ACN Barcelona.-El trasplantament d’illots pancreàtics falla com a tractament de la diabetis 1 perquè no tenen capacitat de crear nous vasos que permetin l’arribada de nutrients a les cèl·lules. Partint d’aquesta premissa, investigadors de l’IDIBAPS i de la Universitat de Barcelona han liderat un estudi que identifica un proteïna com a potencial moduladora de la revascularització dels illots pancreàtics. En un treball amb ratolins diabètics trasplantant amb illots d’altres animals o humans, els investigadors han demostrat que els empelts que no tenen aquesta proteïna experimenten una major revascularització, i per tant, les cèl·lules són viables i hi ha una recuperació els nivells de sucre normals i de la tolerància de la glucosa.
Una de les estratègies emprades per al tractament de la diabetis tipus 1 és el trasplantament d’illots pancreàtics, uns cúmuls formats per diferents tipus de cèl·lules amb funció endocrina que produeixen hormones com la insulina i el glucagó. En la diabetis de tipus 1 les cèl·lules beta dels illots, les encarregades de la producció de la insulina, són destruïdes de forma selectiva per un procés autoimmune. És per aquest motiu que el trasplantament d’illots pot restablir la funció fisiològica en pacients amb aquest tipus de diabetis. Segons explica Ramon Gomis, líder de la investigació, assegura que aquest trasplantament té ”algunes limitacions”, ja que hi ha dos reptes que s’han de superar. Per una banda, els que estan relacionats amb l’administració crònica d’immunosupressors i amb el fet que l’empelt no es revascularitza de la forma adequada, amb el que els nutrients i l’oxigen no li arriben. Aquesta deficiència provoca que els illots deixin de ser viables i morin.Per això, en la investigació, segons explica la coordinadora del treball, Rosa Gasa, s’han centrat en aconseguir que en el moment del trasplantament es creïn els vasos suficients per mantenir els illots en condicions òptmies i millorar l’èxit d’aquesta estratègia per al tractament de la diabetis 1. L’estudi, que s’ha publicat a la revista ‘Science Translational Medicine’, conclou que els investigadors doncs, han identificat una diana molecular que permetria que els illots pancreàtics trasplantats fossin viables. És un enzim que es troba a totes les cèl·lules i que inhibint-lo, es dona una major revascularització, cosa que es tradueix en una millor funcionalitat i supervivència dels illots. Segons Gomis, el treball constitueix una prova de concepte que pot portar a eliminar un dels motius que fan que el trasplantament d’illots pancreàtics falli. El següent pas, diu Gomis, serà provar els inhibidors en el trasplantament d’illots en humans i valorar-ne l’èxit.
