ACN Barcelona – La vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, arriba dimarts al seu primer debat com a candidata demòcrata a la presidència dels EUA sense l’avantatge que li donaven les enquestes a l’agost, quan va arrencar a correcuita la seva campanya. Els últims sondejos apunten a un frec a frec entre els dos aspirants a la Casa Blanca, si bé l’expresident republicà Donald Trump va per davant amb un estret marge de 48% a 47%, segons una enquesta publicada diumenge per ‘The New York Times’. Així, Harris s’enfronta aquest dimarts a la nit a un debat clau contra Trump a la cadena ‘ABC News’. Per al republicà no és el primer, ja que al juny va participar en el debat de la CNN amb ell llavors aspirant demòcrata, el president dels EUA, Joe Biden.
Precisament aquell debat va marcar un punt d’inflexió en la campanya per la reelecció de Biden, que va acabar abandonant la cursa electoral pels dubtes sobre el seu estat de salut als 81 anys.
El segon debat també ha generat una gran expectació, especialment per l’estratègia que farà servir Harris per confrontar el magnat. Nominada a l’agost com a candidata demòcrata, la vicepresidenta dels EUA defensa acabar amb la polarització política i obrir un “nou camí” als Estats Units. Fins i tot ha proposat incloure un republicà en el seu futur govern si guanya les eleccions. Algunes figures destacades d’aquest partit, com l’exvicepresident dels EUA Dick Cheney, han anunciat que votaran a Harris.
<strong>Trump reté els suports tot i la irrupció de Harris</strong>
Segons un sondeig publicat diumenge per ‘The New York Times’, Trump es manté al capdavant de la cursa malgrat la irrupció de Harris a l’agost, quan les enquestes li donaven tres punts d’avantatge. Passat el moment àlgid de la convenció demòcrata, Trump recupera el lleuger avantatge (48% a 47%) que tenia al juliol, quan Biden es va retirar de la cursa electoral.
Ara bé, no totes les enquestes coincideixen. Segons l’agregat de sondejos que també recull aquest mitjà, Harris estaria per davant de Trump amb un marge de 49% a 47% i liderant la cursa a tres estats clau: Wisconsin, Pensilvània i Michigan.En la pugna pels set ‘swing states’, Trump i Harris van frec a frec a Nevada, Geòrgia Carolina del Nord i Arizona. Tanmateix, un sondeig publicat per la cadena CBS el diumenge apunta a un empat també a Wisconsin, Pensilvània i Michigan, on Harris havia millorat pronòstics.
El Cook Political Report, que classifica els estats decisius dels comicis, diu que el segon districte de Nebraska continua sent competitiu, si bé els demòcrates mantenen l’avantatge. En la resta d’estats, els demòcrates controlarien 225 vots electorals i els republicans 219. Cada estat té atribuït un determinat nombre de vots electorals, i el candidat que n’obté més de 270 guanya les eleccions. Així que els 93 vots dels set “swing states” o “purple states” són crucials per arribar a la Casa Blanca.
En les eleccions del 2020, Biden va guanyar amb 306 vots electorals, arrabassant Wisconsin, Michigan, Pensilvània, Geòrgia, Arizona i el segon districte de Nebraska als republicans. Els tradicionals estats clau d’Ohio, Iowa i Florida ja no són liles des de les eleccions del 2016 que van donar la victòria a Trump. Ara són vermells.
<strong>Format del debat</strong>
La cadena ‘ABC News’ emetrà el debat entre Harris i Trump des del National Constitution Center de Filadèlfia a les nou de la nit del dimarts (les tres de la matinada a Catalunya). Els presentadors Linsey Davis i David Muir seran els dos moderadors de l’esperat cara a cara, que durarà noranta minuts.
Com ja va passar en el primer debat de juny, no hi haurà audiència i se silenciaran els micròfons dels candidats quan no estiguin parlant. Tampoc podran utilitzar notes escrites.
És l’únic debat que s’ha pactat en ferm entre els dos aspirants abans que els estatunidencs acudeixin a les urnes al novembre.
<strong>Campanya llarga per la Casa Blanca</strong>
La campanya electoral de les presidencials als EUA comença habitualment després de l’estiu, però ja fa mesos que demòcrates i republicans estan immersos en una cursa intensa per la Casa Blanca.
Com ja havien assegurat al març la nominació dels seus respectius partits, Biden i Trump es van encarar en un primer debat al juny. Biden, de 81 anys, hi va intervenir amb veu ronca, entrebancant-se i patint diversos lapsus, la qual cosa va aixecar dubtes sobre la seva salut i capacitat mental. Durant setmanes va intentar apaivagar les peticions de renúncia d’entre les files demòcrates, però el panorama es va ennegrir amb l’intent d’assassinat de Trump al juliol. Una setmana més tard, Biden llençava la tovallola i passava el relleu a la seva vicepresidenta.
Kamala Harris, de 59 anys, s’ha passat l’agost desplegant a correcuita una campanya per combatre el magnat de 78 anys. Amb el governador de Minnesota, Tim Walz, com a número dos de la candidatura, l’exfiscal general de Califòrnia demana el vot per impedir que un expresident amb un cúmul de causes judicials pendents torni a la Casa Blanca. I ho fa assegurant que enfortirà la classe mitjana dels EUA malgrat l’augment de la inflació.
Per la seva banda, Trump continua apostant per la provocació i els atacs personals com a arma electoral, per exemple fent comentaris racials sobre Harris. Políticament, reivindica el seu llegat i promet baixades d’impostos i mà dura contra la immigració. Ha triat el senador d’Ohio JD Vance, de 39 anys i autor del best-seller de memòries ‘Hillbilly Elegy’, com a candidat a la vicepresidència.
<strong>Menys de dos mesos pels comicis</strong>
Les eleccions presidencials dels EUA se celebraran el 5 de novembre. La majoria d’estats permeten el vot anticipat, que en alguns casos es pot començar a emetre al setembre o l’octubre. La presa de possessió del guanyador serà el 20 de gener del 2025, després de la validació dels resultats.
