ACN Barcelona – La directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, ha assegurat que el principal repte per la literatura del país és fer créixer el nombre de lectors. Amb un sistema editorial madur, obertura de noves llibreries i molta publicació de títols, per Arretxe la preocupació se centra en crear nous lectors. “Tenim un sistema saludable que si no creix el nombre de lectors acabarà no sent saludable, perquè hi haurà més editorials, més llibreries, però el nombre de lectors no haurà crescut”, ha analitzat en una entrevista a l’ACN. Arretxe també ha conclòs que cal millorar la presència de traduccions d’obres catalanes a l’Estat perquè “quan un autor és català, costa més que entri en el mercat editorial de l’Estat”.
Per aconseguir nous lectors, una de les qüestions que preocupen a la Institució de les Lletres Catalanes és la relació entre els diferents territoris de parla catalana. Arretxe ha explicat que cal “optimitzar més” les indústries catalanes, valenciana i balears. “Hi ha un sistema madur també al País Valencià amb uns autors que aquí són més desconeguts. Tot un sistema literari que no és només d’autors, és d’editorials, és de mitjans de comunicació i és de llibreries, que aquí no és tan conegut. Això també succeeix a la inversa”, ha puntualitzat.
Per tot plegat, la directora ha considerat que a cada territori hi ha un potencial de lectors d’autors d’altres territoris que es podrien “optimitzar més”. Per això, ha emplaçat els editors a pensar sistemes per tenir més relació entre Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. La interrelació entre territoris ja s’està donant però encara “pot passar més”. “Quan pensem en fer créixer lectors, hem de fer créixer lectors en els nostres territoris, i aquí el repte és un, i hem de fer créixer la lectura d’uns territoris en els altres”, ha exposat.
Sobre si la situació política del País Valencià i les Illes Balears pot complicar les relacions entre els territoris, Arretxe ha afirmat que hi ha una societat civil molt organitzada per “resistir” i que està “esperançada” encara que la situació no és “senzilla”.
<strong>Les traduccions d’obres catalanes</strong>
Arretxe ha assegurat que “li sap greu” que en les traduccions en castellà a l’Estat hi hagi “apriorismes” que no responguin a criteris literaris. En aquest sentit, ha constatat que el mercat literari de l’Estat hauria de ser el més “natural” de les lletres catalanes però que, tot i així, “no n’hi ha prou”. “A la resta del món, com que no hi ha certs apriorismes, es tradueix allò que els editors consideren que encaixa amb els seus catàlegs”, ha assenyalat.
La directora de l’ILC ha lamentat, doncs, que als autors catalans els costi més entrar al mercat castellà de l’Estat. En canvi, ha celebrat que la literatura catalana “encaixi molt bé” en països de l’Amèrica Llatina com l’Argentina.
A partir d’aquí, Arretxe ha opinat que cal més acceptació natural dels autors catalans a l’Estat i que l’obra catalana pugui arribar “directament” en mercats com l’argentí, el mexicà o el colombià sense abans haver de passar per l’espanyol.
En qualsevol cas, ha aplaudit que en general les dades de vendes de llibres en català hagi experimentat un creixement. “La raó de l’increment de facturació és que s’estan venent més llibres, i per tant, realment aquesta dinàmica de creixement s’està mantenint i és sostinguda, cosa que és molt bona notícia”, ha celebrat.
