Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

Inseguretat jurídica o protecció pels treballadors: les dificultats per acomiadar enfronten sindicats i patronals

ACN Barcelona.-La normativa per reduir els estralls de la covid-19 en el món del treball ha deixat lleis que per primera vegada ‘prohibien’ els acomiadaments vinculats als problemes econòmics que […]

Avatar
Agències 09/02/2021

ACN Barcelona.-La normativa per reduir els estralls de la covid-19 en el món del treball ha deixat lleis que per primera vegada ‘prohibien’ els acomiadaments vinculats als problemes econòmics que ha causat la pandèmia. La Generalitat també s’ha sumat a aquesta tendència i ha decidit condicionar als ajuts a les pimes en ERTO a mantenir el mateix nombre de treballadors durant un any. Mentre que la patronal titlla totes dues mesures “d’errors’, els sindicats posen en valor el nou paradigma de protecció de la feina. Els juristes, al seu torn, alerten que les normes per salvaguardar l’ocupació no està prou ben fetes. “Estem dictant normes poc tècniques i molt populistes”, indica Jordi García, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UB.

Aquest dilluns s’han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) les bases de la línia d’ajuts directes de 618 milions d’euros del Govern pel primer trimestre de l’any, que inclouen els 208 milions d’euros en ajuts a microempreses, petites empreses i cooperatives amb treballadors en situació d’ERTO.Segons les bases, les empreses s’han de comprometre a mantenir el mateix nombre de treballadors a finals del 2021. En cas contrari, hauran de retornar la subvenció, que serà un pagament únic de 2.000 euros per treballador i que es podrà sol·licitar entre el 15 i el 22 de febrer. Segons ha indicat el Departament d’Empresa i Coneixement, l’objectiu de la línia és mantenir els 104.000 llocs de treball amb la feina suspesa total o parcialment.El manteniment de l’ocupació com a condició per rebre aquests ajuts ha sigut un punt de fricció entre l’administració i les patronals. Durant la negociació, les organitzacions empresarials van criticar l’Executiu per optar per un període més llarg que els sis mesos de salvaguarda d’ocupació un cop finalitzat un ERTO, imposada pel govern espanyol i que també ha sigut àmpliament rebutjada pels representants dels empresaris, que, de la mateixa manera, s’han posicionat en contra que el Ministeri de Treball continuï prorrogant la norma que prohibeix acomiadar per causa econòmica vinculada a la covid-19 fins al 31 de maig.Totes aquestes mesures –tant les del govern català com espanyol- són diferents però comparteixen una fonamentació semblant. Per Emma Gumbert, membre del comitè executiu de Pimec i diputada de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocacia de Barcelona (ICAB), les dues administracions “cometen el mateix error”. “Si volem ajudar les pimes a tirar endavant, donem ajudes i posem condicionants en positiu”, demana Gumbert. Al contrari, els sindicats valoren positivament aquest esquema de protecció de l’ocupació i recorden s’ha teixit “en un moment excepcional”. Montse Arcos, advocada del gabinet jurídic de CCOO considera que “si s’estan destinant uns diners públics per mantenir condicions socials i laborals”, “no es pot entendre que a la mínima les empreses obrin la via d’acomiadar”.Falta de criteri tècnicD’altra banda, els juristes critiquen la manca de criteri tècnic per part de les administracions públiques a l’hora de redactar l’allau de normativa laboral dels últims mesos. En el cas dels ajuts del Govern, Jordi García, catedràtic de Dret del Treball de la Universitat de Barcelona (UB), creu que “el sistema de subvencions funciona des de fa molts anys” i opina que “aplicant la normativa precovid ja en tindríem prou”.”Hi ha moltes empreses que porten mesos sense activitat i necessiten ajuts. El que no pot ser és que tinguin una espasa de Dàmocles perquè no puguin prendre les mesures d’ajustament perquè serà com si no els hi donem (els ajuts). El que està passant és que estem dictant normes pot tècniques i molt populistes i l’efecte que tenen és absolutament oposat”, indica García.Pel que fa a l’anomenat ‘prohibit acomiadar’, l’expert en el mercat laboral pensa que la norma espanyola que restringeix els cessaments provocats per la pandèmia “és tècnicament molt poc correcte”, amb una ambigüitat que “planteja moltíssimes