Dimarts, 7 de febrer de 2023 - Edició 1657
La República

Jaume Figueras, Premi Gaudí d’Honor 2023

ACN Barcelona – La junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català ha decidit distingir Jaume Figueras (Barcelona, 1940) amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2023. L’entitat destaca del director i […]

Agències 29/11/2022

ACN Barcelona – La junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català ha decidit distingir Jaume Figueras (Barcelona, 1940) amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2023. L’entitat destaca del director i presentador de l’històric programa ‘Cinema 3’ de TV3 la seva importància com a cronista de cinema, a través de la qual “ha contribuït com pocs a la generació de vocacions cinematogràfiques del país”, i la “visió lliure i apassionada com a programador i artífex d’un circuit de cinemes”, sense la qual l’Escola de Barcelona no hauria existit. En una entrevista amb l’ACN, Figueras rep el guardó amb una “doble sorpresa i agraïment”, després d’estar present a la vida “dels cinèfils durant tants anys”. “Estan farts de veure’m, per això me l’han donat”, bromeja.

Vinculat al món del cinema durant sis dècades, Figueras rebrà el guardó honorífic en el marc de la gala dels Premis Gaudí, que tindrà lloc el diumenge 22 de gener a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

En declaracions a l’Agència, Figueras considera que està “fora de la circulació” actualment, un fet que fa que rebi el Premi d’Honor amb més il·lusió. Creu que li arriba, a més, en un moment dolç del cinema català, amb dones directores que han fet una aportació al sector “molt important”. “Fa falta més indústria i més diners, però talent en sobra, aquest any sobretot”, assevera. Per això, es mostra “optimista” però “prudent”.

Quant als films que li han agradat aquest any, destaca ‘Suro’, que considera que fa una aportació “molt diferent al que s’ha fet fins ara” i amb qui comparteix referències familiars i entén ‘Alcarràs’ com a fenomen “d’hipnotisme col·lectiu”. “La pel·lícula s’ho mereix, a banda del seu valor cinematogràfic, ha aconseguit omplir sales de cinemes durant setmanes en un moment en què no acostuma a passar”, celebra.

Sobre la seva eventual selecció per als Òscars, vol ser “realista”. “Hi ha 91 pel·lícules competint i costa molt arribar-hi perquè els comitès que seleccionen són imprevisibles”, descriu. Amb tot, desitja que “hi arribi”. “D’entrada, vull q passi el primer tall”, assevera.

Figueras també ha tingut paraules d’agraïment per l’Acadèmia del Cinema Català, que està fent una feina “molt positiva”, aconseguint que els Premis Gaudí esdevinguin una “referència” per al món cinematogràfic. També ha avançat que està llegint i escrivint i anuncia que prepara un llibre “d’autoficció” sobre el cinema.

<strong>Prop d’una trentena d’anys liderant ‘Cinema 3′</strong>

La trajectòria del director i presentador ha estat marcada pels 26 anys liderant el programa ‘Cinema 3’ de TV3 en dues etapes: la primera de 1984 fins a 1996, i la segona entre 2002 i 2016. El parèntesi va conduir Jaume Figueras fins a Canal Plus, on es va encarregar de les transmissions de la gala dels Oscar de Hollywood, fent tàndem amb Ana García Siñeriz, amb qui també va copresentar el programa ‘MagaCine’. Entre altres col·laboracions televisives, destaca ‘Cinema 100’, programa dedicat al centenari del cinema que va copresentar amb Àlex Gorina a TV3 entre 1995 i 1996.

El currículum com a cronista i divulgador cinematogràfic del Gaudí d’Honor d’enguany inclou també cinc dècades, entre 1964 i fins a 2015, amagat darrere el personatge de Mr. Belvedere, a càrrec de l’històric consultori que escrivia a la revista ‘Fotogramas’. A la ràdio va col·laborar amb Ràdio Barcelona de la Cadena SER, on va compartir amb Mayra Gómez Kemp primer, i amb Maruja Torres després, l’espai ‘Al cine con Mr. Belvedere’. També ha estat col·laborador de programes com ‘El Matí de Catalunya Ràdio’.

Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català des del 2015, el Premi Gaudí d’Honor s’afegeix a altres reconeixements com el Premi Nacional de Periodisme Cultural de l’any 2016 o el Premi Ángel Fernández Santos de 2006. Com a responsable de ‘Cinema 3’, ha rebut guardons com l’Ondas l’any 1990, el Premi Túria (ex aequo) el 1992 o el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’audiovisuals el 2004.

<strong>Programador de cinema d’art i assaig</strong>

Jaume Figueras va tenir el primer contacte professional amb el món del cinema treballant al departament de publicitat de CB Films, que a la dècada dels seixanta distribuïa en exclusiva a Espanya les pel·lícules de la United Artists. Figueres havia començat com a redactor a l’agència publicitària Danis el 1962, va arribar a CB Films l’any 1963 i el 1964 ja era cap de departament. Va ser en aquella època que la directora de ‘Fotogramas’, Elisenda Nadal, el va reclutar per fer del replicaire Mr. Belvedere, l’encarregat del consultori de la revista. Així va començar la seva trajectòria als mitjans de comunicació.

És fonamental també la seva tasca com a programador. L’any 1967 se suma als seus amics Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages, decidits a participar, com a programadors i no com a empresaris, de la possibilitat que el govern obria amb el cinema en versió original subtitulada, fins aleshores inexistent a l’Espanya franquista. Figueras s’havia d’encarregar de la publicitat i la promoció de les sessions, i el trio s’estrena a la sala Publi de Barcelona amb una pel·lícula que resulta tot un èxit, ‘Repulsión’, de Roman Polanski.

D’aquí neix l’embrió de l’anomenat Cercle A, una xarxa de cinemes d’art i assaig que s’aniria ampliant amb sales com l’Atenas, l’Aquitania, l’Alexis, l’Ars, el Capsa, el Maldà i el Casablanca (totes amb la lletra A al nom), que faria arribar a Barcelona clàssics de cineastes com Lubitsch, Dreyer, Godard, Buñuel, Wenders o un François Truffaut a qui Figueras, Kirshner i Fages van portar a Barcelona a presentar una sessió de ‘Jules y Jim’.

Figueras és també autor del llibre ‘Endevina qui et parla de cine’ (2004), unes memòries personals i, més recentment, del llibre de converses ‘El cine que ens va obrir els ulls’ (2020), signat a quatre mans amb Gemma Nierga, amb qui va compartir les seves darreres col·laboracions televisives, al programa de TVE ‘Cafè d’idees’.

El guardó a un dels cronistes cinematogràfics més rellevants a la història dels mitjans de comunicació de les darreres cinc dècades, s’afegeix als que fins aquest any s’han endut Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019), Francesc Betriu (2020), Carme Elías (2021) i Tomàs Pladevall (2022).