ACN Barcelona.-L’Arxiu Nacional de Catalunya ha ingressat aquest divendres els darrers documents que van quedar pendents a l’abril en la setena tramesa de l’Arxiu de Salamanca de fons confiscats per l’exèrcit franquista a l’acabament de la Guerra Civil. Inclou quatre caixes i uns 2.800 folis, amb documents de sindicats i agrupacions polítiques (CNT i UGT, Estat Català-JERC, l’Aliança Obrera de Reus o la Unió de Cooperatives de Barcelona, entre altres) i documentació personal. En aquest apartat, destaquen materials vinculats a l’anarco-sindicalista d’Ángel Pestaña Núñez, el conseller d’agricultura de la Generalitat republicana Josep Juvé i Surroca i el militar i advocat Antonio Aymat Mareca. L’Arxiu restituirà aquest patrimoni als seus titulars legítims.
El 10 d’abril es va fer efectiu el setè ingrés a l’Arxiu Nacional de documentació procedent del Centre Documental de la Memòria Històrica (CDMH) espanyol, corresponent a confiscacions de fons i documents dutes a terme a Catalunya per l’exèrcit franquista d’ocupació i els seus òrgans especialitzats en la requisa, a l’acabament de la Guerra de 1936-1939. A darrera hora, però van restar al marge d’aquell lliurament alguns documents, pendents de verificacions finals, que són els que retornen ara: es tracta de quatre capses amb documentació textual, una carpeta que conté plànols i cartells, i una bandera. En conjunt, comprenen uns 2.800 folis, la reproducció digitals dels quals es tradueix en unes 3.500 imatges, aproximadament.Destaquen els 22 documents (1925-1938) corresponents als 14 sindicats, comitès i federacions adherits a les organitzacions majoritàries al món laboral durant la Guerra, CNT i UGT, principalment relatius als seus òrgans centrals de propaganda, estudis econòmics i comissió jurídica i a entitats locals dels diferents sectors productius de Badalona, Barcelona, Lleida i Reus. El lliurament aplega també un volum petit de documentació procedent d’altres cinc agrupacions polítiques i sindicals com ara l’Aliança Obrera de Reus, la Unió de Cooperatives de Barcelona, la Societat de Picapedrers de Tarragona, Estat Català-JEREC o el Comitè Català pro-Homenatge a la Unió Soviètica. Es recupera també un cartell editat pel Departament de Treball i Obres Públiques de la Generalitat republicana, així com més de 600 folis d’expedients corresponents a menors ingressats els anys 1932 i 1933 a la Casa Asil de Sant Josep a Tarragona. Pel que fa a la documentació personal, pel seu volum i interès la documentació més rellevant retornada ara a Catalunya pertany a tres persones amb una activitat política i institucional coneguda. És el cas d’Ángel Pestaña Núñez (1886-1937), una de les figures més destacades de la història de l’anarcosindicalisme a Catalunya i dirigent principal de la CNT després de l’assassinat de Salvador Seguí (1923), del qual han estat lliurats un llibre i quatre agrupacions documentals (1920-1937, 284 folis) que contenen principalment cartes rebudes d’organitzacions polítiques i culturals i de particulars, una part important de les quals en la seva condició de director del diari ‘Solidaridad Obrera’.En segon lloc, cal destacar l’arribada de nova documentació del sindicalista socialista i conseller d’agricultura de la Generalitat republicana Josep Juvé i Surroca (1884-1947), del qual ja havia estat restituïda documentació anteriorment, que es troba en procés de lliurament a la família, actualment resident als Estats Units. Ara, arriba nova documentació del període (1930-1936, 428 folis), principalment rebuda en el marc de la seva activitat política. Finalment, cal destacar el valor de la documentació confiscada al militar i advocat Antonio Aymat Mareca (mort el 1972), que també havia estat objecte de lliuraments anteriors de documentació procedent del CDMH, que ja va ser restituïda als seus descendents a finals de 2015. L’Arxiu Nacional rep ara 25 grups de documents amb 689 folis, dels anys 1933-1939, que corresponen principalment als expedients de la seva activitat professional de defensa jurídica de persones encausades davant dels tribunals militars, per delicte de rebel·lió, després dels Fets d’Octubre de 1934.
