ACN Barcelona.-Israel Galván (Sevilla, 1973) aterra aquest divendres al Temporada Alta per presentar el seu darrer espectacle, on transforma en moviment una de les peces més importants de la música espanyola, ‘El amor brujo’ de Manuel de Falla. La música li és “molt familiar” a l’andalús, però fins ara no s’hi havia atrevit. “Tornar a les arrels m’ha fet treure un moviment nou de dins meu”, diu un ballarí sempre obstinat a fer de la dansa un mitjà de transformació personal. Al seu espectacle l’acompanyen un piano i un ‘cantaor’, mentre ell, transmutat en aparença i ànima en una dona, balla els sentiments “forts de ràbia, gelosia, d’estar a prop d’allò màgic”, que li ha transmès la música del compositor.
Diu Galván que amb ‘El amor brujo’ ha aconseguit satisfer una de les seves inquietuds en cada nou espectacle: “Seguir descobrint ‘bailaores’” dins seu. En aquesta ocasió, el “nou moviment” que diu haver tret de “dins seu” té aparença de dona. “No és que balli com una dona, o que ‘faci’ de dona, és que ballant soc una dona”, concreta l’artista sobre l’exercici psicològic que intenta fer dalt de l’escenari. Per Galván, una de les dificultats de la peça ha estat treballar amb una música tancada, sobre la qual no podia intervenir, acostumat com està, diu, a crear també a partir de composicions més obertes. “Per mi el repte era aquest”. A més, per allargar la peça (la música original dura uns 35 minuts), Galván i els seus han hagut d’agafar els fragments descartats per Manuel de Falla, de “la primera versió” del compositor. En aquest sentit, el muntatge és encara més “fidel” a l’original. Quant al llibret, en canvi, el ‘bailaor’ no estava interessat especialment en fer entendre història que va musicar de Falla. El què es desprèn dels seus moviments i de l’espectacle en conjunt, doncs, són els reflexes del què la música li ha transmès a ell. “El què he sentit és molt fort. La ràbia, la gelosia i també l’estar a prop d’allò màgic, d’una espècie d’alliberament; l’obra m’ha embolcallat com en un cercle”, destaca Galván. ‘El amor brujo’ és una vella coneguda d’Israel Galván, una peça escoltada i reescoltada al llarg de la seva vida. Però “potser” abans no era capaç de ballar-la, confessa. “He hagut de viatjar mol, fer moltes coses per poder ballar aquesta música. Perquè s’ha ballat molt, i jo volia fer la meva pròpia versió”. Al Teatre Municipal de Girona, l’obra arriba rodada. Es va estrenar l’any passat i ja n’ha fet unes quantes representacions. Però és que el muntatge “va creixent”, diu, com li passa sovint amb les seves creacions. “Vaig tocant les obres i les vaig coneixent. La meva manera de ser és aquesta, i quan ja crec que no vull ballar més una obra és perquè no la puc canviar més”, assegura. Israel Galván és un dels grans referents del flamenc actual. Innovador del flamenc, compta amb reconeixements com el Premi Nacional de Dansa 2005 del Ministeri de Cultura i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2012. Galván ha col·laborat amb artistes com Enrique Morente, Sol Picó, Manuela Carrasco, Miguel Poveda o Joan Albert Amargós. És artista associat del Théâtre de la Ville de Paris i Teatros del Canal a Madrid.