interpretacions”, un fet important tenint en compte que en l’últim any s’han destruït 137.600 llocs de feina a Catalunya, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA).Diferents interpretacions del ‘prohibit acomiadar’Fins ara, ja hi ha tres línies d’interpretació diferent dels jutjats de l’article 2 del reial decret llei 9/2020, que van des de l’aval de l’extinció a la declaració de nul·litat. El primer grup, el més nombrós, considera que aquest tipus d’acomiadaments han de ser improcedents. Segons explica el jurista Robert Gutiérrez, la majoria de jutges en trobar-se amb un acomiadament sense causa –perquè ha estat ‘prohibida’- segueixen el que marca el Tribunal Suprem, que fixa que “quan l’empresa no al·lega cap causa és (acomiadament) improcedent”.Alguns d’ells afegeixen una indemnització addicional a la quantitat de 33 dies per any treballat que cal percebre en cas d’improcedència. El segon grup és el de jutges que dictaminen que aquestes extincions són nul·les, i per tant, el treballador ha de ser reincorporat a l’empresa. Encara que la norma no ho digui expressament, els sindicats defensen que obre la porta per aconseguir que els cessaments siguin declarats nuls. “La norma dona eines per aconseguir la nul·litat”, segons Arcos, que admet que “no estableix amb claredat que l’acomiadament ha de ser nul”. I l’última interpretació, la va encetar un jutjat de Barcelona quan va deixar com a procedent una extinció per causa econòmica covid al·legant que la norma que ha redactat el govern espanyol és contrària a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE) i a la Constitució. Aquest últim magistrat interpretava que el ‘prohibit acomiadar’ vulnerava la llibertat d’empresa.Per evitar aquest debat entre jutges, “el legislador hauria d’haver establert les conseqüències de la prohibició d’acomiadar” des del principi i, si més no, aclarir-ho en les diferents ampliacions de la norma, que s’ha prorrogat fins al 31 de maig, assegura el jurista Robert Gutiérrez. “A la quarta pròrroga podrien haver deixat clar les conseqüències però al govern ja li interessa deixar aquest dubte a l’aire”, explica el lletrat, que afirma que “en el moment en què trobem tants jutges, cadascú amb una opinió diferent està claríssim que la norma s’ha redactat molt malament”. En la mateixa línia, García afegeix que “costa molt que aquesta mesura pugui durar molt més enllà” del final de l’estat d’alarma -el 9 de maig-, en línia amb la patronal que reclama als executius reconeguin que aquestes polítiques “no són efectives”. La normativa laboral recent, per Pimec, “es pot resumir en dues paraules: inseguretat jurídica”.En canvi, des de CCOO esperen que el govern espanyol “no cedeixi” i continuï prorrogant la salvaguarda d’ocupació tot el temps que sigui necessari. “Defensem que estem en un moment excepcional”, recorda Montse Arcos. L’advocada del gabinet jurídic de CCOO, assegura que “si no hi hagués la salvaguarda d’ocupació ens hauríem trobat amb molts acomiadaments objectius”, ja que “moltes empreses des del moment 1 haguessin procedit a fer aquest tipus d’acomiadaments”. El sindicat considera que encara que aquestes mesures ja s’allarguin un any, “hi ha moltes eines que faciliten a les empreses no extingir llocs de feina”.Més d’un any fins a arribar al SupremEls juristes consultats per l’ACN coincideixen a dir que el Tribunal Suprem trigarà més d’un any a emetre un pronunciament definitiu sobre el ‘prohibir acomiadar’. De moment, ja hi ha hagut Tribunals Superiors de Justícia que s’han pronunciat, com el de Madrid, que ha declarat improcedents els acomiadaments de l’empresa Servicios Dix 2012; o el de Catalunya, que va avalar els 924 extincions del centre d’atenció telefònica subcontractat per Airbnb.”Primer ha de passar pel TSJ i trigarà. Entre que s’impugni i que arribi al Suprem estem parlant de més d’un any”, indica el jurista Robert Gutiérrez a l’ACN.També Arcos, advocada de CCOO, creu que “com a mínim trigarà dos anys” i Gumbert, membre de l’executiva de Pimec, assenyala que “en condicions normals podríem parlar d’un any” fins que el Suprem unifiqui doctrina, tot i que confia que ho faci abans. En canvi, García descarta que la qüestió arribi a les mans de l’alt tribunal “fins d’aquí a 5 o 7 anys”, cosa que posa en dubte “l’eficàcia d’una hipotètica sentència” perquè gran part de la problemàtica ja s’hauria tancat.