura. En l’eix vinculat amb l’alimentació, la consellera ha ressaltat que l’objectiu és avançar cap a la producció d’aliments d’una forma més sostenible, en la línia dels ODS 2030 i del Pacte Verd de la UE. “Totes les accions dels Departament han d’anar encaminades cap a un model productiu que trobi l’equilibri entre la producció i la competitivitat, d’una banda, i la preservació dels recursos i del medi ambient, de l’altra”, ha assenyalat. Entre els principals instruments per aconseguir-ho, hi ha el Pla estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021-2016, aprovat el darrer any, i l’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2021-2030. Jordà s’ha referit a la presentació d’un projecte de llei de la producció agrícola sostenible que, amb el suport de la nova PAC faciliti la transició des de l’agricultura tradicional a un model agrícola sostenible. Entre altres iniciatives, es preveu desenvolupar la Llei de contractació pública alimentària, impulsar la incorporació a la formació estructurada i sistemàtica en tots els plans docents sobre estils de vida saludables, constituir l’Observatori de la Cadena Alimentària, i seguir impulsant les xarxes de distribució de productes locals amb eines digitals. Així mateix, es desplegarà la Llei 3/2020 de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari. També es reforçaran les activitats de la Unitat de la cadena alimentaria de Catalunya (CadeCAT) al llarg de tota la cadena per evitar pràctiques comercials abusives i vetllar pel compliment dels terminis de pagament. Aquests ja s’ha començat una segona fase del Pla de controls de la distribució que se centrarà en proveïdors de fruita dolça, cítrics i llet fresca.Al marge de les mesures previstes en el Pla estratègic, es pretenen fixar les bases per al Pacte Nacional per l’Alimentació de Catalunya que es farà aquesta legislatura. Serà el primer pla del país relacionat amb l’alimentació i que ha de permetre articular una política agrària, pesquera, forestal i alimentària pròpia amb una visió àmplia i transversal que doni protagonisme a la producció local d’aliments i a la cultura gastronòmica, garantint que el sistema alimentari de país esdevingui una eina de mitigació de l’emergència climàtica, ha dit Jordà.La titular d’Acció Climàtica, Alimentació i Acció Rural ha explicat que s’ha iniciat la tramitació del Decret de producció agroalimentària ecològica per millorar-ne el règim de control i adaptar-la a la normativa marc reguladora d’aquesta matèria especialment a règim del Consell Català de Producció Agrària Ecològica. A la vegada, s’iniciarà el procés participatiu per redactar el Pla de la producció agrària ecològica 2023-2027, amb el compromís de complir l’objectiu marcat per UE d’arribar el 2030 a un 25% de la producció agrària ecològica. Teresa Jordà ha detallat que es modificarà el decret d’ordenació ramadera, limitant la capacitat de les explotacions i buscant l’equilibri entre la sostenibilitat econòmica i l’ambiental. Així, ha posat de relleu la importància de l’acció climàtica, de l’alimentació i de la cohesió territorial. També ha expressat el compromís de desenvolupar plans específics per a sectors que passen dificultats com ara els de la llet o del conill.Jordà també ha explicat que ja s’ha redactat un primer esborrany d’un Pla estratègic de la ramaderia extensiva i ara s’ha d’acabar de consensuar amb actors implicats. Algunes accions ja es porten a terme com ara els ajuts a la millora de petits escorxadors, ha remarcat. “Un aspecte important en relació amb el Pla serà abordar amb valentia el tema de la convivència entre la fauna salvatge i la ramaderia extensiva”, ha assenyalat la consellera. Jordà s’ha referit també a mesures pensades per al sector vitivinícola, després de les dificultats viscudes els darrers anys. Així, ha anunciat la voluntat d’implementar diferents mesures “immediates” com ara el Pla estratègic de l’INCAVI. Hauria d’estar llest en sis mesos, amb l’objectiu de posar al dia aquest organisme i convertir-lo en un centre de referència per donar resposta als reptes del sector. El Departament també preveu convocar una nova cimera del cava i, d’altra banda, constituir l’aliança entre l’IRTA, l’INCAVI, la URV i Vitec. Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya Un altre instrument per encarar els reptes del sector i del país serà l’Estratègia de la Bioeconomia 2021-2030 que es preveu aprovar aviat. “Volem transformar el sistema productiu i alhora afavorir l’equilibri territorial amb l’impuls de la bioeconomia”, ha indicat Jordà. En aquest sentit, ha dit que ja s’hi està treballant amb el Pla d’acció 2021-2023 amb què es pretén millorar l’aprofitament de la biomassa de Catalunya amb la caracterització, quantificació i optimització de la gestió i la distribució. “Volem promoure els paisatges agroforestals resilients i la provisió sostenible de serveis ecosistèmics en aquest cotext de la bioeconomia circular i desenvolupar un teixit empresarial centrat en aquesta arreu del territori”. Un altre repte passa per fomentar l’ús i consum de bioproductes, bioenergia i biomaterials al mercat. Així mateix, ha ressaltat la importància de continuar amb l’estratègia integral de gestió de les dejeccions ramaderes, que passa per optimitzar la fertilització però també per la recerca d’alternatives amb sistemes de tractament en zones excedentàries. Amb aquest objectiu es pretén impulsar un Pla de biogàs de Catalunya, ha avançat. D’altra banda, ha anunciat que es preveu aprovar el Pla d’ús sostenible de fitosanitaris en el marc del Pacte Verd de la UE, que propugna una reducció dels fitosanitaris de síntesi química del 50% des d’ara i fins al 2030. Cohesió territorial i Agenda RuralJordà ha explicat que la cohesió territorial i l’Agenda Rural són altres de les prioritats de les polítiques de la conselleria per aquesta legislatura. Així, ha dit que caldrà desplegar la Llei d’Espais Agraris i del Consell assessor de les dones en el món rural i marítim de Catalunya 2021-2025. També ha expressat el compromís d’aprovar l’Agenda Forestal 2020-2025 i l’Agenda Rural de Catalunya. Un altre repte del Departament és aprovar el registre de terres en desús que ja es troba en període de consultes.Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural manté l’aposta pel regadiu com a eina per a la producció d’aliments i per fixar activitat econòmica i població al territori. En aquest àmbit, es continuarà amb les obres del canal Segarra-Garrigues. Jordà ha celebrat el tancament de l’expedient d’infracció per part de la Comissió Europea en relació amb el projecte del Segarra-Garrigues. “Hem pogut demostrar que l’aposta pel regadiu i la preservació de la biodiversitat és compatible. Totes les coses són compatibles si és fan bé i consensuades. Aquest és un èxit compartit de país”, ha sentenciat. La modernització del canal d’Urgell també és una prioritat per al Departament. Teresa Jordà ha explicat que s’estan redactant els projectes per modernitzar 10.862 hectàrees. També s’executarà el projecte del Xerta-Sènia “per dotar d’aigua una zona de conreu d’olivera de secà que sense aigua no ofereix futur als joves”. Finalment, Teresa Jordà ha aprofitat la seva intervenció en comissió per estendre la mà a la resta de grups parlamentaris per buscar punts d’encontre en polítiques per al sector agroalimentari amb l’objectiu de trobar consensos en benefici del país i de les futures generacions. L’oposició reclama més pressupost i mesures per assegurar preus justos per als productors En el torn dels grups de l’oposició, la majoria han coincidit en reclamar mesures per garantir uns preus justos per als productors i actuacions per revertir el despoblament del món rural. La diputada socialista Rosa Maria Ibarra ha reclamat que el sector agroalimentari sigui “una prioritat” per al Govern, destinant més pressupost a les polítiques dedicades a aquest àmbit. Així mateix, ha demanar revertir les retallades en infraestructures i en recerca agroalimentària. Des de Cs, Marina Bravo ha reclamat polítiques per reforçar el sector primari i per al reconeixement del món rural. La diputada ha denunciat el “retard injustificat i els sobrecostos” en l’execució de les obres del Segarra-Garrigues. El cupaire Pau Juvillà ha defensat un model agroalimentari que afavoreixi el petit i mitjà productor, l’agricultura ecològica i potenciï la producció local i la venda de proximitat. Així mateix, ha instat el Govern a avançar en la creació d’un banc de terres i a vetllar per garantir els drets dels treballadors temporers. El diputat de Vox, Toni López, ha dit que en els darrers anys “el sector primari s’ha vist castigat per l’acció del Govern” al qual ha acusat d’escoltar abans a sectors ecologistes que als productors.