ACN Brussel·les – Els ciutadans d’Irlanda i la República Txeca voten aquest divendres en les eleccions per escollir els representants al Parlament Europeu. Es tracta de la segona jornada dels comicis europeus, que van començar dijous amb les votacions als Països Baixos. A Irlanda, les eleccions es viuen com un plebiscit per a Simon Harris, el nou primer ministre després de la dimissió de Leo Varadkar, mentre a la República Txeca la formació populista de dretes Partit dels Ciutadans Descontents es perfila com una de les favorites. Els txecs continuaran votant dissabte, quan també obriran els col·legis electorals a Letònia, Malta i Eslovàquia i Itàlia. La resta de països ho faran diumenge.
Amb el tret de sortida de les eleccions europees als Països Baixos, els sondejos a peu d’urna apunten a una victòria de l’aliança dels socialdemòcrates i els verds, amb vuit escons al Parlament Europeu. En segona posició, segons els mateixos sondejos, se situa el partit ultra de Geert Wilders. Els resultats finals no se sabran fins diumenge a la nit, un cop tanquin els col·legis electorals a tots els països de la UE.
En total, uns 360 milions d’europeus estan cridats a les urnes en els comicis que se celebren durant quatre dies arreu de la UE. En les eleccions s’escullen els 720 representants al Parlament Europeu, 15 més que en la passada legislatura.
En no haver una llei electoral unificada, les eleccions europees són, a la pràctica, 27 processos electorals diferents, amb normes, llindars i circumscripcions diferents. Entre d’altres, aquest és el motiu pel qual també els dies i les hores de votació són diferents segons el país. En alguns països, a més, votar és obligatori. És el cas de Malta, Àustria, Bèlgica i Alemanya.
Itàlia és el país que més tard tanca els col·legis electorals: es vot votar fins a les 23h de diumenge. Per aquest motiu, els primers resultats provisionals no es començaran a saber fins pocs minuts després que tanquin els centres de votació a Itàlia. Ara bé, a partir de les 20h es publicaran les primeres projeccions.
<strong>Una cambra més conservadora</strong>
Les darreres enquestes apunten a un Parlament Europeu més conservador en el qual el Partit Popular Europeu i els socialdemòcrates aconsegueixen mantenir la primera i segona posició amb un nombre de representants semblant al de l’actual legislatura, però amb una forta pujada dels grups ultres i la caiguda de les formacions progressistes. Amb els populars i els socialdemòcrates en primera i segona posició respectivament, els sondejos apunten a una pugna entre els liberals de Renovar Europa i els ultres dels Conservadors i Reformistes Europeus per la tercera posició.
Les enquestes situen l’altre grup ultra, Identitat i Democràcia, com a cinquena força, mentre els Verds perden una trentena de representants i, juntament amb l’Esquerra, són els grups amb menys eurodiputats a la cambra.
En la passada legislatura, el Partit Popular Europeu era el grup amb més representant al Parlament Europeu amb 176, seguit dels socialdemòcrates amb 139 eurodiputats. El tercer grup de la cambra eren els liberals de Renovar Europea amb 102 representants i els quarts els Verds amb 72. Els grups ultres dels Conservadors i Reformistes Europeus tenien 69 eurodiputats i l’Esquerra 37. 61 eurodiputats no estaven inscrits a cap grup europarlamentari.
<strong>El repte de la participació</strong>
Uns 370 milions de votants estan cridats a les urnes amb la participació com a gran repte dels comicis europeus. Amb una participació tradicionalment baixa, la xifra es va situar en el 50,6% el 2019, tot superant el 50% per primer cop des del 1994. En els comicis anteriors, els del 2014, s’havia situat en el 42,61%, una xifra molt similar a la del 2009.
Per països, els alemanys són els qui escullen més representants al Parlament Europeu, amb un total de 96, seguits dels francesos amb 81 -dos més que en la passada legislatura- i els italians amb 76. Espanya se situa en quarta posició amb 61 eurodiputats, dos més que en la passada legislatura. Respecte a la passada legislatura, els Països Baixos també sumen dos representants més, mentre Polònia, Bèlgica Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Eslovàquia, Irlanda, Eslovènia i Letònia en sumen un més. En total, la cambra tindrà 15 representants més la pròxima legislatura.
<strong>Candidats a la Comissió Europea</strong>
Malgrat que el 9-J es vota qui formarà part del Parlament Europeu la pròxima legislatura, els partits europeus han nomenat un cap de llista per a les eleccions en un sistema que pretén vincular el resultat dels comicis a la pròxima presidència de la Comissió Europea. Tanmateix, està per veure si després de les eleccions es respecta aquest sistema, cosa que no va passar el 2019.
Amb el sistema ‘spitzenkandidaten’ es busca vincular així el resultat de les eleccions al Parlament Europeu a la presidència de l’executiu comunitari. Ara bé, a la pràctica aquest sistema no està garantit. Sí va funcionar el 2014 amb l’elecció del luxemburguès Jean-Claude Juncker –candidat del Partit Popular Europeu-, però va fracassar el 2019 amb l’elecció d’Ursula von der Leyen, que no era la candidata dels populars europeus.
En aquestes eleccions, Von der Leyen sí és la candidata del Partit Popular Europeu a presidir la Comissió Europea. Tot i que segueix partint com a favorita a la reelecció, el fet que hagi obert la porta a pactar amb l’extrema dreta no ha agradat als més progressistes. Ara bé, el més preocupant per a Von der Leyen són els dubtes del president francès, Emmanuel Macron, qui la va apuntalar el 2019 per assolir la presidència de la Comissió Europea.
El president francès estaria buscant un candidat de consens per liderar l’executiu comunitari i sobre la taula hi ha el nom de l’expresident del Banc Central Europeu i exprimer ministre italià Mario Draghi, qui també tindria el suport de la seva successora, Giorgia Meloni. La primera ministra italiana encapçalarà la candidatura del seu partit, Germans d’Itàlia, a les eleccions europees en el que ha plantejat com un plebiscit a la seva gestió.
El candidat dels socialdemòcrates és l’actual comissari de Treball, el luxemburguès Nicolas Schmit, amb un perfil més desconegut per a l’opinió pública. Pels Verds, el neerlandés Bas Eickhout i l’alemanya Terry Reintke són els candidats a presidir la Comissió Europea. Ambdós tenen una llarga trajectòria com a eurodiputats: Eickhout ho és des del 2009 i Reintke des del 2014. Per la seva banda, l’Esquerra ha designat com a candidat l’austríac Walter Baier, membre del partit comunista austríac i president del partit de l’Esquerra Europea.
Els tres principals partits que formen part del grup dels liberals de Renovar Europa han nomenat Marie-Agnes Strack-Zimmermann (Partit de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa), Sandro Gozi (Partit Demòcrata Europeu) i Valérie Hayer (Renaixement), que és l’actual líder del grup al Parlament Europeu. Finalment, Raül Romeva és el candidat de l’Aliança Lliure Europea a presidir la Comissió Europea. Els grups d’extrema dreta d’Identitat i Democràcia i els Conservadors i Reformistes Europeus no han nomenat cap candidat a presidir la Comissió Europea.
