Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Joan Garriga: “El repte ara és què podem oferir a persones que estan assegudes i no poden ballar”

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-Joan Garriga té un nou disc sota el braç i el context més advers de la seva carrera. La música en viu està en hores baixes per la crisi del coronavirus, però el músic vallesà no volia ajornar el llançament d’El ball i el plany’ (Fina Estampa), primer àlbum de Joan Garriga i el Mariatxi galàctic. “Fins ara, als nostres concerts la incitació al ball és evident”. Caldrà doncs “replantejar el format: el repte és què podem oferir a persones que estan assegudes i no poden ballar”, assumeix sense amagar els dubtes que això li genera. En la setmana de la mort de Pau Donés, i preguntat per l’ACN, el músic revela que el líder de Jarabe de Palo va ajudar Dusminguet als seus inicis, fent de mitjancer amb Virgin, que va publicar-los el seu primer disc.

El repte, diu Garriga, és com adaptar la naturalesa de la seva música, festiva i ballable, a les restriccions imposades als concerts. “De bones a primeres, no és el que em ve més de gust tocar per gent que hagi de mantenir distància, que no puguin ballar (pel que he entès); a veure què podem oferir a algú que estigui en aquestes condicions”, reflexiona. Aquest divendres té una primera prova al bar Diobar de Barcelona, per a 30 persones, i la cita més gran que l’espera de moment és un concert al cicle Cruïlla XXS, a final de juliol, que en principi presentarà les restriccions d’aforament i d’ocupació de l’espai que Garriga té al cap.L’acordionista pensa en opcions més despullades i que no “incitin” tant al ball, però ell mateix dubta humilment si això serà “interessant” pel seu públic. “És una mica una prova, hem de trobar una manera que tingui sentit en aquestes circumstàncies, i sinó, doncs no ho podrem fer”, diu resignat un músic que, d’altra banda, ha invertit “tots els diners” dels seus concerts de l’any passat en el nou àlbum. ‘El Ball i el Plany’Per sort, i com si hagués tingut una premonició del que havia de venir (perquè el disc ja estava gravat quan va esclatar la crisi del coronavirus), ‘El ball i el plany’ és un disc de cançons més “despullades” -gravat primer a trio i després en quartet-, amb la idea que Garriga les pogués “defensar sol, a acordió i veu”. Ell, però, no ho vincula amb el moment actual. “Hem fet l’esforç de destil·lar”, diu en relació a projectes anteriors “amb més músics, més gruixuts” com La Troba Kung-Fu i, abans, Dusminguet.En aquest àlbum, el músic adopta la instrumentació habitual dels grups de música regional mexicana per a un projecte que va començar a caminar a mitjans del 2019, amb l’EP ‘Nocturns de vetlla i revetlla’. No ve de nou el gust de Garriga per la música “nortenya” mexicana, com una de tantes inspiracions llatines -i d’altres latituds- que l’han acompanyat des dels anys de Dusminguet. Per alguna raó se’l considera creador de la ‘rúmbia’, híbrid de la rumba i la cúmbia nascuda al Vallès.Més enllà de la instrumentació, la menció als mariatxis és pel seu “amor” cap a aquestes formacions, i també una clucada d’ull al seu “company de mil batalles”, el baixista del grup i productor Marià Roch. ‘Galàctic’, de la seva banda, és un homenatge explícit a Jaume Sisa “i el seu concepte galàctic de la vida; m’hi sento molt representat”, explica. Agraït amb Pau DonésJoan Garriga havia sospesat ajornar la publicació del nou disc fins al setembre per evitar el període més dur, primer, i ara del tot incert en relació amb el coronavirus i les seves restriccions. Però va decidir viure “al dia”. “Fa temps que em passa que tinc ganes de viure el moment, de trobar el ritme adequat”, afegeix, de manera que no tenia ganes de “guardar el disc a un calaix”. “Les circumstàncies són estranyes, però son aquestes, presentem i ja està”, resumeix. Una mica, l’esperit vitalista que aquests dies s’ha atribuït a Pau Donés en els molts articles i comentaris arran de la seva mort prematura als 53 anys. Preguntat pel seu traspàs, Garriga subratlla que qui hi tenia “molta relació” no era ell sinó precisament Marià Roch, que va ser baixista de Jarabe de Palo durant uns quants anys. “Però potser a algú proper al Pau li agradarà saber que va ser ell qui va ensenyar la primera maqueta de Dusminguet a qui després ens va fitxar per Virgin”, revela. A més, va fer una altra cosa “increïble”, diu el de la Garriga. Pau Donés va ajudar-los en la negociació del contracte amb aquesta discogràfica. “Ens va enviar un fax de seixanta pàgines on hi havia, punt per punt, tot el que havíem de discutir. Va ser increïble, molt fort”. “Sempre li vaig agrair en vida, tan de bo ho rebés”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió