Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Imma Tubella guanya el 25è Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb ‘Els insubmisos del mar’

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-La doctora en Ciències Socials i catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Imma Tubella (la Bisbal de l’Empordà, 1953) ha guanyat el 25è Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb ‘Els insubmisos del mar’ (Columna). Una història d’aventures i pirates que mescla realitat i ficció i ressegueix el recorregut d’Antoni Ferragut i Guitard i el periodista i escriptor anglès, Daniel Defoe. El seu objectiu: conèixer una colònia de pirates al nord de Madagascar, un món igualitari anomenat Libertàlia format per homes i dones que tenien els mateixos drets i llibertats i que tenien com a objectiu alliberar territoris i persones.

A l’Antoni Ferragut i Guitard la vida li va fer un tomb en plena adolescència, l’any 1716, quan Daniel Defoe va visitar l’illa de Mallorca per informar de les conseqüències de la guerra de Successió. Gràcies a ell, el Toni s’assabenta de l’existència d’una colònia de pirates al nord de Madagascar, una comunitat d’homes i dones que tenien els mateixos drets i llibertats i que tenien com a objectiu alliberar territoris i persones. El Toni, amb 13 anys i atret per la idea de veure món, decideix embarcar-se amb Defoe per conèixer aquell món igualitari anomenat Libertàlia. D’aquesta forma arrenca l’aventura del Toni, que ja a la setantena escriu aquestes pàgines com unes memòries quan ha estat pare i avi de dos herois de la independència dels Estats Units.Daniel DefoeEl periodista i novel·lista anglès, Daniel Defoe, conegut entre altres obres per Les aventures de ‘Robinson Crusoe’ (1719), té un paper fonamental a la novel·la d’Imma Tubella. Defoe va acudir a Catalunya per conèixer de primera mà el cas dels catalans després de la guerra de Successió, i va fer estada a Mallorca per relatar l’aplicació del Decret de Nova Planta. Sobre l’origen del llibre, Tubella ha recordat quan es va comprar un petit llibre que es deia ‘Libertalia’. Aquesta obra és un capítol d’una enciclopèdia de pirates escrita pel capità Johnson i que, segons l’autora, es deia que era un pseudònim que feia servir el mateix Daniel Defoe. Tubella s’ha centrat molt en aquest llibre signat per Johnson. En aquest sentit, l’escriptora va començar a investigar sobre Libertalia. Ha remarcat que hi havia pirates dolents, però que altres tenien una ideologia de base llibertària a favor de la llibertat que estaven en contra del poder i l’explotació. Dones pirates”Hem van cridar l’atenció les dones pirata”, ha remarcat. En aquest sentit, ha dit que les dones pirates fa molt temps que existeixen i ha ressaltat que els vaixells pirates es regien per uns codis que ells votaven. “I estem parlant del segle XVI, XVII i XVIII i totes les dones tenien dret a vot”, ha afegit l’escriptora. Ha assenyalat que és una novel·la sobre pirates, però el que li va cridar l’atenció és que s’hagi amagat la realitat dels pirates sobretot el paper que hi tenien les dones en aquestes societats amb “drets que molts països van trigar segles a tenir”. Per altra banda, Tubella ha confessat que des de petita deia que volia ser escriptora, però quan va créixer, ha declarat, se’n va adonar que viure d’escriure en català era impossible. “Anys després tenia la sensació que era una intrusa en el món de la ficció perquè havia passat 25 anys escrivint coses de recerca i que un jurat li hagi agradat el que he fet ha sigut una satisfacció”.L’autora Imma Tubella és doctora en Ciències Socials i catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la qual va ser rectora entre el 2006 i el 2013. Titular d’una càtedra sobre Educació i Tecnologia al Collège d’Études Mondiales de París, ha estat membre, entre altres, del Consell Assessor de Catalunya de Telefónica i del Consell Assessor de Catalunya d’Endesa. Va publicar ‘Un secret de l’Empordà’ (2016) i ‘A cavall del vent’ (2019).

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió