Diumenge, 13 de juny de 2021 - Edició 1052
La República

John Boyne narra com era ser homosexual a Irlanda des mitjans dels 40 fins el 2015 en una novel·la

ACN Barcelona.-L’autor d”El noi del pijama de ratlles’, John Boyne, dedica la novel·la ‘Las furias invisibles del corazón’ (Salamandra) a com era ser homosexual a Irlanda des dels finals de […]

Avatar
Agències 05/05/2021

ACN Barcelona.-L’autor d”El noi del pijama de ratlles’, John Boyne, dedica la novel·la ‘Las furias invisibles del corazón’ (Salamandra) a com era ser homosexual a Irlanda des dels finals de la Segona Guerra Mundial fins al referèndum del 2015 que es va aprovar el matrimoni homosexual. La història està explicada des del punt de vista d’un ancià nascut l’any 1945 i fa un retrat a la vegada de la història d’Irlanda de les darreres set dècades. La novel·la homenatja totes les víctimes del rebuig social i els prejudicis del dogma religiós. Boyne ha parlat dels casos d’abusos que va patir a l’escola i que va denunciar. Va ajudar-lo a superar-ho escriure ‘Las huellas del silencio’ i ‘Las furias invisibles del corazón’ i parlar-ne.

Expulsada de casa i del seu poble quan tenia 16 anys per un embaràs no desitjat, Catherine Goggin puja en un autobús camí a Dublín per iniciar una nova vida. Entregarà el seu fill que acaba de néixer a una monja per a que li trobi una família. Serà batejat amb el nom de Cyril pels seus nous pares, que són un matrimoni acomodat, format per una excèntrica novel·lista i un banquer. El nen es criarà en un ambient familiar de freda indiferència i acabarà amagant les seves emocions. De ben jove descobrirà la seva atracció pels homes en un entorn que jutja la seva orientació sexual. Això li generarà vergonya i una culpa que el paralitzarà. Boyne ha manifestat que és la història de la vida d’un home, és una història de compassió i d’amor. L’escriptor ha explicat que en la primera part de la seva carrera no escrivia sobre Irlanda, tot i que els autors irlandesos ho solen fer. Boyne parlava d’altres països. A ‘Las huellas del silencio’ va començar a escriure sobre el seu país. A l’acabar aquell llibre va descobrir que li faltava molt d’escriure sobre Irlanda. Boyne ha indicat que ‘Las furias invisibles del corazón’ va passar a escriure sobre l’Església i com ha estat tan vinculada al govern i sobre la societat i com era ser homosexual a Irlanda des de finals de la Segona Guerra Mundial fins al referèndum del 2015 que es va aprovar el matrimoni homosexual. Va indagar en què va canviar el país en aquest temps. Sobre si queda molt per descobrir dels abusos de l’Església a Irlanda, ha apuntat que als 90 la gent va començar a denunciar-los a la policia. “Cada cas inspirava altres casos i això ha seguit fins avui”, ha afegit. “Una de les raons per les quals l’Església s’ha enfonsat a Irlanda és que molta gent se sent molt traïda”. L’escriptor ha assenyalat que no vol demonitzar l’Església al llarg del segles a Irlanda, però durant molt de temps, ha assegurat, va caure en la corrupció i a partir dels anys 40 el poder de l’Església en les decisions del poder era excessiu. AbusosL’autor ha dit que ha superat els abusos que va patir. Boyne ha apuntat que va tenir una relació durant 11 anys i això el va ajudar a respectar-se a si mateix. També el va ajudar a tirar endavant escriure llibres com ‘Las huellas del silencio’ i ‘Las furias invisibles del corazón’ i parlar d’aquells fets. “Això vol dir que ho has processat mentalment i ho has assumit i t’ha ajudat a entendre que eres una víctima i no un participant. Tinc consciència del que va passar i me’n sento responsable i animo als altres a que treguin a la llum les seves històries”. Novel·la personal L’autor ha admès que quan més personal és la novel·la més flueix i més li surt amb naturalitat, a diferència d’altres novel·les més històriques. “Soc una persona molt emotiva i oberta, així que estic veient que m’agrada escriure des del cor que des del cap, soc més emocional que intel·lectual a l’escriure”. Surt ara la venda l’edició en castellà amb Salamandra. L’obra ja va sortir publicada en català fa dos anys per Empúries: ‘Les fúries invisibles del cor’.