ACN Barcelona – L’escriptor i editor Hernán Díaz (Buenos Aires, 1973) ha publicat la novel·la ‘Fortuna’ (Edicions del Periscopi). El llibre aborda la creació de les grans fortunes nord-americanes a principis del segle passat, el seu declivi i la gran crisi econòmica, a través de la història d’un gran magnat. El treball parla de les classes socials, del capitalisme i la cobdícia, i convida el lector a fer una recerca de la veritat, mentre analitza com el poder manipula els fets. El volum està dividit en quatre parts, que presenten punts de vista sobre el protagonista i la seva dona. En una entrevista amb l’ACN, Díaz ha sentenciat que com a espècie ens resulta més fàcil imaginar “el final del món físic i natural que no pas el final del capitalisme”.
L’autor ha assegurat que com a societat és “inconcebible” imaginar un altre ordre que el capitalisme perquè aquest compta amb una aparença d’ordre natural. “No hi ha res que es pugui fer”, ha lamentat. “El comunisme que hem conegut era un capitalisme d’Estat”, ha expressat.
‘Fortuna’ s’ambienta a la Nova York de principis del segle XX on tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask. Ell és un magnat llegendari de Wall Street, ella és la filla brillant d’uns aristòcrates excèntrics. Tots dos han assolit el que sembla que és el cim d’un món de riquesa gairebé infinit. Però la fortuna i grandesa s’envolten de xafarderies i aviat els rumors sobre les maniobres financeres del magnat i la solitud de la Helen s’escampen. Amb tot, la dècada dels aparentment feliços anys vint arriba a la seva fi.
La primera part del llibre és una novel·la on s’explica l’ascens de l’home més ric del món (en Benjamin Rask), el seu matrimoni i la relació complicada amb la seva dona Helen. La segona part són les memòries d’un personatge amb qui representa que s’han inspirat per escriure la primera part i que vol rectificar allò que s’ha dit. Tant la primera com la segona part s’ambienten en fets succeïts a la dècada dels anys 30 del segle passat als Estats Units d’Amèrica (EUA).
La tercera part del llibre està escrita el 1985 per qui va ser secretària del magnat, una dona que ara és una autora reconeguda al sector editorial. En aquesta part s’oferirà un retrat sobre la vida dels immigrants a la ciutat de Nova York contraposada amb la de la classe alta. L’autora trobarà un diari íntim de la dona de magnat, la Helen, i aquesta veu constitueix la quarta part de la novel·la.
Durant l’entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Díaz ha explicat que és intencionat que les quatre parts “no encaixin perfectament”. “L’experiència vital no és coherent. Hi ha malentesos i confusions i això ho volia incorporar a la novel·la”, ha comentat.
Díaz s’ha mostrat interessat pel fet que la pròpia realitat pot ser concebuda com una “mercaderia”. “Qui té la possibilitat de comprar una versió de la realitat i imposar-la a la resta té poder i influència”, ha advertit. De fet, aquesta és una de les temàtiques que planteja a la novel·la. “Com la realitat és modelable i pot mostrar-se de forma distorsionada”, ha destacat. “És un forat negre, un cos amb una massa tant gran que pot distorsionar la realitat”, ha afegit.
‘Fortuna’ és una indagació al voltant dels diners que imperen a la societat d’Occident. “No es pot estar fora d’un món governat pels diners. Si vivim en societat, vivim en una relació supeditada pels diners. Tenen una dimensió gairebé mística encara que hi ha cert pudor”, ha destacat.
Díaz ha analitzat la manca de dones en el govern del diners i ha explicat que les crisis bancàries, com la que s’està vivint en l’actualitat fruit del cas de Silicon Valley Bank, no són un “accident” si no que són la manera com funciona el sistema. “El sistema recompensa el risc i constantment vol evitar qualsevol forma de regulació. La multiplicació infinita del capital és quelcom que matemàticament no es pot sostenir”, ha manifestat.
El novel·lista, reconegut internacionalment amb aquest treball, ha comparat el context econòmic de 2020 amb el de 1920 i ha dit que molts dels conceptes en política internacional econòmica com el proteccionisme intern, la manca d’intervenció estatal o la desregularització dels mercats són “similars”.
També ha explicat que històricament en l’últim segle hi ha hagut intents d’enfortir les classes socials amb una millor distribució de la riquesa. Ha lamentat, però, que a la dècada dels 80 això es va revertir i van tornar les riqueses desproporcionades i obscenes. “Ara vivim una època de consolidació de les grans riqueses”, ha assegurat.
L’any passat HBO va comprar els drets de la novel·la per produir una sèrie audiovisual. L’autor només ha pogut explicar que aquesta està en preproducció i que estarà protagonitzada per l’actriu Kate Winslet.
