ACN Barcelona.-L’Audiència de Barcelona ha condemnat a nou anys d’inhabilitació l’exregidor de Sant Adrià del Besòs Juan Carlos Ramos per haver pagat diners a un patriarca gitano del barri de la Mina per vigilar irregularment pisos socials. En el judici, el cap del clan de Los Manolos, conegut com ‘el Tío Cristina’ o el ‘Tío Ángel’, i José Fernández Franco, ‘el Trompeta’, administrador de l’empresa de seguretat Belaan, van pactar amb la fiscalia i van acceptar els fets. Ells dos han estat condemnats a dos anys i tres mesos d’inhabilitació, mentre que el quart acusat, administrador d’una altra empresa de seguretat, ha estat condemnat a set anys d’inhabilitació, tots pel delicte de prevaricació administrativa..
El ‘tío Cristina’ i el ‘Trompeta’ van explicar que Ramos pagava en metàl·lic al clan gitano per vigilar irregularment pisos de protecció oficial en aquest barri de Sant Adrià. El contracte el tenia formalment una altra empresa de seguretat, Visegurity, que cobrava del Consorci de La Mina, pagava a Belaan, l’empresa que havia tingut el contracte anteriorment, i el seu administrador pagava al patriarca en metàl·lic amb el coneixement del regidor i vicepresident del Consorci.Tot va començar el 2012 quan l’Incasòl va acabar la construcció de 34 dels 422 pisos de protecció oficial previstos. Per evitar l’ocupació il·legal dels habitatges acabats però encara no adjudicats, el Consorci va contractar serveis de vigilància, adjudicats a empreses propietat de diversos clans gitanos de la Mina. Però el Sindicat Independent de Professional de Vigilància i Serveis de Catalunya va denunciar les adjudicacions per infracció de la normativa de seguretat privada, i la Conselleria d’Interior va sancionar dues de les empreses que no estaven inscrites ni autoritzades per fer vigilància.No obstant, el Consorci va seguir adjudicant la vigilància a clans gitanos però la Conselleria d’Interior va advertir, el gener del 2016, d’una possible sanció per irregularitat greu en la contractació. Això va fer que Ramos anul·lés l’adjudicació. El febrer següent, Belaan va rebre l’encàrrec provisional de vigilar alguns dels pisos, empresa que anteriorment ja havia estat adjudicatària de contractes similars pel Consorci. No obstant no podia ser l’adjudicatària definitiva perquè estava en concurs de creditors i amb deutes tributaris pendents.Veient les dificultats per dur a terme la vigilància, el ‘Trompeta’ va contactar amb l’administrador d’una altra empresa de seguretat, Visegurity, per intentar que aquesta fos l’empresa adjudicatària formal. L’empresa va guanyar la licitació per fer la vigilància d’alguns blocs entre abril del 2016 i maig del 2017. No obstant això, l’empresa no feia la vigilància directament, sinó que feia d’empresa pantalla, i el servei el prestava el clan de ‘los Manolos’ o ‘los Alunda’, que simplement penjaven cartells amb el seu logotip per generar temor i tenien alguns veïns fent rondes pels blocs per uns 800 euros mensuals treballant 12 hores diàries.Aquest entramat, segons la sentència, va ser gràcies al regidor Ramos, que fins i tot va arribar a pagar al patriarca en metàl·lic del març a juny del 2017. Visegurity va cobrar uns 153.000 euros del Consorci entre abril del 2016 i juny del 2017. Aquesta empresa va transferir a Franco uns 41.000 euros en el mateix període, que es quedava una comissió i pagava la resta en metàl·lic al regidor, que derivava els diners al clan gitano.Els Mossos d’Esquadra investigaven la presència de plantacions de marihuana en molts d’aquests pisos, teòricament buits però que gastaven molta electricitat. Van descobrir els cartells del clan gitano i la presència de vigilants no autoritzats, i la intervenció dels telèfons del clan va permetre descobrir les irregularitats en l’adjudicació dels contractes de vigilància. L’operació antidroga dels Mossos el juny del 2017 va fer que els pisos quedessin sense vigilància i fossin ocupats massivament, alguns d’ells amb claus que tenien membres del clan de ‘los Manolos’.Juan Carlos Ramos era tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament, regidor responsable de l’àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament, regidor del districte de La Mina i vicepresident del mateix Consorci de la Mina, participat per l’Ajuntament i la Generalitat al 50%.
